Les creus de terme i altres creus de sa Pobla (III)

Seguint el nostre recorregut per les creus de terme i altres creus de sa Pobla, parlarem de tres creus, dues de les quals van desaparèixer -la Creu dels Fadrins i la Creu des Pou d’Avall- i d’una altra, la de Son Palou, que, gràcies a la intervenció de dos batles per tal de conservar-la -la Creu de son Palou- va córrer millor sort.

Creu dels Fadrins

Ni el vicari Parera, a la revista Sa Marjal, ni Alexandre Ballester, als seus articles publicats a la revista Vialfás, i al seu llibre Temps Enrere i altres històries, ens donen una referència exacta de l’emplaçament de la Creu dels Fadrins, ni de la data concreta de la seva construcció, ni de la seva desaparició. Si bé pel que es desprèn dels seus comentaris, la podríem situar a l’altura dels encreuaments del carrer dels Fadrins pròpiament dit amb els carrers Lluna i Goleta, si bé la dita creu fou trasllada la seva ubicació, sempre en el mateix carrer.
Segons Parera, la creu “va estar molts d’anys just sa columna, i els bergantells sa provaven per veure qui més podia enfilar-s’hi de braó i besar allà on estava abans aficada la creu, o sia sa llanterna a on hi havia un crever horitzontal que besaven.” (sic)
També diu que per allà l’any 1840 va desaparèixer completament, i que es deia dels Fadrins, ja perquè amb ella es provaven els joves a qui tenia més braó, ja perquè sempre estava envoltada de fadrins que jugaven a teia, ja que llavors per devora ella no hi havia cap casa ni una. De per què a l’esmentat carrer se li va posar el nom dels Fadrins (“calle Solteros”, en castellà), hi ha diverses opinions i, també, algunes llegendes, que ara no ve al cas comentar.

Creu des Pou d’Avall

Així s’anomenava aquella creu perquè estava situada vora un vell pou que hi havia al començament del carrer Gran, tot veïnat de ses Marjals, i quedà destruïda, segons el vicari Parera “el mateix que ses altres, per abandó de ses Autoritats”. I afegeix que, segons deien, va caure perquè una dona hi fermà una corda per estendre sa bugada, “com afirma l’Ecònom Tugores, al cel sia ell, cinc anys abans de venir el Carril a sa Pobla l’any 1878.” Des de llavors no s’han tingut més notícies que parlin d’aquella creu.

Creu del camí de Muro o de son Palou

Estava aquesta Santa Figura -diu el vicari Parera- en es Camí de Muro a l’endret del molí vell de Son Palou, que per això l’antic propietari d’aquest molí, que era bastant noble, segons vells documents era anomenat ‘en Palou de la Creu’. No estava aquesta a la mateixa part del molí, sinó a l’altra paret esquerra a on hi havia al forn de cas Tacó.
En vista que aquella creu, ja començava a estar dins la vila i que faria nosa per l’edificació de qualque casa, l’any 1892, el llavors batle de sa Pobla Antoni Palou la va fer traslladar al cementeri vell del Sagrat de l’església. Allà, al primitiu cementeri de la vila, hi romangué durant cent onze anys, fins a l’any 2003, en què l’any 2003, l’Ajuntament de sa Pobla, que presidia com a batle Jaume Font Barceló li va donar una altra destinació, a un lloc més visible, just en mig de la rotonda de la ronda de cintura, complint així la vertadera funció d’una creu de Terme, acomiadant o donant la benvinguda als transeünts o vianants que surten o entren a sa Pobla.

És aquesta l’única creu antiga que es conserva, degudament restaurada i en tot el bon estat de conservació que es mereix l’important monument patrimonial. D’estil renaixentista tardà, la creu, presenta llavorat a una cara la imatge de Crist crucificat, i l’altra cara del bessó central, la de la Mare de Déu. A cada extrem dels seus braços hi ha l’efígie dels quatre evangelistes. El capitell que és vuitavat, com la columna, porta, a cada una de les seves vuit cares, la figura d’un sant o d’una santa.
En propers reportatges, d’aquesta publicació FORA VILA, continuarem el nostre recorregut per les distintes creus de terme i altres creus de sa Pobla, que encara segueixen de peus dins el municipi pobler.