Possesions de sa Pobla (V): Son Cladera
El nostre recorregut per les possessions de sa Pobla, ens du a visitar «Son Cladera». Situada prop de la carretera Palma-Alcúdia, les informacions que tenim a l’abast diuen que el poblament d’aquestes terres es remunta a l’època prehistòrica, ja que s’han trobat restes d’un talaiot, a més d’una cova artificial i de la cova natural de la Baldriga. Donada la seva posició geogràfica, Son Cladera podia combinar olivar i la ramaderia pròpia de zones de muntanya, amb el cultiu de cereals, lleguminoses i horts característics del pla.
Segons l’historiador pobler Josep Obrador Socias, Son Cladera pertanyia, juntament amb la meitat de Crestatx a l’alqueria de Sila, que constituïen les propietats de Berenguer Roig en 1245. Per la seva part, Company i Campins, en la Gran Enciclopèdia de Mallorca defineixen Son Cladera com l’antiga Alqueriaza.
El 1539, les escriptures de segregació de Son Sabater estableixen el límit amb la propietat de Jacobi i Gabriel Cladera. L’any 1863 era la segona propietat de sa Pobla amb una extensió de 286 hectàrees, i en el cadastre de 1994 figura com la possessió més important amb una extensió de 142,69 hectàrees.
En el segle XVI, la possessió de Son Cladera apareix com a alqueria de Bernat Baldric. Després va passar a ser propietat de Pere Blanc i Pere Font per a, a partir del segle XVI, pertànyer a la família Cladera. A partir del segle XIX, quan estava catalogada com la segona possessió més gran del municipi de sa Pobla, les seves cases van ser objecte d’importants reformes. En el segle XX va passar a ser propietat de la família Socias, els seus actuals propietaris i administradors. La temporada turística de 2022, Son Cladera va obrir les portes com el primer agroturisme situat en el terme municipal de sa Pobla, gestionant pels seus propietaris.
Pel que respecta a les dependències hoteleres, es va fer una remodelació de les antigues zones de cavalleries i quadres, convertint-les en uns petits, però confortables apartaments amb capacitat per a albergar entre dues i quatre persones. Tots els apartaments disposen dels serveis de cuina, sala d’estar-menjador, bany, dormitori i terrassa exterior pròpia, amb excel·lents vistes a l’exterior. A més, els visitants, poden gaudir del servei d’una àmplia piscina comunitària, situada en un lloc privilegiat de la faldilla muntanyenca. Un canvi total, però, conservant l’essència d’alguns elements antics, com per exemple ‘Sa Tafona’, que dona nom a un dels apartaments. El projecte de reforma, fou realitzat conjuntament amb l’aparellador pobler Joan Palou Cantallops.
Descripció arquitectònica de les cases
La descripció que es fa al ‘Catàleg del Patrimoni Històric de sa Pobla’, diu que: Son Cladera és un conjunt de bancals a la falda de la muntanya sobre els quals s’assenta la casa senyorial orientada cap al sud-est. L’edificació principal, al estil italià del segle XVIII té una planta noble de gran altura. A la planta baixa es troba el portal d’accés i la portassa. Les cuines i edificis auxiliars s’ubiquen en perpendicular al cos principal. Sobre la planta noble s’habiliten unes dependències que, a manera de golfes tenen les finestres de dimensions molt més reduïdes. Les edificacions d’ús agrícola se situen baixant en terrasses paral·leles a la nau auxiliar de l’edifici principal.
Aferrada a un lateral de la casa principal, s’aixeca una petita capella dedicada a la Puríssima de la Concepció, que ja estava dedicada al culte en 1890.
Gresol cultural
A més de la seva captivadora bellesa quan el sol les il·lumina, les velles parets de les cases de Son Cladera, als seus interiors, van ser testimonis muts d’interessants tertúlies culturals, allà mantingudes durant les primeres dècades de 1900, per destacades personalitats de les nostres lletres, com la poetessa Maria Antònia Salvà, que passava algunes temporades en la finca i contactava amb el vicari manacorí que exercia i oficiava a sa Pobla i Crestatx, Joan Parera Sansó, el qual va encarregar a la poetessa la composició dels “Goigs de Santa Margalida”, patrona de sa Pobla i titular de l’ermita de Crestatx, i que tan gustosament va escriure Salvà.
La Possessió de Son Cladera, a principis del segle XX va ser un punt de trobada de les lletres i cultura popular mallorquines, on confluïen la relació poètica i cultural de Maria Antònia Salvà, amb Costa i Llobera a Pollença i el Vicari Parera, que sent de Manacor i gran amic de Mossèn Antoni Maria Alcover, sentia un gran amor per sa Pobla on va exercir el seu magisteri sacerdotal fins a la seva mort, i va desenvolupar una gran labor històrica, social i cultural, igual que en l’oratori de Crestatx, veí de Son Cladera.
Una altra assídua visitant de Son Cladera, on passava llargues temporades, va ser la poetessa Emília Sureda i Bimet (Palma 1865-1904), molt amiga de Maria Antònia Salvà. Emília era germana de Faustina, esposa del notari i polític Josep Socias i Gradolí, propietari de la finca Son Cladera. Durant la seva estada en la possessió, Emília Sureda va elaborar diverses composicions poètiques que dibuixaven els costums de la pagesia, com “Glosses pobleres” o “Vida pagesa”, amb la qual Emília va guanyar uns Jocs Florals a Barcelona.
