Per gener, sembra l’arbre fruiter

L’etapa inicial de l’any ve marcada en el calendari pagès per tota una sèrie de tasques que tenen molt a veure amb el fet de la previsió, ja que és l’època que se sol dedicar a la sembra d’arbres fruiters, tota una sèrie d’arbres que es dedicaran a assortir de fruita els nostres mercats un cop arribi el bon temps.

Tot i la forta implantació dels arbres fruiters a la nostra comunitat, a les Illes Balears -a excepció dels cas de la vinya al Raiguer i el Pla i de la taronja a la vall de Sóller- no hi ha grans explotacions agrícoles dedicades als arbres fruiters. La pervivència d’aquests arbres es sol donar en petites quantitats sobretot al voltants de les cases de fora vila i es dediquen bàsicament a l‘autoconsum dels seus propietaris.

Els arbres fruiters tradicionals són bàsicament a la nostra comunitat el taronger, l’albercoquer, el cirerer, la figuera, la prunera, o el magraner -entre d’altres-, tot i que durant els darrers anys hi ha una sèrie de fruiters que estan assolint un gran èxit i que provenen d’altres llocs del planeta: és el cas de l’alvocat o del kiwi. Tot i això, els arbres fruiters de pinyol –que són els que compten amb més seguiment a casa nostra- són aquells que donen un fruit que es caracteritza pel fet de tenir una llavor envoltada per una estructura carnosa en forma de drupa i són els que s’han de sembrar durant aquest període de l’any.

Època de repòs dels arbres

L’etapa hivernenca és el moment idoni per a la sembra, ja que es tracta d’un moment de repòs dels arbres ja que els arbres es troben en un estat latent de tal manera que quan comenci l’activitat vegetativa del vegetal aquest ja estigui sembrat. Aquest moment es correspon en el calendari amb els mesos de desembre i -sobretot- gener i febrer.

En aquest aspecte cal destacar la importància que en el món pagès té la influència de la lluna i els seus diferents estats: els pagesos són pel que fa a la lluna uns fervents creients en la lluna de gener.

En la pagesia es considera la lluna nova, l’etapa indicada per a la poda dels arbres petits, així com per a adobar la terra i per a lluitar contra les males herbes; la lluna plena és la idònia per a plantar els arbres fruiters i per tombar el compost. Per altra banda, la lluna creixent és considerada l’òptima per sembrar plantes que creixeran en altura –com per exemple  la tomàtiga, la mongeta o el pèsol-, essent recomanable fer-ho entre dos o tres dies abans de la lluna plena; mentre que amb la lluna decreixent o en quart minvant és un bon moment per plantar tubercles, per trasplantar o per realitzar tasques per fer fugir els insectes i per podar els arbres, ja que la saba es troba més concentrada a la zona de les fulles. En definitiva, quan la lluna decreix és el moment per dur a terme les tasques que afavoreixen la producció de fruita en detriment del creixement vegetatiu.

La lluna

Quan la lluna és descendent és el moment adequat per escampar fems, trasplantar i realitzar plantacions, sobretot d’arbres, ja que el seu arrelament serà millor.

La lluna és descendent quan es desplaça cada dia un poc més al sud, des de la sortida a l’est fins a la seva posta per l’oest. La lluna és descendent mentre passa per davant les constel·lacions de Bessons, Cranc, Lleó, Verge, Balança i Escorpí; és durant aquest període que els líquids interns de les plantes descendeixen ja que l’activitat vegetativa és a les arrels.

Un cop establert el mes i la lluna en què s’ha de realitzar la sembra de l’arbre fruiter el que és primordial és fer un bon clot on l’arbre pugui assentar les arrels amb facilitat. Generalment es solen fer els clots d’un metre de profunditat per un metre d’amplària, tot i que és convenient fer-lo amb una certa antelació a la data de la sembra perquè així la terra s’oxigena i es condiciona millor; és el que en argot pagès es coneix com rovellar la terra.

L’arbre, ben dret

De cara a una correcta sembra del fruiter, s’ha de col·locar l’arbre al mig del clot anant alerta a no rompre les arrels; seguidament s’ha d’anar afegint terra mantenint l’arbre dret i amb les arrels ben posades; un cop estigui la terra col·locada al clot, s’ha de regar l’arbre amb força aigua, entre deu i quinze litres, depenent sempre del fruiter que s’hagi sembrat, perquè les arrels aferrin bé a la terra i no quedin bosses d’aigua.

Un cop sembrat i perquè l’arbre no es vincli en dies de vent i també per orientar el seu creixement s’hi sol posar una estaca, també anomenada politxó. També és habitual fer-hi una garangola o solc circular que serà de molta utilitat si l’hem de regar fins que l’arbre estigui ben arrelat.

Una vegada sembrats, la protecció dels arbres novells esdevé una prioritat ja que es tracta d’arbres joves que prest brostaran en tendres branques i que es convertiran en una autèntica “delicatessen” per al bestiar que pasturi per la contrada. Per això, la seva protecció esdevé prioritària; una protecció que pot agafar diverses formes, d’entre les quals la més usual són les caseres, que són un abric cilíndric fet de canyes entrelligades que es posa al voltant dels arbres joves per evitar que els animals els esbrostin o que altres agents exteriors els privin de créixer. En cas de no disposar de caseres, els pagesos també solen protegir els troncs dels arbres joves col·locant saquets al voltant dels troncs per així protegir els troncs novells.

Observació del terreny

Un dels apartats a tenir en compte a l’hora de sembrar un fruiter es troba en l’observació prèvia del terreny on es vol realitzar la sembra. En aquest aspecte és important saber quines espècies hi ha estat conreades amb anterioritat i quin ha estat el seu desenvolupament ulterior ja que això ens donarà indicis sobre la idoneïtat de la sembra.

En cas de voler repetir el cultiu anterior –cosa que, si es pot, és millor evitar- es recomana canviar l’espècie de portaempelt utilitzat, recomanant en lloc d’emprar codonyer utilitzar prunera perquè és més resistent.

Hores de fred

Així i tot, és preferible sembrar els fruiters en sòls ben airejats i tenir molt present algunes nocions sobre el clima del terreny: especialment les hores de fred –hores en què el fruiter es troba per sota de set graus- o la presència de gelades primaverals –ja que aquestes gelades acaben incidint molt negativament en les collites. Per posar alguns exemples, les hores de fred idònies per a l’albercoquer oscil·len entre 300 i 800, mentre que per a la prunera l’oscil·lació és entre 700 i 1.600 i per al cirerer és entre 600 i 1.500.

Sigui com sigui la sembra d’un fruiter sempre vendrà acompanyada d’un profit a llarg termini, no tan sols pel que fa a la fruita, sinó també per la contribució a mantenir  els conreus actius (molt més si ho feim amb varietats autòctones). Per tant, ja ho sabeu “Per gener, sembra l’arbre fruiter”. Bona sembra i… millor collita!