L’enigma del tòrax neandertal: més enllà de l’adaptació al fred
Un estudi recent dut a terme pel Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid (MNCN-CSIC) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) ha revelat que l’estructura toràcica dels neandertals no només era clau per a la seva adaptació a entorns freds, sinó que reflectia una versatilitat física que podria haver estat fonamental per al seu èxit en diversos hàbitats.
Els resultats de la investigació, publicats a la revista Journal of Human Evolution, desafien la teoria clàssica que la seva fisonomia robusta tenia com a única funció la retenció de calor.
L’estudi es va centrar en la reconstrucció del tòrax de dos fòssils neandertals trobats al Llevant mediterrani: Shanidar 3, descobert a l’Iraq i datat en aproximadament 50.000 anys, i Kebara 2, trobat a Israel amb una antiguitat d’uns 58.000 anys. Segons l’investigador del MNCN José María López-Rey, ambdós fòssils comparteixen característiques toràciques similars, amb un tòrax profund i en forma de campana, en contrast amb el tòrax aplanat i globular de Homo sapiens.
La caixa toràcica proporciona informació crucial sobre les proporcions corporals, però el seu estudi és complex a causa de la gran quantitat d’ossos que la componen i a la dificultat de la seva conservació en el registre fòssil. No obstant això, Shanidar 3 i Kebara 2 han permès reconstruir amb detall aquesta estructura anatòmica.
Més que una qüestió tèrmica
Una de les troballes més significatives de l’estudi és que aquests neandertals varen habitar regions amb un clima càlid, similar a l’actual, cosa que suggereix que la morfologia del seu tòrax no era exclusiva de climes freds. “És possible que l’anatomia toràcica neandertal fos més generalista del que es pensava. Que fos beneficiosa en climes freds no exclou que pogués ser òptima també en ambients més càlids”, assenyala López-Rey.
A més, algunes hipòtesis prèvies apunten que la funció principal del tòrax neandertal podria haver estat relacionada amb una major capacitat pulmonar, necessària per mantenir un metabolisme basal elevat en un cos robust, més que amb una estratègia de conservació de la calor. L’investigador de la UCM Daniel García-Martínez indica que encara no està clar si aquesta característica va ser el resultat d’un procés selectiu o d’una deriva genètica sense una finalitat evolutiva concreta.
Un trencaclosques evolutiu
L’evolució dels neandertals va estar marcada per múltiples factors, i la seva morfologia podria haver sorgit per mecanismes com l’efecte fundador o el coll d’ampolla, que afecten la diversitat genètica de les poblacions. Markus Bastir, del MNCN, explica que qualsevol d’aquests processos podria haver portat a la característica forma del tòrax neandertal.
Aquest estudi no només proporciona informació clau sobre l’anatomia dels neandertals, sinó que també obre noves preguntes sobre la seva evolució i adaptació. La investigació continua, i cada nova troballa aporta una peça més al complex trencaclosques de la nostra història evolutiva.