Planícia des de Banyalbufar

La finca pública de Planícia és una de les joies del reduït inventari d’espais naturals en mans del Govern Balear a la Serra de Tramuntana. Ocupa un espai únic que abasta des del Racó de S’Algar a la costa fins al cim secundari de la Mola de Planícia a 933 metres d’altura. Avui ens aproximarem a les seves cases des de la població de Banyalbufar fent servir part del GR221 fins a la Font de S’Obi. Després descobrirem les majestuoses marjades d’oliveres i les esplèndides cases.

Les possessions del Rafal i Planícia i l’extensa xarxa de camins que comunicava els diferents entorns seran els protagonistes d’avui. Cal esmentar que som davant d’antigues vies de comunicació nascudes de la necessitat i l’enginy de les persones que, amb la seva feina i dedicació, conformaren i crearen aquest paisatge sense parió. Els exemples de construccions tradicionals són esplèndids i constants.

Serà un recorregut integral, partint i arribant a Banyalbufar. Disposeu de les línies del TIB 202 (Palma – Estellencs) o 131 (Santa Ponça – La Granja d’Esporles). Consulteu la plana web per horaris, preus i incidències. La nostra proposta arranca des del Camp de Can Fura, a la sortida del poble en direcció a Estellencs. Un pàrquing públic de pagament situat a la dreta marca el punt d’inici.

Tindrem de tot. Petites pistes asfaltades, amples camins, estrets carreranys… Una part significativa fa servir el GR221 que, no cal dir-ho, està convenientment i abundantment senyalitzat. El recorregut fa servir senders i camins amples. Així minimitza les dificultats per orientar-se. Cap dificultat tècnica destacable, més enllà de la forta pujada a l’inici conegut com Sa Costa. Exigeix estat físic normal i coneixement de l’entorn. De pujada superarem els 300 metres de desnivell que, a la tornada, ens semblaran fàcils i senzills. Intentàrem no penetrar en els dominis de finques privades –en el passat s’han produït problemes importants- ni interferir amb la vida salvatge i el gaudi d’altres persones. Insistim a fer ús d’un mapa per evitar incidències. Encara que passarem per la Font de S’Obi i la Font de Sa Menta, en el seu temps molt cabalosa, la sequera fa que pràcticament no tinguin aportació. A les cases de Planícia no confieu a trobar i obtenir aigua.

Insistirem a dir que consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. Recomanable en totes les estacions encara que, particularment, trob insuperable el recorregut en la part central de la primavera. Apta per a tots els públics amb ganes de descobrir i sorprendre-se’n. Perfecte per una jornada vespertina amb posta de sol a la Mediterrània.

Camí des Rafal i Sa Costa

Una mica abans de l’esplanada del Camp de Can Fura, arranca de la MA10 un segment de camí asfaltat en direcció nord amb un indicador que resa “Camí des Rafal”. La forta pujada d’aquest tram se suavitza en girar cap al sud-oest i progressar enmig de grans safaretjos situats a la dreta que guarden l’aigua de l’hivern per calmar la set de les hortalisses estiuenques. Sobretot la de la molt preuada –en el seu temps- tomàtiga de ramallet banyalbufarina.

L’estret camí s’esmunyi entre dues cases i perd la seva magra capa asfàltica. Esdevé coster rost amb forts pendents que s’interna en una garriga densa. Hem arribat a Sa Costa, per si algú teniu dubtes. Alguns segments d’esglaons de roca curosament treballats conformen alguns revolts que ajuden a recuperar la respiració. Parets seques que suporten el camí i el separen dels camps son testimoni de l’habilitat constructora dels seus creadors.

Un gir en direcció a Ponent ens avisa que ja som propers a l’entrada de l’emblemàtica finca d’Es Rafal. Una descomunal i completament fora de lloc barrera metàl·lica adornada amb filferro -i no menys de mitja dotzena d’indicadors que anuncien les set plagues d’Egipte- ens donaran la benvinguda.

