L’Alzinar: Quines feines podem fer al camp i què podem collir i sembrar

Allò que no t’agrada en jo, intenta millorar-ho en tu.

(Alejandro Jodorowsky)

Gràcies, amic lector, per seguir diàriament el Fora Vila, i setmanalment aquesta secció  dels diumenges, l’Alzinar, creada amb l’objectiu d’oferir-te un contingut diferent, pensat per i per a tu, contant-te les meves experiències dins el món del camp, l’esport, la salut, la vida, les amistats, la medicina alternativa, i dins els diferents aspectes de la vida quotidiana, els meus pensaments, els meus consells i els dels meus assessors dins la pagesia, i la meva forma de veure la majoria dels aspectes de la nostra, cada vegada més dura (punyeteros polítics, maleïdes multinacionals i banquers…) vida terrenal. Perquè sense tu, amic lector, la nostra feina, la meva feina, no té cap sentit.

Amb la desaparició en l’àmbit balear del “Mundo”, que fins aquell moment era (també, indiscutiblement, en català) el nostre suport setmanal en format paper, passarem a l’actual format telemàtic.

Avui precisament l’Alzinar arriba al seu número 200, (del 2-10-2019), és a dir pràcticament quatre anys.

Comencem el dur setembre.

Després d’un insuportable mes d’agost (exceptuant aquesta darrera setmana), de cada vegada més dur, més calorós i amb més humitat ambiental, amb rècords històrics d’altes temperatures, i sequedat a la terra, acabem de començar, avui fa tres dies, el setembre, novè mes de l’any en el calendari gregorià, amb una durada de 30 dies, dins el qual, a partir de demà, sembla que es tornaran a reactivar aquestes darrerament habituals altes temperatures i forta humitat, que quasi no ens deixen ni viure ni dormir, el que afegit a la sobre població i excés de visitants i turistes, per aquestes contrades, a més de les contínues retencions d’impossible trànsit, nirvis, insults, a qualsevol carretera dels voltants, o dins els carrers i carrerons de la Vall dels Tarongers, on pràcticament és impossible aparcar, circular, o tan sols caminar, a causa de la massificació, col·lapses, carrers tancats, asfaltats de camins…

Són necessàries solucions URGENTS!

Dijous, dia 31 d’agost, entrarem dins la Lluna Plena (fase lunar que té lloc quan el nostre planeta Terra està situat entre el Sol i la Lluna), vesprada que es produí un fenomen astronòmic que no es tornarà a veure fins d’aquí a 14 anys, la Superlluna Blava, que ens il·luminà la darrera nit d’agost.

La Lluna Plena s’ha relacionat, des de sempre (amb motius o sense), amb la delinqüència (seria molt positiu i més bo de controlar, ja que al quart creixent, quart minvant i lluna nova tindríem tranquil·litat, i els delinqüents, polítics, organismes oficials, grans empresaris i banquers, ens deixarien tranquils, cosa que reialment i desgraciadament NO PASSA); la malaltia mental, accidents, suïcidis, taxes de natalitat…, xorradetes que fins ara científicament NO s’han pogut demostrar…

Està clar que la Lluna gira al voltant de la Terra, provocant una demostrada atracció sobre el nostre Planeta (continents i oceans), així com al mateix temps a la inversa, perquè aquesta no se surti de la seva òrbita.

Dijous, dia 7, a partir de les 00-21’ hores entrarem dins el Quart Minvantiel divendres, dia 15, dins la Lluna Nova; el divendres, dia 22 al Quart Creixent; i eldivendres, dia 29, retornarem a la Lluna Plena.

Dites populars.

Al setembre, el qui tingui blat que sembri.

Al setembre, el vi està per vendre.

Al setembre, o se sequen les fonts o s’emporten los ponts.

Bon temps pel setembre, millor pel desembre.

Raves i espinacs, pel setembre sembrats.

Al setembre, carabasses.

Al setembre hi ha llebres per dar i per vendre.

De l’abril al setembre sega l’herba.

Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el més malsà.

Des del setembre fins a l’agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.

El mes de setembre, asseca les fonts sempre.

El sol de setembre madura el codonyer.

En setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra.

Febres setembrals, o llargues o mortals.

Figues i raïm per l’agost, i pel setembre, codonys.

Juliol blader, setembre raïmer.

La bona fusta per obrar, el setembre s’ha de tallar.

La garrova de setembre és la més tendra.

La lluna setembral és la més clara de l’any.

Feines als horts: Temps per collir.

El setembre és un mes de transició, on les temperatures ja poden (no vol dir que aquest any ho siguin, així com veiem el panorama en aquests moments) ser més agradables, i els dies se segueixen escurçant a poc a poc, fins a arribar a l’injust, perniciós i dramàtic canvi d’hora, previst, a pesar de les fantasmades de sempre dels polítics i dels “entesos” pel diumenge, dia 29 d’octubre.

