Les bossetes de te comercials alliberen milions de microplàstics durant el seu ús
Un estudi recent de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha servit per confirmar, fa tan sols unes setmanes, que les bossetes de te fabricades amb polímers comercials alliberen una quantitat alarmant de microplàstics i nanoplàstics durant la preparació d’una infusió. Aquests contaminants, a més, tenen la capacitat d’interactuar amb cèl·lules intestinals humanes, podent arribar fins a la sang i distribuir-se per tot l’organisme.
Les bossetes analitzades en l’estudi, fabricades amb niló-6, polipropilè i cel·lulosa, desprenen milions de partícules quan s’utilitzen per preparar te. Segons les dades recollides:
- Les de polipropilè alliberen aproximadament 1.200 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 136,7 nanòmetres.
- Les de cel·lulosa en desprenen uns 135 milions per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 244 nanòmetres.
- Les de niló-6, tot i ser les menys contaminants, encara generen 8,18 milions de partícules per mil·lilitre, amb una mida mitjana de 138,4 nanòmetres.
Aquesta investigació del Grup de Mutagènesi del Departament de Genètica i Microbiologia de la UAB representa un pas endavant en la comprensió de l’impacte dels materials plàstics utilitzats en els envasos d’aliments. Les partícules van ser caracteritzades utilitzant tècniques d’avantguarda, com la microscòpia electrònica i la velocimetria làser per efecte Doppler.
Interacció amb cèl·lules humanes
Els investigadors han observat per primera vegada com aquestes partícules poden ser absorbides per cèl·lules intestinals humanes, especialment aquelles responsables de produir mucositat. En alguns casos, les partícules arriben fins al nucli de les cèl·lules, on es troba el material genètic. Aquest fet posa de manifest la necessitat de continuar investigant els possibles efectes de l’exposició crònica a microplàstics sobre la salut humana.
Segons Alba García, investigadora de la UAB, és essencial establir mètodes estandarditzats per avaluar la contaminació per microplàstics i nanoplàstics, així com implementar regulacions per reduir aquest tipus de pol·lucions en els envasos d’aliments.
Un problema global
Aquest treball s’emmarca dins del projecte europeu PlasticHeal, liderat per Alba Hernández, professora de la UAB, i amb la col·laboració d’investigadors del Centre Helmholtz de Recerca Mediambiental de Leipzig, Alemanya. Els resultats de l’estudi reforcen la crida urgent a abordar la contaminació per plàstics com una prioritat per garantir la seguretat alimentària i protegir la salut de les futures generacions.