L’Alzinar: L’hort ideal és el que es converteix ell mateix en un ecosistema

I amb el temps ens anem adonant que de cada cop necessitem menys coses per ser feliços.

L’hort, l’hort urbà, l’olivar, o el jardí ideal, és el que es converteix ell mateix en un ecosistema, no només per alimentar-nos i donar-nos salut i satisfaccions personals, sinó també per alimentar el nostre malmenat i desgraciadament tan poc cuidat, per les actuals generacions, medi ambient.

L’ecosistema ideal és un conjunt d’éssers vius interrelacionats amb el seu entorn natural, desenvolupant una xarxa d’interrelacions i dependències (a pesar que a alguns els sembli una xorradeta més), consistent en intercanvis d’energia, informació i matèria que permeten el seu manteniment i desenvolupament, imprescindible per satisfer les necessitats de les actuals generacions, sense comprometre les possibilitats de les generacions futures, dins un entorn sa i equilibrat, nodrit d’arbres, bardisses, flors -moltes flors-, mates, herbes medicinals, les sempre mal anomenades males herbes, els nostres propis cultius, arbres fruiters, boscs, pluja, vent, sol, aigua font de la vida, i segons la permacultura un safareig (per molt petit que sigui) és un dels elements més valuosos per la biodiversitat (flora i fauna) per refrescar i donar a beure a tots els animalets que a poc a poc s’aniran congregant…, ombra, refugis, ocells, granots, eriçons, marietes, gallines, conills, ovelles, animals en general, compost, abelles, cobertura vegetal, cucs, depredadors, aranyes,,,, paciència, i amor, molt d’amor!

I perquè no, un jardí medicinal?

Un jardí, o un racó amb herbes medicinals (angèlica, menta, herba Lluïsa, malví, valeriana, hisop, borratja, malva, donzell, romaní, herba-sana, tarongí, lavanda, murteres, moringa  o arbre de l’oli de ben, caputxines, cames roges, dents de lleó, sàlvia, calèndula, camamilla, farigola, fonoll, herba fetgera o viola de llop, milfulles, orenga, hipèric o herba de Sant Joan, serverola o herba de la sang, til·la, valeriana o orella de llebre…) al nostre petit hortet, a més dels seus efectes sobre la nostra salut (infusions, cataplasmes, massatges…) i sobre la flora i fauna de l’entorn, ens atraurà, indiscutiblement, una carretada d’insectes beneficiosos per a les nostres plantes.

Darrerament, podem veure com les rotondes mallorquines de nova creació (en aquest ritme Mallorca arribarà a ser el lloc amb més rotondes, per quilòmetre, del món mundial), solen estar equipades, a un dels costats, pels anomenats hotels d’insectes.

Segons els companys botànics hi ha gairebé unes set-centes espècies de plantes medicinals. A més, la major part de les més utilitzades són plantes que creixen a prop de les cases, a les vores dels camins, als marges dels camps, dels horts i dels recs.

Segons Josep Badia, responsable del Museu de les Trementinaires, a l’Alt Urgell: 

‘Si es coneixen bé i es saben combinar, amb les herbes es pot fer medicina preventiva i guarir coses lleus”, explica. “Però també cal aplicar-les amb seny i seguir el mètode tradicional de la novena, que consisteix a aplicar un tractament durant nou dies i després plegar; així l’organisme no s’hi acostuma”.

Què és la permacultura?

La permacultura, de la que en parlem en aquestes planes per segona vegada, és un conjunt de pràctiques i de formes de pensar per tal de crear una producció agrícola sostenible, molt eficient en energia (treball manual i mecànic…) i respectuosa dels éssers vius i les seves interrelacions recíproques. En poques paraules, l’agricultura del present i el futur!

Suposa una aproximació holística als sistemes agrícoles, l’objectiu de la qual és crear un ecosistema productiu en aliments així com en altres recursos útils, tot deixant a la natura “salvatge” el més gran espai possible.

Utilitza conceptes d’ecologia, paisatgisme, agricultura ecològica, biomimètica, ètica, filosofia i de pedologia, convidant-nos a posar en relació aquests aspectes amb les observacions fetes damunt el mateix terreny.

Segons els seus promotors, i el seu creador Bill Mollison, no és una ciència convencional, d’acord amb els criteris científics, i tractada amb el mètode científic, i com diu la mateixa paraula, és una contracció d’agricultura i permanent i, per tant, durable, ja que les cultures no poden sobreviure gaire temps sense una base agrícola sostenible.

Segons Mollison “Un hàbitat dissenyat segons els principis de la permacultura s’entén com un sistema, en el qual es combinen la vida dels éssers humans d’una manera respectuosa i beneficiosa amb la dels animalets i les plantes, per proveir les necessitats de tots d’una forma adequada. En el disseny d’aquests sistemes s’apliquen idees i conceptes integradors de la teoria de sistemes, biocibernètica i ecologia profunda. L’atenció no solament es dirigeix cap als components individuals (elements), sinó cap a les relacions entre aquests elements i el seu ús òptim per a la creació de sistemes productius.

El procés del disseny té com a objectiu una integració òptima de les necessitats ecològiques, econòmiques i socials del sistema, de manera que a llarg termini es pugui autoregular i mantenir en un equilibri dinàmic mitjançant interferències molt mínimes.

El concepte lliure d’ideologies de la permacultura s’obre tant als nous coneixements i tecnologies com als coneixements antics, mil·lenaris, de totes les cultures i recolza la seva fusió creativa en innovadores estratègies de disseny”.

El “virus” de la fam mata cada dia més de 8.500 nins i nines… I la vacuna existeix: S’anomena simplement menjar!