És bon temps, per collir albergínies, pebres, tomàtigues (de totes les races hagudes i per haver, incloses les tomàtigues d’arbre, les verdes, les cherry…), alls, cebes, porros, api, pebres de banyeta, blat d’indis, bledes (durant tot l’any), colfloris, carabasses, carabassons, codonys (que ja en queden ben pocs per aquí, fins al mes d’octubre), cogombre, cols, enciams, escarola, espinacs, raves i ravenets, pastanagues, saboroses figues (aquest any són molt bones i dolces) i figues de moro que estan madurant a tota marxa, raïm, magranes, atzeroles, pomes, caquis, gínjols, poncíns (segons el cuiner solleric Toni Pinya, els grans oblidats, i pràcticament desapareguts), dolços melons, síndries, mongetes, fesols pintats, mongetes llargues (fins a finals d’octubre), moniatos (fins a novembre), prunes, ametlles (aquest any l’esplet ha estat molt petit, i molt mal pagat), nous, castanyes, mores d’abatzer (per menjar directament o per fer confitura), carxofes, garroves que enguany moltes quedaran sense collir, degut al seu baix preu (de 2 a 2,30 euros el quilo, que es pagaren l’any passat, han baixat des de 30 a 36 cèntims el quilo). Sembla que els pagesos no tenen dret a viure…

Les tomàtigues de ramellet les hem de collir en rams, o al menys de dues en dues, per poder-les penjar millor (fer un enfilall), per guardar en un lloc sec.

Què podem sembrar.

És bon temps per sembrar ametllers, api, colfloris, cols, enciams, escarola, raves i ravenets, espinacs, cogombre, remolatxa vermella, pastanagues, adob verd, julivert, farratges i naps.

Als jardins és temps per a sembrar les espècies bianuals que floreixen a l’hivern i primavera. Els bulbs i tubercles que floreixen a la primavera també ja es poden plantar, segons les temperatures, de vegades, se sol esperar a l’entrada de la tardor, o primavera d’hivern (a partir del dissabte, dia 23 de setembre, a les 8-50’ hores).

Es poden trasplantar margalideres, caputxines, clavellines, prímules, fonoll…

Pots sembrar, a finals de mes, els pensaments d’hivern, crisantems de tardor, calèndules i pèsols d’olor, per donar un toc de color al jardí ara que la majoria de les flors començaran a desaparèixer.

És temps d’enterrar les cebes per collir grells, trasplantar i sembrar margalideres, caputxines, estranys, clavellines i fonoll.

I per a tots els afeccionats al bon vi és temps de verema, que enguany, com ja comentarem, s’ha hagut de tornar avançar per les altes temperatures.

Multiplicació.

Fer esqueixos, per exemple, d’arbres i arbustos, crisantems, penstemon (campanetes), heures, cardenals (geranis comuns o de jardí), etc.

És bona època per dividir mates i obtenir noves plantes. S’han de separar amb un ganivet ben esmolat i desinfectat, deixant grups de fulles i arrels.

Els capficats dels clavells i dels medicinals Àloe Vera Barbadensis es poden separar de la mare i plantar (aquests darrers, després d’un  parell de dies, millor una setmana, de deixar-los ressecar, per evitar infeccions) en la seva nova ubicació.

Teòricament (dic teòricament perquè les nostres tornen estar carregades de flors) la maduixera a l’estiu ja ha acabat de florir i fructificar, i comença a fer estolons, que serveixen per reproduir-se, a més de la sembra de llavors.

Altres tasques.

La tardor és la millor estació de l’any per a plantar i trasplantar les plantes de fulla perenne, tot el que sembrem ara estarà ja ben arrelat i aclimatat a les fortes calors del vinent estiu.

Pots llevar l’anomenada “mala herba” (tots els vegetals son bons i necessaris) dels horts, del jardí i dels tests o cossiols (que a més et serveix per a fer el profitós compost, o l’abonament verd) abans que es formin i propaguin les llavors.

Relliga de nou, si és necessari, les tomatigueres i totes les enfiladisses i posa tutors a plantes de creixement alt i joves, ja que s’estan atracant fortes ràfegues de vent i algunes possibles tempestes.

No cremis les fulles ni les branques caigudes, ja que a més de ser nefast, està prohibit i és molt perillós en aquests precisos moments. Es poden recollir per fer compost.

Desenterra els bulbs i tubercles de les varietats no resistents al fred i guarda’ls en un lloc sec, embolicats de compost, per evitar que s’assequin del tot i protegits de les gelades hivernals.

La mort és més universal que la vida.

Tots morim, però no tots vivim.

 (Andrew Sachs).