L’Alzinar: Som el que mengem i basta ja d’imposicions!
Som el que mengem!
Al segle V abans de Crist, Hipòcrates, pare de la medicina a Occident, ja ho va dir ben clarament:
“Que el teu aliment sigui la teva medicina i que la teva medicina sigui el teu aliment”.
A pesar que, des del primer moment, el 29 de setembre del 2019 (avui fa 184 setmanes), l’Alzinar és una secció d’opinió, PURA I DURA, és, o vol ser, també la veu de la pagesia, amb la que intentem atracar-te i ajudar-te a descobrir, pas a pas, consell a consell, el món del camp i molt especialment la Permacultura, perquè gaudeixis i en treguis fàcilment d’ell, i d’ella, un bon profit, a més d’incrementar la teva salut, experimentant amb els consells que, pràcticament cada setmana, us aportem.
Parlem del millor moment per sembrar, del millor moment per collir, per empeltar, per exsecallar, per fer i aportar compost, cobriments vegetals, regar, associació de plantes…, tot d’acord amb la saviesa popular, tenint bastant en compte el calendari lunar per a l’hort i el jardí ecològics, i per mantenir la salut, de cada dia més malmenada, sense oblidar els menjars i medicines naturals tradicionals, així com les tradicions i dites populars, a més dels temes que algunes vegades ens suggeriu directament els lectors, o des de la direcció d’aquest Fora Vila.
Prova, aconsella’t, gaudeix, erra’t, i sé constant… només així es poden aconseguir satisfactoris resultats.
La lluna i les seves influències.
La Lluna des de sempre ha exercit fascinació en l’ésser humà, ha estat font d’inspiració dels poetes i amiga dels enamorats.
Ha estat venerada i associada, des de temps remots, a la fertilitat i les emocions, influeix en les marees, les pluges, els animals, les plantes i els éssers humans.
Fa milers d’anys, i gràcies a l’observació de les diverses fases d’aquesta, l’home va aprendre a sobreviure en un món que li era hostil, molt hostil; va aprendre a través de les diverses fases quan era el moment de sembrar o de recollir la collita, guiant-se així pel que anomenem “calendari lunar”, o senzillament ho va utilitzar per mesurar el pas del temps.
El nostre calendari deriva del primitiu calendari romà, que comprenia un any lunar de 355 dies i períodes intercalables de 22 a 23 dies.
L’any 46 abans de Crist s’adoptà l’any solar de 365 dies i 6 hores, havent-hi cada quatre anys un any bixest.
El decret del Papa Gregori XIII, l’any 1582, va corregir la diferència d’un dia que s’anava acumulant cada 128 anys solars, passant-se del 4 al 15 d’octubre (vàrem perdre 11 dies d’un cop).
El “quart creixent” es produeix quan el Sol il·lumina l’hemisferi dret de la Lluna i dura al voltant de 13 dies, aquests són dies de regeneració. Aprofita aquesta fase per a començar un nou projecte, pintar, canviar mobles de lloc…, realitzar tractaments de bellesa (ja que els porus estan més dilatats) i tractar problemes de pell, tallar el cabell i ungles perquè creixin de forma més ràpida i forts.
Dins la “lluna plena” la Terra es troba entre el Sol i la Lluna, i aquesta apareix totalment il·luminada, el Sol i la Lluna ocupen el mateix grau del zodíac. La seva durada és d’un dia, encara que els seus efectes es deixen sentir el dia anterior i el posterior. Durant aquesta fase, ens mostrem més irritables o eufòrics i és possible que ens costi agafar el son o patim de migranyes o migranya.
Exerceix gran influència sobre l’excitació sexual, és el moment de conquerir aquesta persona que tant t’atreu. És bon moment per signar contractes, fer compres i refermar relacions. Plantar plantes carnoses o amb molta aigua, com a carabasses.
Dins el “quart minvant” el Sol il·lumina la meitat esquerra de la Lluna, durant aquesta fase aproximadament 13 dies. És ideal per treure la brutícia, per a netejar vidres, pintar o envernissar, fer reparacions, neteja de cutis i depilacions. No s’hauran de tallar les ungles, ja que creixen més fràgils. Començar una dieta (procurant beure aigua en abundància). Fer esport. Acabar tasques pendents.
Dins la “Lluna Nova” aquesta està situada entre la Terra i el Sol que il·lumina la cara de la Lluna que no veiem. Durant aquest període s’acomiada de noltros per uns dies. Només n’hi ha una al mes i els seus efectes duren el dia anterior i posterior. S’ha de plantejar abandonar vells hàbits o costums no beneficioses (tabac, alcohol). Per fer dejuni és un moment ideal. Favorable per descansar, ja que s’està més tranquil i un té major capacitat d’autocontrol. Sembrar cereals…
Importància dels berenars.
Una vegada més, creiem necessari recordar-vos la importància dels berenars, per a la vostra salut i la dels infants, aconsellant que mengin un berenar saludable, com més variat i natural millor, compost d’entrepans, fruita, fruits secs (nous, cacauets, ametlles…), i aigua, evitant el pa de motlle, iogurts ensucrats, brioixeria i sucs industrials, o begudes amb gas.
El berenar és fonamental per poder completar els esforços intel·lectuals i físics durant tot el matí. Un berenar saludable ajuda a prevenir l’obesitat infantil, desgraciadament tan de moda avui en dia, especialment dins els països superindustrialitzats.
Manteniment dels rosers.
Els rosers fa bastants setmanes que ja han començat la seva floració.
