Neules, la geometria del Nadal

El Consell de Mallorca ha iniciat el procés per declarar les neules calades com a Bé d’Interès Cultural Immaterial, reconeixent així el seu valor com a part del patrimoni cultural mallorquí. El Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial tramitarà l’expedient el pròxim 9 de desembre, una fita que suposarà la primera declaració d’aquest òrgan creat el passat mes d’octubre per protegir les tradicions de l’illa. Per reforçar la difusió i preservació de les neules durant les festes nadalenques, la institució insular ha llançat una campanya que combina decoració, activitats educatives i propostes participatives. Tres espais emblemàtics de Palma —La Misericòrdia, el Palau del Consell i el Teatre Principal— s’han decorat amb les intricades creacions del neuler Macià Tugores, oferint un homenatge visual a aquest element simbòlic del Nadal mallorquí. La iniciativa inclou també un concurs escolar en què participen més de 1.700 alumnes de 23 escoles de l’illa, que han elaborat les seves pròpies neules. Les creacions es presentaran el 19 de desembre a La Misericòrdia, on es lliuraran els premis. Paral·lelament, 110.000 neules han estat distribuïdes entre centres de dia i residències de gent gran per fomentar la participació creativa d’aquests col·lectius, contribuint a preservar aquest llegat cultural. Antònia Roca, vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera de Cultura i Patrimoni, ha subratllat la importància d’aquesta declaració i campanya, destacant que les neules són “molt més que decoració; són un símbol de la nostra identitat com a poble i un vincle entre generacions”. Aquest projecte, pioner per al Consell Assessor de Patrimoni Cultural Immaterial, posa en relleu la feina d’un grup d’experts format per figures com l’historiador Juan José Soler, la investigadora Caterina Valriu i la musicòloga Eugènia Gallego, entre d’altres. La seva tasca busca garantir que elements com les neules continuïn enriquint el patrimoni cultural de Mallorca en el futur.

Quan arriben aquestes dates, moltes llars i esglésies de les nostres illes enramen i guarneixen el seu interior amb uns llargs enfilalls de neules de paper pacientment treballades amb motius geomètrics o estampes al més pur estil nadalenc; aquest costum amtigament també havia estat molt estès a molts dels temples de terres catalanes.

El Consell de Mallorca ha declarat avui mateix aquesta tradició com a Bé d’Interès Cultural.

Les neules són uns fulls prims de forma circular; en unprimermoment, les neules havien estat fetes amb la mateixa farina amb què s’elaboraven les hòsties de missa i les coques de torró d’ametla crua de Nadal, però amb el pas del temps foren substituïdes per les de paper.

Les neules més senzilles són rodones i han estat treballades amb l’objectiu de reproduir sanefes i altres elements decoratius de tipus geomètric; mentre que les neules més treballades reprodueixen motius i escenes del Nadal criistià, tant és així que s’hi poden veure l’adoració dels Tres Reis d’Orient, el naixement de Jesús, la vida dels pastors i altres oficis, etc.

Algunes d’aquestes neules són autèntiques obres d’art popular, bellíssimes creacions arrtístiques amb un nivell d’execució i de detall impressionants. Antigament les neules eren elaborades artesanalment per religiosos (frares, escolans i monges de clausura), tot i que darrerament es troben mestres neulers fora de l’ortodoxia eclesiàstica.

Les neules s’uneixen entre elles mitjançant fils i aquests llargs enfilalls de neules es pengen dels salamons, llànties, làmpares i cardoners de les esglésies.

Usos i funcions de les neules

Les neules que penjaven del llantoner major acomplien, originalment, la funció de calendari religiós. S’instal.laven el quart diumenge d’Advent i marcaven el temps que quedava per arribar a la Quaresma. Les neules més grans eren les setmanes i les més petites els dies. Cada dia s’enretirava una neula i d’aquesta manera els fidels que anaven a l’església podien saber quan temps els quedava pel període d’abstinències quaresmals.

Aquesta antiga funció -actualment- s’ha perdut en força llocs; utilitzant-se les neules per engalanar les esglésies i preparar-les per a les celebracions del naixement de Crist.

Alguns han volgut veure en el costum dels enfilalls de neules una intenció de reproduir les teranyines i les volves de neu que penjaven de la cova del naixement de Jesús, argumentant que en hebreu Betlem significa “casa de pa”, com les neules que s’hi pengen. Mentre que d’altres diuen que aquestes neules són un símbol de la llum de Nadal, de la creació de les lluernes, les cuques de llum que poblaven la cova del naixement.

En l’actualitat, el costum de guarnir les botigues i les llars amb neules de paper retallades té un sentit totalment decorativista.

Antigament, a Mallorca, les neules assumien també una tasca escenogràfica: el 24 de desembre, quan la Sibil.la acabava el seu cant, tallava amb un cop d’espasa els fils de les garlandes de neules que penjaven de l’església que queien al terra simulant els estels que la cançó profetitzava que caurien del cel durant el cataclisme final. Amb les neules per terra, els nins s’hi abocaven per agafar-ne unes quantes entre rialles i crits d’alegria.

Història del costum

Antigament, aquest costum d’enramarles esglésies amb neules, de paper o de farina, era molt estès per tota la geografia catalana, Sembla que, a més a més, no es tractava d’un costum únicament de Nadal.

La primera referència escrit que hi ha sobre neules decoratives data del 1470: és un document en el que els campaners d’Igualada es comprometien a enramar amb hòsties, banderetes i escuts l’església de la vila. Al segle XV també hi ha refeències escrites de les partides per les compres de neules i fil per endiumenjar la Seu de la Catedral de Barcelona.

Aquest costum va durar a Barcelona fins l’any 1822, quan fou prohibit.

Al segle XVI molts temples catalans eren enramats per Nadal amb fulles verdes alternades amb hòsties de tots els colors, que no sempre eren de farina i menjívoles, sinó que ja se’n feien de paper pintat. Aquest costum perdut a Catalunya -però molt vigent a Mallorca- s’està recuperant darrerament en terres catalanes.

Guillem Puig