Les Escoles a sa Pobla entre 1821 i 1913

La tornada a l’escola que estan experimentant aquests dies els docents i els alumnes, per afrontar l’inici d’un nou curs, després de les vacances estiuenques, ens fa tornar la mirada cap enrere per situar-nos, o assabentar-nos com eren els mètodes aplicats a l’ensenyament a les escoles de la segona dècada del segle XIX i primera del passat segle XX, en aquest cas concret a la vila de sa Pobla.

   “Les Escoles a sa Pobla 1821-1913”, és el títol del llibre, obra de Margalida Reinés Martorell i Margalida Bauzà Rayó, editat per l’Ajuntament de sa Pobla l’any 2001.  Un treball d’investigació que ens apropa a saber “el tipus d’educació que reberen els nostres avantpassats, a més de conèixer la metodologia d’estudi que se seguia en aquell temps, juntament amb el nombre d’escoles i les seves peculiaritats”, segons apunten les autores en el seu escrit de presentació.

   Es tracta d’un estudi que ens descobreix i transporta als inicis de la història de l’ensenyament a sa Pobla, que poc devia variar a les altres poblacions de la nostra illa.

   Durant aquella època objecte de l’estudi, que abraça un període de 92 anys, sa Pobla va comptabilitzar tretze Escoles Públiques i quatre Escoles Privades. Eren temps que nins i nines cursaven la seva escolarització en centres diferents i per separat, tant a les escoles públiques com a les privades.

   Les escoles públiques de nins estaven a càrrec dels mestres: Isidro Arabí, Miguel Mas, Guillermo Coll, José Pastor, Juan Franch i Miguel Canals. Por la seva part, les nines varen tenir per mestres, en femení: Isabel Torres, Josefa Arabí, Vicenta Alorda, Esperanza Izeru, Catalina Abrines, i Francisca Mas. També impartiren classe a adults: Isabel Torres, Miguel Mas, Antonio Pastor, Josefa Arabí, Vicenta Alorda y Guillermo Coll. Les escoles privades estaven a càrrec de: Germanes de la Caritat (nines), Germans Maristes (nins), monges Franciscanes (nines) i el mestre Juan Parera (nins).

   En el seu estudi, les autores fan referència a les quantitats que el consistori assignava a les escoles en els seus pressupostos anuals. Així per al curs 1883-1884, l’Ajuntament de sa Pobla presidit pel senyor Socias, assignava a la classe elemental de nins de primera ensenyança la quantitat de 1.625 pessetes; a la segona ensenyança, 1.375 pessetes i, a la de les nines, 1.166 pessetes, quantitat sensiblement inferior a la consignada a les escoles de nins. La mateixa desproporció entre les quantitats destinades a les escoles de nins i de nines s’anava observant cada any, fins a l’exercici 1.895-1.896, quines quantitats assignades foren: 1.625 pessetes per als nins de la classe elemental de primera ensenyança, 312 pessetes per a la classe elemental d’adults, 1785 pessetes per a la classe elemental de secundària de nins, i 1875 pessetes per a la classe elemental de nines.

Junta Local de Primera Ensenyança

   D’acord amb l’ordenat per l’article 20 del Reial decret de 2 de setembre de 1902, es va constituir la primera Junta Local de Primera Ensenyança, que va quedar integrada per al batle, el rector parroquial, un regidor, el metge titular, dos pares de família, una mare, i el secretari de l’Ajuntament, que a la vegada ho era de la junta. Així s’aconseguia que la referida junta comptés amb una representació de tot el poble.

   La primera reunió de la Junta Local, es va celebrar el mes de febrer de 1903, en la qual es va acordar, en primer lloc, beneficiar la instrucció pública, en segon lloc, reunir-se almenys una vegada a l’any, i, en darrer lloc, designar un delegat d’inspecció dels establiments d’ensenyança privada de la localitat.

   L’any 1908, foren nomenats els nous components de la junta, segons Reial decret de 7 de febrer de 1908. La nova Junta Local de Primera Ensenyança, va quedar formada per: l’alcalde, president, dos regidors, l’inspector municipal de Sanitat, dos pares de família i dues mares, el rector parroquial i el secretari de l’Ajuntament.

   L’any següent de la seva constitució, la Junta es va reunir per aprovar la realització de visites quinzenals a les escoles públiques i privades, al mateix temps que es va acordar començar els exàmens semestrals el 12 de gener del mateix any, i finalment es va procedir al sorteig dels pares de família que havien de cessar a la primera renovació de la Junta Local.

   Pel que fa a les visites periòdiques establertes, aquestes permetien exercir un millor control de les escoles en els diferents aspectes sanitaris, de conservació o manteniment i altres. El mes de març del mateix any 1909, es va dur a terme una d’aquestes visites per part del metge titular, senyor Crespí. El resultat fou que les condicions higièniques, tant de les escoles públiques com privades, eren bones, segons l’informe del llibre d’actes.

