Lavanor i Ses Basses de Mortix
La Finca Pública de Mortitx és una de les joies del patrimoni comú des de l’any 1983, en què es va produir la seva adquisició. Amb les seves més de mil quarterades ocupa l’extrem d’Escorca que fa llindar amb Pollença, arribant des dels contraforts de la Vall d’en Marc fins a la costa. Combina l’explotació tradicional de la ramaderia d’ovelles i olivar amb un modern celler i bodega que elabora vins amb caràcter muntanyenc de les vinyes plantades enmig del roquissar. Es tracta d’un lloc que constitueix un autèntic paradís geològic, natural i històric.
Dividirem el recorregut en dos trams. El primer fins al refugi de Lavanor és factible tot l’any. L’extensió fins a Ses Basses de Mortitx està prohibit fer-la des de febrer a juny per decisió de la Conselleria de Medi Ambient per protegir la nidificació del Voltor Negre. És un dels molts itineraris que existeixen a l’indret i que, de mica en mica, anireu descobrint.
L’itinerari és d’anada i tornada amb inici a les barreres de la finca de Mortitx, situades al kilòmetre onze de la carretera MA10 en sentit Pollença-Lluc. Tot el camí és ample i ben senyalitzat, amb trams amb el terra reforçat amb formigó. Hi ha desnivells forts i continuats en alguns trams. Es passa per algunes fonts, però no hem de confiar a trobar-les rajant. Es desaconsella amb temperatures altes o forta insolació així com en meteorologia adversa. En alguns sectors ens trobarem exposats als vents provinents de la mar. Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, repetim, consulteu la previsió meteorològica.
Mortitx i les seves vinyes
Al costat dret de les barreres de les bodegues hi ha un portell que dóna pas a una ampla pista que passa darrere les cases. En un ample revolt, a la dreta, veurem una construcció que actualment es fa servir com a lloc a on acollir els visitants de les vinyes i que, en el seu temps, era l’habitació pels jornalers. Just al davant hi ha un petit aqüeducte que desemboca en una enorme cisterna amb un coll folrat de pedra. Nosaltres seguim en direcció cap a les bodegues baixant un camí polsos i deixant al costat dret Sa Tanca des Pou. En un revolt trobarem el Celler a on s’elaboren els vins i, just al darrere, comença el dens Bosquet de Mortitx. Arribats a la zona més planera ens trobarem que està ocupada per més de setze quarterades de vinya que vorejarem pel seu costat de Llevant;es tracta de Sa Vinya Gran. Des del fons podrem admirar el Puig Caragoler de Femenia, la separació del Coll Ciuró, el Puig de les Moles i, tancant, per la dreta, el Puig de Ses Parades. Caminant una estona més arribarem a una barrera amb un alt botador a la dreta que hem de superar. El camí continua i en pocs metres intercepta la llera del Torrent de S’Hort des Moli que s’estira cap a la dreta. A les penyes situades al mateix costat podrem destriar algunes restes de construccions molt antigues. Alguns experts situen algunes restes de poblament talaiòtic i, fins i tot, traces d’una construcció d’època romana damunt els cingles. Anem transitant per un antic olivar que s’està intentant recuperar. En un moment determinat el camí gira cap a Ponent i ens desafia amb un fort desnivell. Si ens aturem en alguna de les voltes per alenar, veurem el naixement del Torrent de Mortitx entre dues penyes ben marcades a la nostra esquena.
Embassament de Ses Comes
Un camí s’obrirà a l’esquerra que ens portaria fins a l’embassament superior del Torrent de Ses Comes. A pocs minuts superarem la llera de l’esmentat torrent per un camí que segueix la part superior d’una represa. Aquest i el seu germà més elevat recullen les aigües de la conca i alimenten els reguius de la finca. El Torrent de Ses Comes s’uneix una mica més baix amb el Torrent de S’Hort del Molí formant una barrancada que desemboca en el Torrent Fondo de Mortitx. Si tenim la fortuna que les pluges hagin omplert el petit llac admirarem una làmina d’aigua que li dóna un aspecte peculiar a aquest racó. Els ferrerets hi son presents.
