L’Alzinar: Pressió arterial, i en abril, cada gota val per

Pressió arterial, hipertensió, pressió sistòlica, pressió diastòlica…

Sembla una mica complicat per a tots els que no som professionals de la medicina.

Però no és així, la pressió arterial és, simplement la força, o pressió, que exerceix la nostra sang, bombejada pel cor, cap a les parets arterials.

Els nivells de tensió arterial, depenen de molts de factors, com l’edat, gènere, i com no, per jo el més important, la salut general de cada persona.

Generalitzant la pressió arterial òptima seria sobre 120 (la sistòlica, quan el cor la bombeja); i de 80 (la diastòlica, quan el cor descansa entre batecs).

La normal, per a la majoria de persones es pot catalogar perfectament de 120 a 129, i la baixa o diastòlica entre 80 i 84.

Normal alta de 130 a 139, i de 85 a 89.

I la hipertensió més de 140 i més de 90.

Si parlem de dades més altes de 139 i 89, parlem, com acabem de dir,  ja indiscutiblement d’hipertensió, que pot començar a ocasionar-nos danys a diverses parts de l’organisme, com el mateix cor, els vasos sanguinis, el ronyó, i de rebot l’estimada “carabassa”, entre d’altres, us ho compto per a experiència pròpia.

A més l’envelliment comporta, o pot comportar, habitualment un augment de la tensió arterial a causa de l’enduriment de les parets arterials, a més de les plaques calcàries que es formen, o es poden formar, dins elles, especialment si no cuidem la nostra alimentació, excés d’alcohol, les hores i condicions del nostre repòs, i fèiem almenys vint minutets diaris d’exercici; per la qual cosa desgraciadament és molt freqüent que la gent gran pateixi hipertensió.

I com tots sabem, especialment els esportistes, la importància de controlar, també, la freqüència cardíaca, és a dir, el número de vegades que el cor batega en un minut, que ho podem fer manualment, o mitjançant un pulsòmetre, que avui en dia ja n’hi ha de molt bons i barats. Un altre dia en parlàrem un poc més àmpliament.

En abril, cada gota en val mil.

Segons resa la saviesa popular, en abril cada gota val per mil, tant les brusques, com de vegades les aiguades, que cauen són superimportants pel camp, boscs, horts i jardins, pel fet que a la primavera es produeix el renaixement o reviscolament de tots els arbres i plantes.

Què podem fer a l’hort durant l’abril.

Podem sembrar, si pot ser en quart creixent (des d’avui mateix dia 5, al diumenge, dia 13, que entrarem a lluna plena) bulbs de primavera, begònies, dàlies, gladiols, petúnies, heures, falgueres, campanetes (són maquíssimes, medicinals i serveixen perfectament per fer cobriment vegetal), ruca, carabasses i carabassons de tota classe (els planters ja estan a punt), carxofes, pipes (gira-sols), cebes, cogombres  enciams, escarola, albergínies, api, bledes, julivert, espàrrecs, espinacs, ciurons, herbes aromàtiques, melons de tota classe, síndries, tàperes (no hi ha manera que m’aferrin), maduixes, mongetes de tota classe, pastanagues, patates, moniatos, pebres, pebres de banyeta, pebrots de Padró, tomàtigues de tota classe (incloses les cherry), blat, blat de les indis, porros, fesols de tota classe (inclosos els fesols de fava, segons alguns, pràcticament en perill d’extinció), raves, ravenets, remolatxa, gínjols, i com no, estaques de figuera (les meves de s’Olivar de Sa Figuera, ja fa temps que han començat a treure ulls i fulles).

I, com diu la saviesa popular “No donis l’hivern per passat fins que l’abril no s’ha acabat”.

Per cert, per aquesta nova setmana que està a punt de començar, les temperatures sembla que seran estables, i la pluja brillarà per la seva absència, però sí el vent ens tornarà a tocar els nassos.

Què podem collir?

Pastanagues, porros, porratells, alls silvestres (són molt bons i molt fins, val la pena provar-los si teniu ocasió), bròquils, cols, faves tendres, pèsols, colfloris, espàrrecs (en truita són meravellosos, i encara més si hi afegim un parell de fulles d’herba-sana i dos trossets de sobrassada vella, INSUPERABLE, i fetes amb saïm vermell, encara molt millor, i com no un tassonet d’un bon vi negre, d’aquests tan bons que tenim per Mallorca), cols, espinacs, fonoll, calçots, raves, ravenets, alls tendres, cebes tendres, bledes, patata novella, julivert, pèsols, taronges, llimones, clementines, a finals de mes les primeres maduixes, i olorar ja des de fa setmanes les belles i estimulants roses, romaní, lavanda, que a més els podem convertir en olis i esperits medicinals, o també amb olis de massatge.

I a s’Olivar de Sa Figuera collir i menjar ja les primeres tomàtigues d’aquest any, i algunes de les tomatigueres supervivents de l’any passat, fetes a l’aire lliure, sense hivernacle, a pesar de les fortes gelades dels vespres.

Exsecallar, empeltar i treballs del camp.

És bon temps encara per exsecallar les oliveres (de febrer a abril), els tarongers (març a juny, lògicament després d’haver collit les darreres taronges), els llorers (març, abril, setembre i octubre) i els xiprers (abril, maig, setembre i octubre).

És encara bon temps per empeltar parres, figueres, nisprers, albercoquers, cirerers, melicotoners, pruneres, pomeres, pereres, magraners, ginjolers i garrovers.

Hem de començar a recollir canyes, i les estaques de les darreres exsecallades, per enfilar les tomatigueres, fesols, fesols de fava, fesols pintats, mongetes… i arreglar i adobar, amb compost i fems animals, els darrers tests, i nous arbres sembrats, com per preparar els terrenys on hem de sembrar tot el que està punt de néixer dels nostres impactants planters.

Cal vigilar el reg ja, a causa de les altes temperatures diürnes d’enguany, que ja tornen a començar a batre rècords, i protestar contra l’excés de turisme, que des de finals de febrer ens tenen ja col·lapsades les carreteres, carrers i aparcaments.

També cal estar atent a les plagues i a les” males herbes” (sempre entre cometes, ja que totes elles tenen sempre una utilitat).

I el darrer consell de la setmana, entre meló i meló, o entre síndria i síndria, entre tomatiguera i tomatiguera, entre d’altres, sembrar alls o cebes, per prevenir el maleït poll, que sempre ens du de cap als soferts pagesos. I flors, MOLTES FLORS!

I sobretot, com aconsellem sempre, consumiu PRODUCTES LOCALS, o de quilòmetre 0.

I per acabar aquesta setmana, aquest pensament,

ATENCIÓ: No volen crear robots,

volen convertir-te en un robot!