L’Alzinar: S.O.S. Residents – Emergència habitacional!

Sempre prefereixo creure que les coses seran possibles,
fins i tot quan no sé com passaran.
Sembla, però, que soc un poc il·lús!
Poden dir el que vulguin, però, tanmateix, NO encaixa el turisme sostenible amb la MASSIFICACIÓ.
I més en aquests temps de crisi social, exagerat canvi climàtic quan convé als polítics de torn, fam, baix sous i penúries, sense comptar amb el tema de la insularitat, on, de cada vegada més, ens toca assumir uns inadmissibles costs tant en els processos de producció, com de comercialització, que fan inviable poder competir amb els productes forans, més dolents, contaminants i de molt més baixa qualitat.
Si, veritablement tenim la sort d’haver nascut dins aquesta de cada dia més destruïda, però encara paradisíaca illa, amb un ecosistema únic, i unes generacions que l’han sabut conservar i millorar; tot al contrari d’aquests precisos moments, en els que sembla que la casta política vol acabar amb tot el relacionat amb el camp, amb la pagesia, i el seu manteniment.
Sabies, però, que:
Cada dia el teu cos lliura una batalla silenciosa per mantenir-te fort i protegit?
Així és, el teu sistema immunitari és l’heroi incansable, que sempre està alerta,
però fins i tot els herois necessiten un descans,
o un aliat poderós,
per lluitar i aguantar a aquesta tropa.
Lamentablement, a Mallorca es construeixen molts més xalets que pisos, o habitatges familiars.
A pesar de la tan esbombada, llarga i inaguantable emergència residencial, a la majoria de ciutats i pobles illencs, al dia d’avui, se segueixen construint molts més xalets que habitatges familiars assequibles (un 68% dels pobles, dins els que lamentablement hi figuren Sóller, Deià i Bunyola), segons el darrer informe del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (COAAT), prioritzant sempre el luxe i els beneficis, que no les fortes necessitats socials, no trobant els nostres jovençans ni habitatges per comprar, i molt menys per a llogar, tot a més, a preus astronòmics, a pesar que, segons la mateixa font, es varen construir 2.136 habitatges i xalets de luxe nous, un 9’7 %, més que l’any anterior.
I això sense comptar que encara ens trobem a començaments de febrer, i que ja comença a ser difícil, fins i tot, trobar aparcament, a pesar que tinguis targeta de la ORA, i no parlem de llogar habitatge, i ben aviat, desgraciadament, tornarem a tenir aquestes inaguantables invasions, amb tots els seus problemes i inconvenients.
Els residents estem ja més que farts de viure tècnicament dins aquest parc temàtic, en el que, lamentablement, tot és vàlid!
Si peguem una ullada comparativa amb altres nacions, el creixement demogràfic, i el seu impacte ambiental, a les Balears escarrufa, aborrona, acovardeix, alarma, astora, atemoreix, aterreix, deixà amb els cabells de punta, esgarrifa, espanta, fa feredat, eriça, fa posar la pell de gallina…
És necessari que es posi un autèntic fre, un autèntic control, que sembla no interessa al capitalisme ni als partits polítics de torn que, per norma, no volen escoltar la veu del poble ignorant l’evidència i les recomanacions dels experts, justificades i basades en evidències científiques, a aquesta inaguantable allau de visitants i, especialment de vehicles que saturen les carreteres, les nostres places, i els nostres carrers, amb efectes nefasts per a la gent que hi vivim, inclús per a la nostra salut.
És inaguantable i insostenible aquesta macro indústria turística, impulsada per una minoria, que ens fa perdre la nostra identitat, el nostre poder adquisitiu (els beneficis són sempre pels mateixos), el tancament de la majoria de comerços locals, que passen a mans de xinesos i altres nacionalitats, totes de capital estranger, el que lògicament comporta que els seus beneficis no reverteixen ni dins la comunitat, ni el territori, ni la nació, ni l’estat.
Indiscutiblement, no estem en contra del turisme, però SI d’aquesta greu i inaguantable MASSIFICACIÓ que NO encaixa, de cap de les maneres dins el turisme sostenible, que és amb l’únic amb el qual podem estar d’acord, ja que el que ens pertoca, lògicament, és salvar la nostra terra, la nostra vida, la nostra tranquil·litat, la nostra llengua, els nostres costums…

Coses que, amb tota seguretat, empitjoren, encara més, la teva ansietat.
- Beure alcohol amb excés, intentant oblidar certs problemes, que, tanmateix, no solucionem.
- Menjar molt sucre, indiscutiblement molt més dolenta que la sal, tan criticada per certs sectors, a pesar que també, cal dir, que tots els excessos fan mal.
- Saltar menjades, excedir-nos en elles, o no respectar els horaris habituals.
- Excés de cafeïna, begudes de cola i nefasts estimulants.
- Molt de temps davant pantalles i mòbils.
- Menjar habitualment els perillosos aliments ultraprocessats.
- Beure poca, o massa aigua (les dues coses poden ser molt dolentes).
- Excés d’informació que, tanmateix, no ets capaç d’assimilar.
- Mals hàbits i horaris de son.
- Manca d’organització.

Dia Escolar per a la pau – Encesa de torres, talaies i talaiots – Beneïdes.
Dijous, d’aquesta setmana, dia 30, va ser el Dia Escolar de la No-Violència i per la Pau. Aquesta efemèride, junts per a la no-violència, se celebra des del 1964, coincidint amb l’aniversari de l’assassinat de Mahatma Gandhi (Nascut: Porbandar, 2-10-1869 / Assassinat: 30-01-1948, a Birla House – Nova Delhi de l’Índia), pensador i polític indi, pare de la independència de la nació índia i de la desaparició del Raj britànic, mitjançant l’ús de la NO-VIOLÈNCIA.
Indiscutiblement, no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí! (Mahatma Gandhi).
Dissabte passat, al migdia i l’horabaixa, per novè any consecutiu noranta-sis torres, talaies i talaiots, un 15 % més que a la passada edició, s’il·luminaren als voltants de la nostra illa, de nou a favor dels drets humans, iniciativa a la qual es varen sumar Menorca, Eivissa i Formentera, així com diferents espais de la Mediterrània, entre ells, Catalunya, el País Valencià, Andalusia, Múrcia, Tuníssia (els nostres amics foners), Líban i Marroc.
El diumenge, foren bastants els pobles, ciutats i localitats mallorquines que celebraren les ajornades (pel mal temps) beneïdes de Sant Antoni, així com les tradicionals corregudes de cintes dels cavallistes, acompanyats dels tradicionals dimonis i els xeremiers.
I el vinent dissabte, ja amb més calma i tranquil·litat, parlarem àmpliament de tot el que podem fer al camp, als horts i olivars, o simplement als nostres petits horts urbans, durant aquest dur i acabat de començar mes de febrer.
Sigues un remolí de llum i amor
expressant l’Ésser de Llum que ets,
mentre transites pel camí
del que anomenem vida:
ESTIMA i ESTIMAT!