La pista ara torna dura i agafa un fort rost. A l’esquerra les penyes del Més Alt de Lavanor i a la dreta els cingles que es precipiten cap al Torrent. Recomanem agafar ritme i pujar de forma suau i constant fins a arribar a la collada. No està de més recuperar l’alè fent passejar la vista sobre les terres baixes que tenim a l’esquena.
Lavanor
En aquest punt trobarem una partió que, una vegada superada, ens dóna pas a les terres de Lavanor. Aquesta és la denominació amb què ens referim a les terres d’aquest altiplà situat a quatre-cents cinquanta metres als peus del puig de ses Parades i el puig de les Moles i que desguassa les seves aigües cap al torrent de Mortitx. Aquestes terres, i principalment sa Tanca i Es campet Redó, han estat objecte d’explotació agrícola i ramadera com certificaran les nombroses restes disseminades que abasten des de l’etapa talaiòtica.
Una mica més endavant veurem una desviació cap a la dreta que hem de seguir per arribar al Refugi que disposa d’un porxo i unes taules sota una figuera. Aquesta figuera és l’únic element que es conserva de les antigues i modestes cases, derruïdes per donar pas a l’edificació actual. Una vertadera llàstima no haver intentat restaurar-les, ja que tot i la seva senzillesa, eren un exemple paradigmàtic de les formes constructives antigues. L’acció de l’home ha permès, per altra banda i amb la replantació pertinent, crear un esplèndid bosc mixt de pi i alzina ple de falgueres i una insòlita i magnífica omeda.
Collet des Vent
Desfem camí cap a la pista principal i girem cap a la dreta. El camí puja progressivament anant enllacant antigues marjades d’oliveres. A pocs metres veurem una gran roca a l’esquerra amb una senzilla paret que la tanca a l’ombra d’un poll. Es tracta de la Font Blanca, de cabal irregular habitualment compartit amb els animals de la zona. Fen més passes, a la dreta s’obrirà un camp de conreu que atalaia damunt la mar en tant anem esgarrapant metres de desnivell fins a arribar a l’anomenat Collet des Vent que és la porta d’entrada a la petita vall a on se situa el nostre objectiu de la jornada. Hem assolit el punt cimer del recorregut vora els cinc-cents metres i ara toca iniciar el descens cap al Sementer de Ses Basses de Mortitx.
Ses Basses de Mortitx
El camí fa un gir cap a l’oest per girar de nou i encaminar-se cap al nostre destí a l’ombra de les penyes del Més Alt de Ses Basses. Anem fent camí ràpidament en direcció a un camp que ens semblarà penjat sobre la mar cent cinquanta metres més avall. Càrstic en estat pur, amb les roques esculpides per l’acció dels elements. Quan la pista volta cap a ponent, deixarem a la nostra esquena el Comellar del Torrent de Ses Truges que, en un recorregut que deixarem per altre dia, ens connectaria amb el Torrent Fondo de Mortitx. Dos llongos més, deixant a l’esquerra un bosquet de pins de repoblació, i ja som a l’objectiu.
Els estudiosos indiquen que Es Sementer de Ses Basses de Mortitx és el resultat de l’acció humana en una dolina. És a dir, una depressió formada de forma natural per la dissolució parcial de les roques calcàries. Aquest replà ha estat aprofitat per l’home sembrant-la i donant pastura als ramats. És una mostra dels aprofitaments típics de la pagesia de muntanya pràcticament desapareguda avui en dia. Eren terres marginals, poc rendibles, però que tractades amb esforç i seny secular permetien treure profit a la gent més senzilla. Si tenim paciència veurem per tota la contrada mostres de l’acció de l’esser humà; parets, petits caminals, marges… Avui en dia es conra per donar pastures a les ovelles i a la rodalia se situava una menjadora de voltors, a on es llançaven les carcasses per tal d’alimentar a aquesta au.
