Rememorant els 90 anys de la Unió Esportiva Poblense (III)

Com vàrem comentar al nostre anterior reportatge publicat el passat 30 de maig, al final de la temporada 1953/54, el Poblense es va classificar per a diputar, per segon cop, una altra lligueta d’ascens a Tercera Divisió Nacional.
Sota la presidència de Emilio Asius, i la direcció tècnica d’Andreu Quetglas, el Poblense es va proclamar campió regional, una categoria, a la que hi participaven, a més, el Binissalem, l’Espanya, Santanyí, Hostalets, Porreres, Montuïri, Llosetense, Pollença, Soledat, La Salle, Artà, Sallista. Recreatiu Mallorca i Felanitx. Després d’un constant colze a colze amb el Binissalem a la lliga, els poblers aconseguiren el títol de campió per millor gol-averatje directe, amb 9 victòries, dos empats i 7 derrotes, 86 gols a favor i 40 en contra.
Aquell títol, impugnat pel Binissalem, per una possible alineació indeguda a l’equip pobler, del jugador català Lluís Mateu Bellet, procedent del Borges Blanques, va classificar el poblense per disputar el Campionat de les Balears amb el campió menorquí, el Menorca. A Maó, els poblers van perdre pel resultat d’1 a 0, i a sa Pobla, guanyaren l’eliminatòria en imposar-se per 3 a 0 als maonesos, amb els tres gols marcats per Toni Cladera «Mandola». Així, el Poblense es va classificar per a disputar la lligueta d’ascens a la Tercera Divisió Nacional.

Eliminats per l’Amposta i el Leganés
A la primera eliminatòria, els poblers s’enfrontaren a l’Amposta, campió de Catalunya. En el partit d’anada, els catalans guanyaren per 3 a 1, i al de tornada, disputat a sa Fortalesa, els poblers s’imposaren per 1 a 0, insuficient per guanyar l’eliminatòria.
Perduda aquella primera eliminatòria, disputaren la segona enfront del Leganés, campió de Castella. Una eliminatòria que, en principi pareixia ben encarrilada, ja que el Poblense va vèncer per 3 a 0 a l’encontre jugat a sa Pobla, un resultat força esperançador per afrontar el partit de tornada. Però allà, a terres madrilenyes, en un partit una mica estrany, i força carregat de polèmica, el Leganés va guanyar per un contundent 6 a 0.
D’aquella manera s’esvaïren, un cop més, les il·lusions dels jugadors i aficionats poblers d’ascendir a Categoria Nacional.
Els jugadors que aquella temporada 1952-53 integraven la plantilla del Poblense , foren: Bennàssar, Mir, Casalí, Marqués, Cladera, Luisín, Cantallops, Calerón, Fornés, Franch, Leal, Lleonart, Jordi, Barceló, Gost, Payeras, Mateu, Torrens i Joan Mascaró. Un potent equip en el qual es complementava la joventut i la veterania, que va intentar per segon cop accedir a la categoria Nacional, a la que hi militaven els equips mallorquins: Mallorca, Constància, Atlètic Balears i Constància, a aquells moments la flor i nata del futbol balear.

Tres títols regionals i ascens a Tercera Divisió. Temporada 1958-59
A la temporada 56/57 els subgrups mallorquí i menorquí van ser unificats en només un, amb divuit participants, novetat que va resultar atractiva, acabant l’U.D. Poblense en novè lloc. Les despeses ocasionades pels viatges a l’illa veïna i una certa feblesa pressupostària van ocasionar el descens del club en la temporada 57/58 en finalitzar setzè, sent la seva presència en la Primera Regional de la campanya 58/59, el que podríem dir testimonial per a quan els blaugranes van poder tornar immediatament a Tercera Divisió, després de signar una temporada totalment exitosa.
L’equip, que aleshores entrenava Raimundo Sáncho, amb Emilio Asius a la presidència, va assolir el campionat de Primera Regional i l’ascens a Tercera Divisió, al mateix temps que es proclamava campió de Mallorca Aficionats. Per altra banda, l’equip juvenil, que entrenava Domingo Martorell s’alçava campió de les Balears i es classificava per a la disputa del Campionat d’Espanya.
A la lliga de Primera Regional hi participaven els equips: Montuïri, Eivissa, Margaritense, Pollença, Andratx, Poblense, Llosetene, Serverene, Escolar, P. Manacor, Ferriolense, Sineu, Alcúdia i Sallista. El Poblense, es va proclamar campió, amb un brillant balança de 20 partits guanyats, 4 empatats i 4 derrotes. Un títol de campió, que com hem dit, suposava l’ascens a Tercera Divisió.
Els jugadors que, habitualment formaven l’alineació del Poblense aquella temporada, eren: Morro, Torrandell, Cladera, Miquel Soler, Terrassa, Soler «Escolà», Crespí, Garcia, Moranta, Palmer, Bennàssar… Una mescla d’experimentada veterania i joventut, que va ser clau per la conquesta d’aquell campionat.

Campionat d’Aficionats
Si per al futbol pobler va ser un èxit molt celebrat assolir el títol de campions de Regional i ascendir a Tercera Divisió, aquella temporada, els seguidors del Poblense se sentirien més que satisfets, ja que, acabada la lliga i assolit aquell ascens, el seu equip els obsequiaria amb un altre títol important, com era el de campions Aficionats de les Balears, després d’eliminar a La Salle de Palma i guanyar la gran final, a partit únic, a l’Esporles. L’encontre va tenir com escenari neutral l’estadi Lluís Sitjar, un divendres dia 1 de maig, festa de «La Exaltación del Trabajo». El resultat final d’aquell partit no va deixar lloc a dubtes, ja que el Poblense es va imposar a l’Esporles per l’incontestable avantatge de 8 a 2.
Així, el Poblense quedava classificat per disputar el Campionat d’Espanya Aficionats. Als poblers els hi va tocar enfrontar-se al Barcelona, a la primera eliminatòria. El partit d’anada es va jugar a Sa Fortalesa el dia 7 de maig i el resultat va ser favorable al conjunt català per 2 a 4. L’alineació que va presentar el Poblense va ser la formada per: Morro; Miquel Soler, Terrassa, Torrandell, Tous, Palmer, Crespí, Julià Mir, Cladera, Moranta i Riera. El veterà Toni Cladera «Mandola» i el juvenil Julià Mir «Mascó» foren els autors dels dos gols locals.
Al partit de tornada, jugat a l’estadi del Camp Nou, el filial del Barça es va imposar per un contundent 9 a 0. La superioritat tècnica del conjunt català era més que evident davant un il·lusionat Poblense, que es va sentir orgullós de trepitjar aquell mític estadi, que, després del partit dels amateurs, va acollir l’encontre de Primera Divisió Barcelona Granada, que els poblers presenciaren des de la graderia.
Continuará