Les dones marjaleres de Sa Pobla

A propòsit del Dia Internacional de la Dona, del que tant s’ha parlat aquests dies, reivindicant la igualtat de la dona dins tots els àmbits de la nostra societat, tal volta sigui oportú rompre una llança, des d’aquestes pàgines de ‘FORA VILA’ en favor de les dones foravileres d’arreu de tota la nostra comunitat balear, dones anomenades agricultores, jornaleres del camp, ramaderes, o marjaleres com se’ls diuen a sa Pobla, de les que parlarem en particular a aquest reportatge, com una mostra de reconeixement i homenatge a la seva, des de sempre, inestimable aportació al desenvolupament agrari, i, per tant, econòmic de la vila de sa Pobla.

Està prou documentat i així també ho certifica la tradició oral que la dona marjalera, des dels orígens de l’agricultura poblera, des dels més ancestrals cultius que han donat les seves terres, la dona ha participat en totes les més dures tasques del camp, braç a braç amb els homes, foren propietaris o jornalers, tots coneguts com a marjalers.

Uns treballs, els de la dona marjalera dins les terres de conreu, quina jornada es perllongava, des d’abans del començament de la jornada camperola, fins més enllà d’aquesta, amb el desenvolupament de les tasques de la llar i tenir cura dels més petits i més vells de la casa familiar. De les tasques de la llar realitzades per la dona de la pagesia, ens en fa una important aportació Bàrbara Genovart, de quin estudi es dedueix que dins la família pagesa era molt difícil separar el treball del camp de la dona, de les tasques dedicades a la família. Genovart fa una classificació de les feines femenines en tres grups: Les tasques agrícoles, les de transformació dels fruits i les de manteniment i cura de la casa, quines feines eren: cuinar, pastar, cuidar les aus de corral i hort, alimentar el porc, fer conserves, brossat i formatge, l’abastiment de roba filant i teixint a casa i la feixuga feina de la bugada.

Entre les dones marjaleres de sa Pobla es distingien les copropietàries de les seves finques familiars i les jornaleres, igual que els homes també jornalers del camp, antigament eren contractades a primera hora del matí a la Plaça Major del Poble, des de quin punt es dirigien amb carro, bicicleta o a peu al tall de feina, amb els aliments bàsics per passar la dieta, dins una senalla prèviament preparada a casa. El jornal que cobraven les dones, sempre solia ser inferior als dels homes, malgrat que el seu rendiment fora el mateix.

Com pot observar-se a les fotografies que il·lustren aquest reportatge, la vestimenta de feina de les marjaleres era pràcticament uniforme: Espardenyes d’espart, calces negres, maniguets, bata llarga, mocador pel cap i capell de palla d’ala ample. Una vestimenta que les protegia dels rajos solars i de la pols i palla que aixecaven algunes de les feines, com la de batre.

Està prou documentada la important participació de la dona marjalera a les tasques del camp pròpies dels més ancestrals cultius dins les marjals pobleres: la vinya. El lli i el cànem, l’arròs, i també la seva aportació a la titànica obra de la reconversió de les terres ermes en productius vergers, gràcies a la constància per fer aflorar l’aigua del subsol duta a terme per l’esforçada generació de 1910.

En el seu treball editat per l’Ajuntament de sa Pobla i titulat “Sa Pobla. En femení plural i singular”, la historiadora Isabel Peñarrubia Marqués, comenta: “Pel que feia a les tasques cerealícoles, blat, ordi i civada, estretament lligades a la subsistència durant tot l’Antic Règim, hi havia una assignació per sexes: quan es sembrava, per exemple, els homes manaven la bístia amb l’arada i elles anaven darrere tirant la llavor als solcs. Les dones es dedicaven majoritàriament a entrecavar, fer formiguers, llevar herba i espigolar. ..”

Al mateix treball hi trobem un apunt que diu que durant l’Edat Moderna ja apareixen dones veremadores, quina presència a les tasques de la verema va anar augmentant, i també fa referència de la participació femenina a les tasques de collir ametlles, oliva o figues. Les marjaleres “treballaven el mateix tros o com a jornaleres en el cultiu de les marjals en feines molt feminitzades com: cultiu d’hort, mongeteres, hortalisses, carabasses, melons, síndries i altres…”

No menys important va ser la participació de la dona en el cultiu de l’arròs a s’Albufera, tant en les dures tasques de plantar-lo, com de collir-lo. Les arrosseres, igual que els homes que treballaven el cultiu de l’arròs, ho feien com a jornaleres, fins que durant la primera trentena del segle passat molts pagesos tingueren l’oportunitat de conrear les seves pròpies parcel·les, comprades o llogades, conegudes com a ‘veles’. Feina, la del conreu de l’arròs, a la que hi dedicaven moltes hores tant els homes com les dones.

Pel que fa a altres cultius ancestrals que al seu moment, també tingueren la seva importància, podem parlar del cànem i del lli. El Cardenal Despuig, al mapa de Mallorca publicat l’any 1789, en la vinyeta dedicada a sa Pobla ens parla de la importància del cultiu del cànem, il·lustrat amb el dibuix d’una dona treballant-lo armada amb una espadella, una eina que servia per fer la segona atupada a la fibra abans de ser filada. Teixir aquelles fibres no requeria una elaboració especialment complexa, i per això aquest sector tèxtil s’estengué per la ruralia, segons ens conta Miquel DeyàBauzà (“La manufactura i el comerç” a  Història de les Illes Balears). L’ús del teler estret, més fàcil de manejar, va afavorir la participació de la mà d’obra femenina en la fabricació de roba de cànem i lli.

Segons l’esmentat estudi d’Isabel Peñarrubia, parlant dels sous que cobraven jornalers i jornaleres del camp, afirma que el jornal de la dona, en totes les tasques agrícoles, era inferior al dels homes; una desigualtat salarial, tantes vegades i amb tanta insistència manifestada per les dones, que, malauradament, ja existia en temps molt remots.

A SA POBLA, MES DE MARÇ- MES DE LA DONA 2022

A sa Pobla, igual que a la pràctica totalitat dels municipis de la nostra Comunitat, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, s’ha confeccionat un programa d’actes, que començaren el passat dimecres 2 de març i que es perllongaran fins a final de mes. Actes tan diversos com: Cicle de xerrades, treballs manuals, exposicions, tallers, lectura, conta-contes, microteatre, concerts, i altres activitats. El passat diumenge dia 5 va tenir lloc una ofrena floral al monument dedicat al pagès i a la pagesa, organitzada per l’Associació Cultural Gent Com tu.

Foto portada: Llorenç Gelabert i altres de l’Arxiu de Joan Llabrés i Col·lecció de fotos antigues de Sa Pobla