   Com a resultat d’una altra de les visites realitzades als centres escolars, a la reunió de la Junta celebrada el 22 de juny de 1909, es va establir l’acord, respecte de les escoles públiques, que aquestes es trobaven en bones condicions, i a més, les escoles de les nines havien d’engrandir les obertures exteriors, o sigui les finestres, per tal de possibilitar més llum natural. També es va acordar que, per part del metge i el secretari, s’havia de procedir a mesurar la superfície, per determinar el nombre d’alumnes que s’havien d’admetre a cada una de les escoles. A més, es va acordar començar els exàmens de fi de curs el dia 12 de juliol.

   Com es pot deduir, a través d’aquelles visites, la Junta Local Escolar tenia cura de proporcionar a les escoles les millors condicions higièniques i ambientals per tal que mestres i alumnes pogueren desenvolupar les seves tasques d’aprenentatge amb més comoditat.

   A principis de l’any 1910, l’Ajuntament de sa Pobla, promou una instància en la qual demanen que no s’augmenti en el municipi el nombre de les escoles públiques, ja que consideren que les que hi havia eren suficients per atendre la població en edat escolar. Un altre punt que es va tractar fou la substitució demanada pel mestre Miquel Mas i es va anomenar un mestre substitut, atès que el mestre Mas es donava reiteradament de baixa per motius de salut o altres raons. Com a darrer punt, els membres de l’Ajuntament varen acordar que els exàmens semestrals, tant de l’escola pública com privada se celebressin el dia setze de febrer.

   Comenten les autores del llibre consultat, Margalida Reinés i Margalida Bauzà que, “En aquell temps hi havia un nombre considerable de professors que demanaven mestres substituts, mentre ells estaven de baixa temporalment. El principal motiu d’aquesta baixa era per problemes de salut. Hem de recordar, que eren uns anys on la medicina estava poc avançada i, per altra banda, no existien els mitjans tècnics adequats per solucionar les malalties pròpies d’aquella època. Allò donava l’oportunitat a molts de mestres interins a fer substitucions esporàdiques.” 

   Precisament debut als esmentats problemes de salut, la Junta, el mes de maig de 1910, va decidir que era necessari tancar les escoles de la vila, a causa d’haver detectat que entre els mateixos alumnes es patien malalties contagioses.

   Per acabar amb l’anàlisi de les escoles públiques i privades de nis i nines de sa Pobla, Reinés i Bauzà, reprodueixen l’informe de la Junta respecte als resultats dels exàmens semestrals de març de l913, que diu:

   “En primer lloc, cal dir que les escoles de nins no passen d’un estat regular, en canvi, les de les nines es troben malament, com els anys anteriors. I, en segon lloc, els resultats de les escoles privades de nines, dirigides per les Germanes de la Caritat, fou bastant bo en instrucció i també en labors; per altra banda, a les escoles privades de nins s’han observat bastants avenços.”

   Segons deduccions de les mateixes autores del treball consultat per aquest reportatge, el fet que es donessin els millors resultats escolars a l’ensenyament privat enfront de les escoles públiques, “podria ser degut al fet que les privades disposen de millor i més abundant material didàctic, juntament amb una millor formació professional dels mestres, la principal causa d’aquesta situació és que les escoles privades disposen de majors recursos econòmics que les públiques, i, per això, poden invertir part dels seus doblers a millorar la qualitat del seu ensenyament. En canvi, les escoles públiques, tenen com a únic interès aconseguir un major nombre d’alumnes escolaritzats, per tant, es preocupen més de la quantitat envers la qualitat de l’ensenyament.”

Relació d’escoles de sa Pobla

Aquestes, eren les escoles que estigueren obertes a la vila de sa Pobla durant els anys compresos entre 1821 i 1913, ambdós inclosos, segons el llibre “Les Escoles a sa Pobla 1821-1913” de Margalida Reinés Martorell i Margalida Bauzà Rayó, editat i patrocinat per l’Ajuntament de sa Pobla, juny de 2001.

ESCOLES PÚBLIQUES

Mestre Isidro Arabí (nins)

Mestra Isabel Torres (nines i adults)

Mestre Miquel Mas (nins i adults)

Mestre Antoni Pastor (adults)

Mestra Josefa Arabí (nines i adults)

Mestra Vicenta Alorda (nines i adults)

Mestra Esperanza Izeru (nines)

Mestre Guillermo Coll (nins i adults)

Mestra Catalina Abrines (nines)

Mestre José Pastor (nins)

Mestra Francisca Mas (nines)

Mestre Joan Franch (nins)

Mestre Miquel Canals (nins)

ESCOLES PRIVADES

Germanes de la Caritat (nines)

Germans Maristes (nins)

Monges Franciscanes (nines)

Mestre Joan Parera (nins)

Fotos: Arxiu Joan Llabrés.