Es Rafal

Un ample camí elevat sobre petits marges de sosteniment ens condueix sota l’ombra dels pins cap al conjunt de les cases del Rafal de Planícia. Apareixen a l’esquerra, enfilades damunt un conjunt de marjades. El volum és impressionant, ja que ocupen gairebé 2.000 metres quadrats. El camí no permet passar per davant la portalada que just es pot intuir més que veure. La façana principal s’orienta cap a mestral i està conformada per un conjunt d’edificis que s’han anat incorporant a l’antiga torre de defensa, de forma quadrada i tres altures. A la seva vora la casa dels senyors destaca pel portal forà amb forma d’arc rodó amb brancals i dovelles de pedra de Santanyí. Un cavalcador o pedrís de pedra situat a la dreta està decorat de forma peculiar. Les finestres rectangulars estan emmarcades en blanc.

El traçat passa al costat d’un espai rodó que en el seu temps fou utilitzat com a era, lloc per batre el cereal i, com sempre a la vida, separar el gra de la palla. Unes grans alzines donen ombra i alhora que entorpeixen la visió de la mar.

Continuem fins a arribar just davant el frontis que mira a xaloc. Ens trobem davant l’espai reservat als amos de la finca. L’estètica marca la diferència social entre senyors i amos. El portal és de llinda i la façana més senzilla i austera. És la distància entre el que comanden i els que dobleguen l’esquena.

En el moment d’escriure aquesta descripció les cases estan patint una completa reforma.

El carrerany es dirigeix ara cap al coll del Pas d’en Vallés fent una ampla volta per damunt del Comellar de la Font de Ses Gallines. Aquesta font alimenta amb les seves aigües els horts i marjades situades per sota. El líquid es distribueix fent servir un vell sistema de canals i síquies encara existent.

El corriol es dirigeix a la collada a on fa un gir a la dreta. Si seguíssim tot recte arribaríem a la Talaia d’Es Rafal. En continuar per la nostra dreta apareixerà un ample espai que ens separa d’una petita elevació. Sortint forà camí ens dirigirem cap a aquesta. Una vegada enfilats al petit espai superior podrem veure la Torre des Verger com si fos una joguina damunt la mar. La vista sobre tota la costa d’Estellencs i Sa Mola de S’Esclop recompensaran l’esforç.

Font de S’Obi

Retornats al camí principal ho seguim fins a arribar a una cruïlla de camins. Convé recordar que aquest punt serà el de retorn pel Camí Vell de Planícia. Ara seguim tot dret enmig de camps d’oliveres que estan sent objecte de poda i cura. En pocs minuts arribarem a un enreixat amb un cartell que proclama que hem arribat a la Finca Pública de Planícia. Ens internem en un camí que va agafant amplada per, al cap de pocs minuts, arribar a un espaiós lloc en el qual un indicador ens convida a agafar a l’esquerra per visitar la Font de S’Obi. De seguir tot dret agafaríem el camí vell fins a Estellencs, fent ús del GR221.

Aquesta font brolla de les esquerdes de les roques per ajuntar-se en una pica que alimenta una canal que proveeix a una ampla pica pel bestiar. En la nostra visita ni una trista gota d’aigua hi havia. En altres temps aquest punt de proveïment era prou important. Situat a un punt estratègic del Camí de Banyalbufar a Estellencs, permetia a homes i bísties descansar i recuperar forces. Un humil porxo –poc més que una barraca d’un aiguavés- proveïa d’aixopluc.

Reprenem el camí passant pel davant de la petita construcció dirigint-nos cap al Comellar de Sa Font. Fem un gir cap a la dreta en un punt en què el Torrent de Can Cerdà –també conegut com a Torrent de Sa Font de Sa Menta- discorre encaixonat enmig d’un bosc d’alzines. Al cap de pocs minuts un espai amb un parell de taules apareix a punt de desembocar en el camí asfaltat, just davant el Pla de Ses Castanyoles. Un conjunt d’oliveres centenaries d’una bellesa extraordinària presideixen la intersecció.

Seguim el camí per amunt. Dues voltes més enllà una llarga recta ens atraca a una bonica construcció oberta per un lateral. Es tracta del Porxo del Camp Gran construït per aixoplugar animals i eines.