Un rec freqüent durant la temporada de creixement i floració, és a dir, durant la primavera i l’estiu, és essencial per aconseguir un bon arrelament en profunditat. A més, la planta haurà de tenir una exposició plena al sol, haver-li aportat un bon adob orgànic (fems o compost) durant l’hivern i haver-li fet una poda severa.
La poda és necessària per donar i mantenir l’estructura del roser, controlar el creixement, rejovenir la planta i esperonar la floració. Això es farà, també, durant l’hivern, quan la planta està en repòs. Els talls hauran de ser nets i perpendiculars, per evitar l’entrada de qualsevol malaltia al roser, i el més baix possible.
La millor manera de prevenir els atacs greus de les plagues i malalties als rosers consisteix a observar-los regularment i així poder posar remei, com més aviat millor, a qualsevol problema que es presenti.
Els principals atacs que poden patir són les plagues, principalment els pugons, la cotxinilla, i els fongs, sobretot rovell i oïdi. El pugó consisteix en petits insectes xucladors de color negre que provoquen la caiguda de les fulles i la deformació de les roses.
Per altra banda, la cotxinilla, insecte també xuclador, és de color gris clar o marró i s’enganxa a la superfície de la tija i al revers de les fulles. Els enemics naturals d’aquestes dues plagues són les marietes i les libèl·lules, que cal cuidar i no exterminar.
Basta ja de retalls i imposicions!
Ens tenen por, especialment aquests dies de votacions, d’eleccions!
Basta ja de prohibicions, basta ja d’imposicions!
Volen acabar amb noltros, amb les nostres estimades tradicions, amb la nostra cultura i fins i tot, desgraciadament, també amb la nostra pròpia llengua.
La setmana passada començaren, aquesta tropa de la Delegació de Govern, amb els inacceptables retalls al Firó de Sóller, i ara sembla que ha tocat el torn a la PUJADA A LLUC.
On arribarem? On ens volen portar? Quins interessos amagats tenen?
Del que es tracta no és canviar de pastor, sinó deixar de ser ovelles.
“Del que es tracta no és de canviar de pastor, sinó de deixar de ser ovelles”. (Estanislau Zuleta).
La gent de Mallorca, la nostra gent, ja en comença a tenir la pipa plena de tantes i tantes prohibicions, de tantes i tantes xorradetes, dins tots els nivells.
Es creien, molt incorrectament, aquests ara exaltats ciutadans (que al mateix temps són votants, pesi a qui pesi), que aquestes inconcebibles coses només passaven dins altres temps, dins TEMPS DICTATORIALS, o temps feudals.
És vergonyós, per molt que digui aquell altre, que ningú ha votat, que cada any ens recorda que “La justícia es igual para todos”.
Per què tots els esdeveniments lúdics o esportius massificats, especialment per gent forana, inclòs estrangera, que toquen els nassos a tothom, però deixen una calaixada de dobbers no tenen cap problema?
Quin mal fa el Firó, o la Pujada a peu a Lluc, que pràcticament no afecta el trànsit, ja que es fa de nit?
Perquè no controleu una mica més (no és molt difícil) els quasi diaris entrenaments i competicions il·legals de motos i cotxes, de la carretera del Puig Major; els carrils bici que serveixen habitualment d’aparcament de cotxes, furgonetes i autocars, sense oblidar els perillosos i no matriculats remolcs,,,; l’inconcebible i il·legal (molt possiblement única del Món) rotonda del polígon a l’entrada a Ciutat, venint de Sóller, (a quin cervell “privilegiat” se li pot ocórrer que entrin d’una vegada, tres carrils dins una rotonda de dos carrils), i tantes i tantes coses (la inaguantable saturació, en tots els aspectes d’aquests darrers mesos i la que ens espera aquest estiu) que ens dificulten el nostre dia a dia, la nostra seguretat i la nostra tranquil·litat. SOS veïnats!
No deixem que aquesta inamovible tropa, a la que votem i mantenim a les seves cadires amb monstruosos i inacceptables sous, quasi mai justificats, ens facin por, que ens acovardim!
Al fons són ells els que ens tenen por, no de les meves ni de les teves opinions, tenen por, molta por, que els mantenim al poder, POGUEM PERDRE LA POR!
No deixem que ens acovardin, que ens prenguin tot lo nostre, tot el que ens ha costat tant de treball, tant de sacrificis, tant de patiment, tant de mal, aconseguir, a través de generacions i més generacions!
És l’hora de sortir al carrer, o aquí on faci falta, i dir ben fort, ben clarament:
NO!
JA ESTEM CANSATS de les vostres xorrades, ja no les aguantem i, a més, sempre a favor dels mateixos de sempre!
Vius, ara podeu perdre la vostra adorada i estimada cadira, tot depèn dels nostres vots!
Ah! I si no votes, per favor calla. I, especialment, no et queixis de com va el Pais!
Opinió d’un habitual lector.
Uep!!!
Estic totalment d’acord amb s’article de sa passada setmana del Fora Vila!
Però, només una cosa, si s’esperit que es viu per Es Firó el tenguéssim viu tot l’any, Sóller seria l’enveja de tothom.
Llàstima que només el passegem aquest dia!
Ser solleric és lo millor!
Ser Solleric és lo millor
Visca sa Fira i es Firó.
Un sentiment ben diferent
que comparteix tota sa gent
Soc solleric!
Soc solleric!
I mentre el món sigui món
jo seguiré essent solleric.
Soc solleric!
Soc solleric!
I mentre el món sigui món
Jo seguiré essent solleric.
Els sollerics amb il·lusió
traiem sa bandera en es balcó
i tot es poble fent ambient
per fer més gran aquest moment.
Soc solleric…