“Mori el mal govern”, una història de la Germania des de la Part Forana
Dia 29 d’octubre es cumpleixen 500 anys del Dia de la Destrossa a Pollença, una batalla que va representar el principi del final de la Germania a Mallorca. Les tropes reials atacaren Pollença, al poble moriren unes 500 persones, 200 de les quals eren dones i nins cremats dins l’esglesia on s’havien refugiat. L’obra de teatre “Mori el mal govern” reviu aquest episodi amb una representació el mateix dia i al mateix lloc on succeiren els fets. Amb text de l’historiador Pere Salas Vives i direcció de Joan Manuel Albinyana, l’obra reivindica la importància de Pollença en la Germania.
La revolta de la Germania esclatà el 7 de febrer de 1521 a Ciutat quan menestrals i pagesos ocupen el poder que ostentava la noblesa i els grans mercaders. “Aquest fet únic que va durar més un any i mig va començar a finalitzar el Dia de la Destrossa de Pollença. La recuperació de l’illa per part de la noblesa comença a Pollença perquè aquí teníem el gran front de batalla. L’única vila que no s’havia sumat a la Germania era Alcúdia, i per això Pollença i Alcúdia esdevenen dos pols oposats. Aquí té molt de pes la part forana i parlar de la Germania des de la part forana tenia molt de sentit.”, explica Pere Salas.
Pere Salas insiteix en que “la voluntat és que no sigui una obra pollencina, volem que sigui una obra mallorquina. La Germania és un dels esdeveniment més importants de la historia de Mallorca, Pollença va ser un dels punt més importants d’aquesta revolta i posar-ho en èmfasi és important”.
Pere Salas: “Aquest esdeveniment el tenia dins del cap des de fa molts anys, és molt potent i té una càrrega dramàtica enorme. No cada dia es cremen esglésies, i manco pel poder”
Amb motiu de la commemoració dels 500 anys de la Germania, Pere Salas va proposar a l’Ajuntament de Pollença una idea que feia anys que tenia al cap: representar aquest esdeveniment històric el mateix dia i al mateix lloc on havia succeït. “Aquest esdeveniment el tenia dins del cap des de fa molts anys, és molt potent i té una càrrega dramàtica enorme. No cada dia es cremen esglésies, i manco pel poder, per les pròpies tropes de l’emperador, per aquells que defensen el catolicisme”, relata Pere Sales. “Em vaig posar en contacte amb l’Ajuntament fa gairebé dos anys, els vaig proposar la idea i hi va haver una bona acollida. Vàrem quedar per fer feina i tenir-ho enllestit pel dia 29 d’octubre de 1922”, conclou.
Fer-ho al lloc real, a la Plaça Vella i a la parròquia de Pollença, “ha estat un repte, i un gran maldecap, però era una condició per fer l’obra. Jo estava capficat en fer-ho el mateix dia i el mateix lloc on va passar”, conta Pere Salas.
Joan Manuel Albinyana: “T’has de cenyir a la història, però el teatre demana que hi hagi una acció i una forma d’explicar les coses que mantingui l’atenció de l’espectador”
Del repte que ha suposat “Mori el mal govern” en parla també el director de l’obra Joan Manuel Albinyana: “T’has de cenyir a la història, però el teatre demana que hi hagi una acció i una forma d’explicar les coses que mantingui l’atenció de l’espectador”. Per Albinyana fer l’obra a l’exterior ho fa més complicat tècnicament però també té la seva part positiva “són espais vius i això dona una informació al nostre subconscient. Val la pena”.
De fet, la representació aprofita la forma allargada de la plaça i distribueix el públic a dues bandes. “L’acció passa entremig dels dos públics, i això pensam que és interessant perquè l’obra parla del poble i del que hauria de fer quan se sent mal governat, i l’espectador esta vegent l’obra i darrera veu també als altres espectadors”, explica Albinyana.
“Crec que una manera d’entendre el que ens passa avui en dia, és revisitar la història, i així és quan veus en distància el problemes que tens tu”, comenta Albinyana. El conflicte que explica “Mori el mal govern”, el que va provocar la Germania, el trobam també al món actual. “Quan parlam d’obres de l’època medieval ens pensam que les problemàtiques eren unes altres però és el mateix i estructuralment funciona igual”, reflexiona Albinyana, “L’obra va dels pagesos i menestrals que estan farts de pagar tants d’impostos i que s’aixequen contra el mal govern que tenien aquell moment. Al final és igual que el que va passar al 2018, és una crisi on els bancs endeuten a l’Estat, l’Estat deu doblers als bancs i el poble és el que ha de pagar els impostos de més. Es exactament el mateix.”.
“Allò interessant també és com s’enfronten els personatges a aquest conflictes, hi ha personatges que dubten, que no saben que fer, i això és interessant. La meva proposta de direcció és que tots els agermanats siguin actors molt joves, front als actors que fan de mascarats que són més grans. Aquesta idea de bot generacional li suma alguna cosa a la peça”, explica Albinyana.
A l’obra hi ha fins a 34 actors damunt l’escenari. Els cinc actors principals són professionals: Marta Cuesta, Jaume Calafat, Carme Gonzáles, Toni Adrover i Pedro Mas. Comparteixen escenari amb actors aficionats: Angel Flete, Josep Luís Reig, Jordi Palau-Ribes, Guillem Ramon, Roser Riera, Natàlia Sabater, Joan Vadell i Joana Vanrell. També participen al muntatge extres i figurants de Pollença.
L’obra s’ha realitzat amb el suport de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Pollença i la col·laboració de l’Ajuntament d’Alcúdia i del Teatre Principal. Es representa el 29 i el 30 d’octubre a la Plaça Vella de Pollença, i les entrades estan a la venda a través de ticketib.