Un pràctic pont de fusta amb arramblador i porta en permet superar la barrera i desembocar en les planures d’Es Camp Gran.

Cases de Planícia

L’extensió de camps de conreu que s’estén a la nostra dreta es veu interrompuda pel conjunt de parets i aïllats garrovers abans de la frontera obscura del Bosc de Planícia. La via gira cap a llevant deixant a l’esquerra el Sementer de N’Ametller. Al fons se situen les cases de Planícia com gegantí cap cucurull d’un pastís de noces. Ens dirigim en constant pujada cap a un conjunt de catedralicis pins d’estranya forma. Es tracta de dos exemplars de pi ver anomenat científicament Pinus Pinea. Son tot el que queda d’un conjunt de quatre que varen ser catalogats l’any 2004. En el seu temps donaven als visitants la benvinguda amb la seva ombra. Avui en dia, mig esmotxats i en perill de trencament més que evident, fan encongir el cor dels caminants amb la seva llastimosa fila.

Arribem a les cases amb un darrer esforç accedint pel coster oest. Les cases estan organitzades i orientades de sud cap a nord.

Aquest conjunt està situat a la part alta de la finca, al peu de la Mola. Originalment, aquestes construccions eren les cases dels amos de la Finca del Rafal de Planícia abans de la segregació. Les cases senyorials eren les que avui coneixem com les del Rafal. Parlem d’un espai en bon estat de conservació i una superfície de més de mil metres quadrats construïts. S’organitza a partir de la clastra per la qual s’accedeix a les estances principals. Adossades a les mateixes existeixen les dependències ocupades pels treballadors i jornalers, així com la seva enorme tafona. Aquesta darrera va ser mecanitzada als anys quaranta, just acabada la guerra civil, per augmentar la producció d’oli d’oliva. Planícia va requerir en els seus moments d’esplendor més de cent treballadors, provinent de la comarca, de la resta de l’illa i, fins i tot, procedents de la península.

Podem fer una visita a la part posterior a on s’inicia el Camí de Ses Alzines Dolces a on un gran aglaner projecta una branca en forma de llinda arbòria. El descomunal safareig, les porqueres i els espais de feina són testimonis de l’activitat productiva de la finca.

Camí Vell de Planícia

Sortint en direcció cap al nord al cap de poques passes veurem una construcció a l’esquerra. Som davant les cases de Ses Collidores. Fixau-vos en la filera d’obertures en el fumeral. N’hi ha fins a catorze! Aquests servia per evacuar el fum de les llars enceses per cuinar i donar escalfor a les colles de collidores. Aquesta construcció allotjava les jornaleres que venien d’altres indrets de Mallorca per collir les olives. Dormien, cuinaven i descansaven per separat dels homes per preservar la seva integritat. No els hi preocupava gaire que treballessin de sol a sol, sota la pluja i amb fred i sedes a les mans per quatre rals. Però la seva virginitat i ànima immortal era imperativa preservar-les!

Existeix un projecte des de 2009 d’arreglar-les per convertir-les en Refugi per senderistes i amants de la natura. Ara com ara encara no han començat les obres.

Seguint per l’ampla pista i, a poc més de 150 metres ens hem de desviar per un caminal a l’esquerra identificat amb un rètol que ens dirigeix cap a Banyalbufar. Si continuéssim trobaríem una barrera fortament protegida per tal d’impedir el pas a Es Rafal. El camí s’interna després d’uns olivars en uns bosquets mesclats amb garriga. Alguns trams conserven un antic empedrat. Un primer portell ens anuncia que abandonem la finca pública. Passarem per damunt d’uns olivars que s’obren a la mar abans d’arribar a un altre portell –aquest fora barrera- que ens donarà pas a un suau i elegant caminal. Aquest baixa fins a desembocar a una ampla pista. Agafem a l’esquerra i, a pocs metres, enllaçarem amb el punt del Camí des Rafal, girant a la dreta i retornant.

