Per sa Pobla en bicicleta

Sa Pobla, municipi d’orografia planera, apropiada per a l’ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament, ha estat, i és encara ara, una de les poblacions mallorquines que més ha emprat la bicicleta, bé com a vehicle de desplaçament dins el nucli urbà, terme municipal, i més antany cap a altres indrets, fins i tot llunyans. “Sa màquina”, “sa màquina de colcar” com se l’anomenava, era, com queda dit, una indispensable eina de feina i mitjà de transport a principis del segle passat.

Hi ha constància escrita que a finals del segle XIX, Pere Serra Rayó “Corró”, i posteriorment Rafel Torres Cladera, foren delegats a sa Pobla del Veloz Sport Balear, l’associació que aglutinava l’organització de tota l’activitat ciclista de les Illes. Pere va ser l’introductor, a la nostra vila, dels velocípedes ciclistes i, a més, ensenyava a manejar-los. S’ha de dir que el primers velocípedes i les primeres bicicletes només estaven a l’abast de les famílies benestants i eren, més bé, un signe d’ostentació i esnobisme.

Donant per bona la referència que ens aporta el metge i escriptor Joan Torres Gost al seu llibre “Una volta a la plaça”, a finals del segle XIX, a sa Pobla només hi havia dues o tres bicicletes, l’arribada de les quals va retirar de la circulació els antics cicles o velocípedes. Gradualment, amb el pas dels anys i camí cap al progrés, va anar imposant-se el maneig de la bicicleta, i a l’època de la postguerra i cap allà els anys 50, segons ens contà Sebastià “Moixet”, a sa Pobla va arribar a haver-n’hi censades oficialment més de tres mil, bicicletes, quan el poble registrava un cens de població d’uns deu mil habitants.

En aquells anys era obligatori que cada bicicleta pagués la seva corresponent taxa municipal i dugués penjada, precintada amb plom, a un dels tubs del seu quadre, la “placa” metàl·lica enumerada; el que ara seria l’equivalent a la placa de matrícula dels cotxes i motocicletes. Actualment, no existeix aquest cens municipal i seria arriscat parlar del nombre de bicicletes que circulen per dins el municipi pobler, però són milers les que es veuen circular pels seus carrers i camins. I en serien moltes més si no es produïssin els nombrosos robatoris de màquines, que fa que les seves víctimes quedin escalivades.

Avui, cada dia a tota hora podem veure transitar bicicletes pels carrers i places de sa pobla i camins del terme municipal, emprades com a transport urbà per persones de totes les edats, sexe, i de les més diferents capes socials; un mitjà de desplaçament, còmode, saludable, econòmic, no contaminant i pràctic, recomanat i promocionat, des de fa uns anys pel mateix Ajuntament amb l’eslògan “per sa Pobla en bicicleta”

Taller i botigues de bicicletes

La gran quantitat de bicicletes que es posseïen a sa Pobla entre cada una de les famílies de diferents estaments socials, van alimentar els negocis d’un bon nombre de tallers de reparació i de botigues de venda de les “màquines de colcar”. “Biciclistes”, com es deien els mecànics que es dedicaven a reparar els desperfectes a les bicicletes. Hi ha constància dels tallers de: els germans Cardell “Cussets”, en Sebastià Socias “Moixet”, Joan Antoni Soler “Escolà”, Joan Cladera “Jaumí”, “Can Mas”, Vicens Gomila “Poncet”, Sebastià Bennàssar “Campaneter”, Sebastià Serra Cantallops “Mama”, Mateu Bonnín “Carter” i qualcun altre que, més recentment, alternava la reparació de motocicletes i bicicletes.

Si bé la majoria de “biciclistes” o mecànics, també es dedicaven a la venda, per encàrrec, de bicicletes, les botigues, amb exposició i aparador que més nom tenia era la de Xisco Mas “Can Mas”, la darrera a tancar, l’any 1995. Les marques més venudes, tan d’home com de dona, eren les “Orbea”, “Minaco”, “BH”, ”G.A.G.”; totes de fabricació nacional.

Actualment, que la bicicleta segueix tenint un protagonisme important, hi ha a sa Pobla dues botigues-tallers, que comercialitzen i reparen diferents marques i models de bicicletes, tant de passeig com esportives, de fabricació nacional i estrangera.

Els robatoris de bicicletes

Es podria dir, sense massa risc d’equivocar-se, que, històricament, la bicicleta ha estat una víctima propiciatòria dels delictes de robatoris. Aquest fet, evident a tot arreu, va inspirar el guió de la pel·lícula de cinema “El Ladrón de Bicicletas”, dirigida per Vittorio de Sica i protagonitzada per Lambert Maggiorani, l’any 1948. Aquí, a sa Pobla, són poques les famílies que no hagin patit el robatori d’una o més bicicletes.    Segons l’ex caporal de la Policia local, Pere Perelló, al nostre poble “avui hi circularien ben bé unes deu mil bicicletes, ja que serien poques les cases que no en tinguessin dues o tres, i si no n’hi ha més és perquè molta gent quan ha patit un o més robatoris, desisteix de comprar-se’n una altra”. Segueix manifestant en Pere que ”els furts o robatoris de bicicletes són nombrosos, i amb prou feines es comuniquen a la policia, ja que no hi ha una fórmula jurídica que empari la denúncia de tal fet, o sigui que la víctima es troba en una situació d’indefensió. Fins i tot, podem parlar que molts d’aquests robatoris són promoguts per màfies organitzades que embarquen cap al Marroc, on no hi ha un estricte control duaner, containers plens de bicicletes, robades arreu de Mallorca. La Policia de sa Pobla va descobrir, en diverses operacions d’escorcoll, una casa que era un vertader arsenal i una furgoneta plena de bicicletes robades.»