Si seguim fins l’extrem més occidental de l’ample sementer veurem una formació de tres ullastres. En atracar-nos tindrem el premi gros de la jornada. Una excavació feta a terra amb parets amples assentades per segles que recull l’aigua sota una coberta de pedres encaixades amb un llindar construït amb una peça única; una soca d’ullastre en angle recta que suporta tota l’estructura i li dóna un aire intemporal. Com que les paraules no basten per descriure-la, millor recórrer als vostres ulls per posar-li adjectius.
Retorn
L’hem de fer pel mateix camí. I estem de sort, ja que podrem admirar detalls i perspectives que no hem tingut ocasió de copsar a l’anada. Segurament el joc de llums serà diferent i alegrarà als amics de la fotografia.
La pujada inicial fins al Collet del Vent és dura i exigent. Passa curta, constant, rítmica i no traureu el dinar per la boca! Després és mollar bolla. Terreny en descens, sense complicacions i, com a premi final, una perspectiva del Puig Tomir atalaiant tota la contrada d’aquestes que es graven a la memòria. Després de superar el primer embassament si les forces i la curiositat us ho aconsellen, és interessant visitar la represa superior. Afegireu 20 minuts més. Per acabar ben arreglat, després de Sa Vinya Gran hi ha una empitada que convé gestionar amb prudència.
Temps aproximat entre 4 hores i mitja i 5 hores
Referències
Rutes Amagades de Mallorca, número 35, Jesús Garcia Pastor
Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius
Mapa Alpina Serra de Tramuntana
Diccionari Alcover-Moll
Web www.toponimiamallorca.net
Guies Paratge Natural de la Serra de Tramuntana (Govern Balear)
Tots tenim un passat. I Mortitx també!
La finca, actualment dedicada a la vinya i la ramaderia, va ser explotada prèviament com a horta per a la producció de fruita dolça i, abans i originalment, com a olivar de muntanya. El senyor Jesús Garcia Pastor –mestre i referent de la Muntanya Mallorquina- en el seu itinerari 35 publicat a l’any 1969 va descobrir un aspecte poc conegut, simpàtic, cridaner com a poc. Reproduïm les seves paraules tal com es publicaren el mateix any en què l’home va arribar a la lluna. No us fixeu en les llicències idiomàtiques.
“La possessió Mortitx té encara un altre aspecte inèdit,que no dubtam pot esser desconegut per a molts: va ser devessade toros braus.
No ens atrevim a dir que hi hagués allà una “ganaderia” en tota regla, però sí qualque cosa d’això. Hi haurà quirecordi que a Mallorca n’existí anys enrera una a l’albuferade Muro, la de Son Sant Martí, i que, després d’algunes curses poc lluïdes per l’escassa casta dels animals, fracassà i es va desfer, anant a parar les bèsties a l’escorxador públic.
Tanmateix alguns exemplars foren duits a Mortitx confinant-los precisament al’altiplà de Ses Basses i encontorns,aprofitant aquell apartament i soledat, al mateix temps quela seva relativa amplitud, i el disposar d’aigua i qualque micade pasturatge espontani a les valls i barrancades.
Es va intentar millorar la casta de la vacada i, en relació amb aquestes activitats, es conserva encara, adossada als corrals vora les cases, una diminuta plaça de toros o”tentadero” quasi de joguina, una simple cleda de troncs afícats en terra, la vista dels quals s’ofereix en aquest fascicle.També ens hem trobat qualque vegada en les nostres correries pels andurrials de la possessió amb descendents d’aquellavacada, com deixa veure la foto 74. I la veritat és que, malgrat de la mala fama de l’ascendència i de veure-ls pasturarpacíficament, el fotògraf no s’hi volgué acostar massa, per unsiacas.
Ens informà igualment l’anterior amo (ha deixat ha poc,al vendre’s la possessió) que d’aquella brava vacada sortíadesiara qualque brau per a les curses d’alguns pobles del’illa, en ocasió de les festes patronals, ique creu que s’arribàaconseguir que envestissin de tant en tant.
Realment, no devien estar emparentats amb els Mihures.Per més que, quina altra cosa se’ls podia exigir, criats comestaven en la per antonomàsia anomenada “illa de la calma”?
Idò ja ho sabeu. Mortitx; devesa de braus i amb una plaça de toros.