Ara llegint
L’Alzinar: Parlem dels beneficis dels ous, les clementines i el vi negre

L’Alzinar: Parlem dels beneficis dels ous, les clementines i el vi negre

Que ets capaç, és un fet.

Que ho creguis, és la teva elecció.

Voler és poder!

Parlem d’ous.

Estic cansat de sentir bajanades, una darrera l’altra!

Per això he trobat oportú reproduir, de nou, aquest article, redactat fa una sèrie d’anys, en aquest mateix mitjà informatiu, ja que un dels problemes actuals és que vivim dins un món on s’escolta l’estupidesa, s’ignora la intel·ligència, i desgraciadament, en general, l’educació està passada de moda.

Hi està (o hi hauria d’estar) clar que per repetir les coses fins a l’avorriment (també serveix per a temes polítics), encara que sigui de generació en generació, aquestes no les converteix en norma, dogma, ni en veritats.

Retornem al tema dels ous, considerats desafortunadament perillosos, des de temps immemorials, a causa del seu alt contingut en colesterol (el vermell d’ou), motiu pel qual augmentaven TEÒRICAMENT el risc de malalties cardiovasculars, estant limitats (teoria que, per molts, encara sembla vigent), a 3, el màxim, màxim, a 4 unitats setmanals, per a les persones sanes.

Tots els nombrosos estudis clínics d’aquests darrers anys (quasi dos-cents, alguns d’ells durant un termini de més de 6 setmanes consecutives) desmenteixen categòricament les velles idees que el nutritiu ou (baix en calories) augmenta el risc cardiovascular, sent, a més, ric en antioxidants i grasses saturades, entre molts altres nutrients cardiosaludables, no modificant (menjant un ou diàriament) gens, ni una mica, els nivells totals, ni parcials del temut colesterol (entre ells el del LDL, encara molt mal anomenat colesterol dolent) ni el risc de tenir una malaltia cardiovascular; i a més pels obsessionats a perdre pes, durant aquests estudis no es detectaren tampoc diferències en l’índex de massa corporal (IMC), ni del nivell de triglicèrids, entre els consumidors d’ous, i el grup de control que menjava flocs de civada.

Les clementines són una excel·lent font de salut, i a més antirefredats. (FOTO: Joan Oliver).

És temps de clementines.

La temporada alta de les clementines ja és aquí, i ve perfecte per contrarestar els primers constipats que, desgraciadament, anem agafant, entre d’altres, gràcies a aquests constants canvis abismals de temperatures nocturnes i diürnes.

Ja ens ha començat a arribar seriosament el fred, per cert, a pesar que les temperatures diürnes siguin encara bastant altes, sembla que aquest hivern que ve, serà, teòricament, molt, molt fred, molt dur, i ja comença a ser bé hora de fer el canvi d’armari, i lamentablement és habitual que durant aquestes setmanes aparegui algun refredat no desitjat.

Per això, les clementines, i després, per ordre cronològic, les mandarines i les taronges, són l’opció correcta (producte local, vitaminat, bo i completament sa, a preu assequible) a l’hora d’aportar una gran càrrega de vitamina C a l’organisme i així aprofitar el seu efecte “antirefredat”.

Així com tots els altres cítrics, les clementines presenten un alt contingut en fibra, un gran valor antioxidant, propietats antibacterianes, broncodilatadores, antihistamíniques i antiinflamatòries.

És ideal per al tractament d’úlceres, ja que els seus sucs ajuden als processos digestius. El seu consum també és adequat si es vol baixar de pes i, a més, ajuda al reforçament dels ossos, cartílags i genives.

Cada porció conté uns 130 mil·ligrams de potassi, que és essencial per a la salut de les articulacions i artèries, entre molts altres beneficis. També aporten calci i vitamina A, molt bona per als ulls, el cor i la pell.

No només la seva polpa és bona, sinó que a la pell de la clementina també hi trobem beneficis. Existeixen diverses maneres d’aprofitar-los, sigui prenent el seu te o elaborant l’oli essencial tant per ingerir com per aplicar sobre la pell. La pell de les clementines i dels cítrics en general també actuen com a repel·lent natural dels insectes.