Ara just toca desfer camí en direcció a Es Rafal i Sa Costa per arribar de nou a Banyalbufar. El paisatge que abans ens quedava a l’esquena es mostrarà esplèndid als nostres ulls. Hi ha millor manera d’acabar un recorregut?

Temps aproximat unes tres hores i mitja sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Tramuntana Editorial ALPINA

www.toponimiamallorca.net

Wikipedia (diversos articles)

Web Govern Balear d’Espais Naturals Protegits

Banyalbufar. Guia de passeig, 2000

Planícia i l’activitat olivarera

Sembla que els fenicis i els grecs varen difondre i introduir l’olivera per tota la Mediterrània i, per descomptat, a Mallorca en les seves expedicions comercials del primer mil·lenni abans de l’era comuna. Certament, aquest cultiu fou mantingut sota la dominació romana i la posterior etapa islàmica. Altres zones –com el sud-est de la Península- eren els grans dominadors del conreu, comerç i exportació del seu producte estrella; l’oli d’oliva.

La conquesta de Mallorca per la Corona d’Aragó continua aquesta tradició. Existeixen registres de l’exportació d’oli des del segle XIII. Al segle XV el Port de Sóller era un punt de sortida habitual per aquest producte. És al segle XVI quan es produeix l’eclosió del cultiu i la producció d’oli com a producte no només per consum intern sinó per la venda a mercats exteriors. Les terres dedicades s’estengueren al llarg i ample de la Serra de Tramuntana per oferir les millors condicions. Nasqueren les marjades i les oliveres centenàries. Els registres fiscals d’aquell moment històric indiquen que ocupava el segon lloc en valor monetari just pel darrere dels cereals (blat i ordi). Juntament amb el vi constituïen la triada mediterrània, la base de l’alimentació humana en aquesta zona. És així que en els segles des del XVI fins al XIX l’oli va assumir un rol destacar per a l’economia illenca. Tant com ingredient bàsic en l’alimentació com a matèria primera per elaboracions industrials com ara sabons. I, certament, per l’exportació dels excedents. Era la manera finançar l’adquisició de cereals i altres productes als mercats exteriors. En moment puntuals, el valor de les vendes d’oli estigué entre el 50% i el 80% de les exportacions. Aquesta situació es va mantenir fins ben entrat el segle XIX.

Planícia exemplifica aquest procés. Que va suposar la modificació intensa del paisatge natural segons les necessitats dels humans. Això constitueix el valor fonamental de la declaració com a patrimoni de la humanitat de la Serra de Tramuntana.

Ja documentada a l’edat mitjana, la finca originalment ocupava més de 750 quarterades que s’estenien des d’Es Rafal fins a Estellencs. Pràcticament un 30% del terme de Banyalbufar. La seva propietat ha anat passant per les famílies Joan, Sunyer, Pueyo i Rotten (marquesos de Campofranco). Amb la decadència de la producció tradicional d’oli, els seus propietaris segregaren Es Rafal i Planícia en dues finques, abans de procedir a la seva venda. La finca més petita, Es Rafal, es va quedar amb l’horta, les cases senyorials i unes 70 quarterades de terra. A Planícia quedaren gran part del bosc, l’olivar i les cases de l’amo i els missatges. Després de la guerra civil, una comercialitzadora d’oli d’oliva adquirí la finca. Es va mecanitzar el procés amb nova maquinària, fent arribar l’electricitat i ampliant les cases per acollir a les desenes de treballadors necessaris per processar la ingent collita d’oliva i convertir-lo en oli. L’espectacular tafona no aturava ni de nit. L’etapa d’esplendor es perllonga fins als anys seixanta. La competència d’altres tipus d’oli, l’entrada d’oli d’oliva més barat des de la Península i la manca de qualitat del producte pel dèficit d’inversions varen conduir a la decadència fins a l’abandonament de la producció.

Després de quedar abandonada uns any, L’any 2009 va ser adquirida per les administracions públiques sota administració del Govern Balear, restant a disposició dels ciutadans des d’aquell moment.

Autor fotografies: Xisco Simón