Recuperant costums nadalencs: les sopes de Nadal
Les festes de Nadal són un bon moment per recuperar antics costums nostrats que la influència dels efectes de la globalització ha anat arraconant i que, si no s’hi posa remei, podrien desaparèixer en l’oblit del temps.
La fredor que sol acompanyar tradicionalment les celebracions nadalenques a casa nostra és el moment ideal per recuperar alguns costums gastronòmics, com poden ser l’elaboració de les sopes de Nadal i el seu consum durant el dia de Nadal o el de la segona festa. Les sopes de Nadal, com a bon plat de cullera, és altament idoni per combatre els rigors de l’hivern, sobretot si tenim present que la seva elaboració va altament lligada a un bon brou de carn que és el resultat d’una aportació calòrica a base dels millors pollastres i indiots casolans així com a productes càrnics derivats de la matança del porc que fa escasses setmanes que ha estat sacrificat.
Els dies previs al Nadal es converteixen així per a la majoria de cuiners, tant és si ho són en l’àmbit familiar com a nivell professional, en uns dies ben atrafegats: dies d’anar de compres per adquirir tots els ingredients necessaris per quedar bé davant els convidats, així com per planificar les coccions i mesures que s’hauran de prendre per excel·lir tant en la presentació com en l’execució dels diferents plats que configuraran els àpats nadalencs.
D’entre els diferents plats tradicionals d’aquestes festes cal ressenyar l’origen medieval d’alguns dels més rellevants com poden ser els diferents plats de cullera, siguin les tradicionals escudelles o les sopes de Nadal, o els omnipresents rostits sota qualsevol de les seves formes més usuals en aquestes dates: porcella, indiot, capó o oca.
L’origen medieval d’aquests plats es troba perfectament documentat en algunes de les principals obres clàssiques de l’època com per exemple “Com usar bé de beure e menjar” de Francesc Eiximenis o el “Libre del Sent Soví”.
Pel que respecta a les sopes de Nadal, a la nostra comunitat és habitual iniciar els menjars nadalencs a base d’un plat de cullera que bé pot ser sopa de galets, sopa reina o les sopes de Nadal.
L’extraordinària campanya publicitària al voltant de la sopa de galets o sopa farcida de Nadal ha tengut com a principal conseqüència l’arraconament d’un tipus de sopes que era força usual consumir durant aquestes dates; es tracta de les sopes de Nadal. Un dels indrets de la nostra comunitat on encara es consumeixen i elaboren aquest tipus de sopes és la vall de Sóller, al cor de la Serra de Tramuntana, si bé és cert que en menor quantitat que fa tan sols alguns decennis.
Una de les artífexs de la recuperació d’aquestes sopes és Aida Martí, que fruit d’una recerca al voltant d’un màster en Patrimoni Immaterial, inicià, fa anys, un procés de revitalització d’aquesta recepta a Sóller que la va dur a organitzar un taller sobre la seva elaboració a l’Associació de Cultura Popular Can Dulce, un taller que ha assolit un gran èxit de participació i que ja té previst repetir l’any que ve.
Per a Aida Martí i la seva família, aquesta recepta no presenta cap novetat, ja que és la que anualment i per tradició familiar consumeixen durant la reunió familiar del dia de Nadal. La principal característica d’aquestes sopes rau en el fet de dur carn i que han de ser escaldades a base d’un potent brou –també de carn-, a més de no dur cap de les verdures que tradicionalment s’empren per elaborar sopes bullides: col, coliflor, bledes, porros, ceba…
Per a l’elaboració d’aquestes sopes l’element bàsic és el brou de carn: un brou per al qual cal un bon pollastre, carn de bou, una pilota grossa de carn picada de porc embolicada en fulles de col, i una gallina casolana. També s’hauran de menester sopa torrada, lletuga fresca, ou bullit, sobrassada i pastanaga també bullida.
Primerament, hem de fer un bon brou amb tota la carn a fi que en resulti un brou espès i potent; després haurem de desfer les peces de carn: esmicolant el pollastre i la gallina, el bou i la pilota –sempre anant molt alerta a què no quedin restes d’ossos-. Seguidament en una greixonera haurem de disposar un sostre de sopa torrada que cobrirem amb un altre sostre de lletuga, ou i pastanaga bullits i tallats en daus, la carn esmicolada i sobrassada a trossets; d’aquesta manera anirem fent sostres fins a omplir la greixonera. Un cop finalitzada aquesta feina, haurem d’escaldar-ho tot amb el brou ben calent. Convé que les sopes quedin ben reblanides però que no nedin en el brou, tot i que segons ens afirma Aida “això depèn dels gustos de cada casa”.
Tot i que la recepta d’aquestes sopes sol ser força semblant, la recerca que efectua Aida aconseguí trobar algunes variacions que no canviaven la recepta substancialment. Algunes de les variacions es trobaven en la quantitat de brou emprat per escaldar les sopes, en les dimensions de la pilota –que pot ser més grossa o petita, o de forma allargada com una salsitxa-, en les verdures emprades –hi ha llars que hi escaldem brots de coliflor i carxofa- o en la data de consum. Generalment, se solen menjar o bé el dia de Nadal, el dia de Sant Esteve o dia 31 de desembre.
L’èxit del taller organitzat per Aida Martí i la seva família assegura una recuperació d’aquest plat que lentament es va fent un lloc entre els plats de Nadal, aconseguint recuperar un costum que no s’hauria d’haver deixat perdre.