Palmanyola, el quarantè aniversari d’un neopoble dedicat a les flors

El nucli de Palmanyola commemora aquest mes de juny el 40è aniversari de la seva constitució com a Entitat Local Menor (ELM), un cas únic a les Illes Balears que va marcar l’inici d’una nova etapa per a aquest nucli situat entre Palma i Bunyola, entre Sa Font Seca i Son Amar, al costat de la carretera de Sóller i al peu de la Serra de Tramuntana.
L’acte institucional se celebrarà el dimarts, 3 de juny, a les 19:30 h a la plaça Major, amb la descoberta d’una placa commemorativa i la presència de veïns i autoritats. Uns dies després, el dissabte 7 de juny, tindrà lloc una gran festa popular de “pa amb butxaca”, amb música, barra i l’esperit participatiu que defineix la comunitat palmanyolera.
L’aniversari d’aquest nucli, ubicat dins el terme de Bunyola, suposa una ocasió per fer memòria col·lectiva. L’origen de Palmanyola es remunta a finals dels anys 60, quan els germans Josep i Bartomeu Coll Colom començaren a parcel·lar la possessió de Sa Font Seca, heretada de la seva mare Maria Colom.
Sa Font Seca i Son Amar
Durant la dècada de 1930, molt abans de tot això, les possessions de Sa Font Seca i Son Amar, eren propietat del comerciant de fruites Cristóbal Colom Lladó, natural de Sóller. En morir Sa Font Seca passà a la seva filla Maria Colom Magraner i Son Amar a la seva germana Antònia.
Anys més tard Sa Font Seca va ser heretada pels fills de Maria Colom, Josep i Bartomeu Coll Colom. Foren ells els que varen establir el germen de la urbanització. Varen començar a parcel·lar la possessió i de les successives vendes en veren resultar les urbanitzacions de Palmanyola i la Font seca.
En aquest moment, Pere Nadal Salas va adquirir part de la possessió de Sa Font Seca, nom que prengué inicialment el nucli, i mitjançant l’empresa Nadal Salas Societat Anònima (NASA) va promoure (1968) la urbanització. Es construïren habitatges prefabricats, el primer dels quals es situà a l’Avinguda de les Dàlies.
Aquell mateix any, l’empresa esmentada signà un conveni amb l’Associació de la Premsa de Palma oferint xalets als associats. Arran d’aquest compromís es construïren 39 habitatges per a famílies de periodistes. S’inicià un procés publicitari intens des de la premsa, fet que impulsà les primeres compres de solars. La urbanització es va ordenar segons el Pla parcial dels polígons A i C de Sa Font Seca (1968). L’any 1970 fou legalitzada provisionalment per l’Ajuntament de Bunyola i, de manera definitiva, el 1971. L’any 1982, Pere Nadal Salas va interposar un recurs contra l’Ajuntament de Bunyola per a la reparació de deficiències en les infraestructures.
Solars sense construir
Al principi, molts dels primers compradors només hi anaven els caps de setmana a fer la paella a l’aire lliure i per comptar amb arbres fruiters i hortalissa. Així, a poc a poc, Palmanyola anà creixent i canviant la seva fesomia.
Com a curiositat s’ha de destacar que tots els noms dels seus carrers porten noms de flors: Margalides, Geranis, Roselles, Clavells, Roses, Gladiols o Violetes. I també que tots els habitatges són d’escassa altura i que estan rodejats de jardins.
La població que s’hi va establir provenia majoritàriament de Palma. La vida social i política del nucli s’ha vist sempre marcada per les tensions amb l’Ajuntament de Bunyola, motivades per raons econòmiques i per la manca d’infraestructures, i fa anys que l’EML té presència en el consistori bunyolí gràcies als partits independents locals.
Reivindicacions
A l’inici de la dècada de 1970, aquest malestar es concretà en un moviment reivindicatiu per aconseguir la declaració d’Entitat Local Menor amb un batle pedani propi.
Els primers anys de Palmanyola varen estar marcats per la precarietat. Faltava enllumenat, hi havia talls d’aigua a l’estiu i molts carrers estaven per asfaltar. L’accés a serveis bàsics, com la telefonia o el subministrament estable d’aigua, depenia sovint de l’esforç col·lectiu dels veïns.
En aquest context va néixer, l’estiu de 1983, una nova junta de l’Associació de Propietaris, amb figures com Jaume Capllonch, Juan José Quetgles, Miquel Oliver i Joan Rosselló, que impulsaren la creació de l’ELM. Després de recollir 200 firmes, el 3 de juny de 1985 el Consell de Mallorca reconegué oficialment Palmanyola com a Entitat Local Menor, donant-li certa autonomia per gestionar serveis i recursos.
Més de 2.200 habitants
Palmanyola compta avui amb una comunitat consolidada i un fort teixit social, resultat de dècades d’implicació veïnal. La població ha augmentat de les 200 persones dels anys 80 a les més de 2.200 d’aquest any 2025. Molts recorden amb estima moments com les primeres festes, els caps de setmana de paella sota el garrover, o anècdotes com l’ajuda dels mariners nordamericans en la construcció de la parròquia l’any 1982.
Amb motiu d’aquest 40è aniversari, també es posaran a la venda camisetes i tassons reutilitzables per tal de deixar constància d’un any especial. Els actes previstos no només celebren una efemèride, sinó que reivindiquen el valor de l’organització col·lectiva i la identitat pròpia d’un poble nascut de l’esforç compartit.
Foto: Institut Cartogràfic de Catalunya / Fotos Antiguas de Mallorca