En definitiva, aquests petits cítrics són una excel·lent font de salut tant si es consumeixen naturals o elaborats dins postres, com si s’utilitzen per elaborar amanides, o com a guarnició i salses de tota mena de plats.

Els nostres xotets, de cada dia més nombrosos i simpàtics. (FOTO: Pere Casasnovas).

El vi negre és bo per a la salut

“El vi és una cosa meravellosament apropiada per a l’home si en la salut, com en la malaltia, s’administra amb la puntualitat i la justa mesura, d’acord amb la constitució individual”. (Hipòcrates, 500 anys abans de Jesús).

Però també hem d’afegir, que tant el vi, com qualssevol tipus d’alcohol, begut en grans quantitats (el vi, especialment el negre, és bo per a la salut a un ritme teòric màxim d’una beguda per menjada), és molt perjudicial per a la salut sent, òbviament, quan el fetge pot tenir la primera presa de contacte amb la cirrosi hepàtica, convertir-se posteriorment en el temut càncer de fetge.

A més, qualssevol tipus d’alcohol és sempre perillós quan s’associa amb tandes llargues de consum de píndoles anticonceptives, i estimulants, podent, fins i tot, derivar en càncers mamaris, entre moltes altres perilloses malalties.

Passant, però, a la part positiva, podem assegurar que el bon vi, del que a Mallorca tenim la sort de gaudir-ne molt, i de diverses marques, a més dels autèntics casolans (alguns insuperables), conté antioxidants que són excel·lents contra les malalties, especialment les cardiovasculars, amb un màxim de dos tassons per dia els homes, i un les dones, és aconsellable i saludable sense arribar mai als extrems d’aquests més de 4 milions d’adults que, superen amb escreix, aquests punts de referència.

Recordem, també, un dels consells de l’Organització Mundial de la Salut (O.M.S.): “la moderació, per a la bona salut, consisteix en una bona copa de vi al final de cada menjada”.

A pesar que darrerament alguns aconsellen ALCOHOL ZERO, oblidant els seus beneficis impulsats, entre d’altres, per les darreres severes normes de la Direcció General de Trànsit, i les modes i interessos comercials del moment.

Molts recordem encara perfectament els anys que pràcticament es desaconsellava, també per interessos comercials polítics i de les multinacionals, que habitualment sempre solen anar lligats de la mà, el sa i insuperable oli d’oliva, recomanant, inclús els mateixos metges de la medicina oficialista, olis de pitjor qualitat i conseqüentment no tan aconsellables per a la salut dels soferts ciutadans.

Experimentant noves normes per sembrar arbres joves, sense tudar aigua. (FOTO: Joan Oliver).

Més actius que mai!

I, com prediquem sempre, des de fa molts d’anys, en aquesta mateixa secció, a la tardor i l’hivern ens hem de mantenir més actius que mai, hem de caminar (almenys 20 minuts diaris, seguint les sàvies recomanacions dels nostres amics Dr. Bartomeu Marí i Dr. Teo Cabanes, especialistes en medicina esportiva), passejar amb bicicleta (un dels millors i més saludables exercicis), ballar, saltar, nedar…, si pot ser durant les hores assolellades, per aprofitar els beneficis del sol, aquesta gran font de radiació electromagnètica del nostre sistema planetari, que afavoreix la producció de la vitamina D, que molts ja tenim per sota dels nostres llindars normals que, a més, ens augmentarà bastant la nostra sensació de benestar i ganes de fer coses.

Feina acabada. Teòricament, aquest guinder pot estar quasi tres anys sense regar. (FOTO: Joan Oliver).

Aquest dijous és el DIJOUS BO!

Ja sé que no és necessari recordar aquest esperat i multitudinari esdeveniment, però per si algú se n’ha oblidat, cosa poc probable, especialment dins la pagesia, aquest dijous és l’esperat Dijous Bo, d’Inca, que s’inaugurarà el dia anterior, el dimecres a les 17-30’, quan començaran tots els esdeveniments importants prevists, on hi haurà un desplegament de 8 kilòmetres de paradetes i un gran nombre d’activitats programades que, així com les de la resta de dies, es poden consultar, via internet al programa del Dijous Bo.

El món desgraciadament està mogut per unes 2.000 persones,

la resta és manada.

(Orson Welles).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt