Robatori sacríleg “d’en Parragó” a l’església de Sa Pobla

El 3 de febrer de 1828, la quadrilla del bandoler de Manacor va protagonitzar la seva major malifeta, que va posar fi a la vida d’Antoni Rosselló “Parragó”

Gairebé dos-cents anys després de l’esdeveniment, que va aixecar extensa polseguera entre la societat mallorquina, i escandalitzar i va mobilitzar a les autoritats civils, eclesiàstiques i militars de Mallorca, i als habitants de sa Pobla en massa, encara ressona en la memòria dels més vells, i no tan vells, el nom del protagonista dels fets; “En Parragó”.

Corria la nit del 3 de febrer de 1828, festivitat de Sant Blai, i mentre poblers i pobleres estaven gaudint dels bulliciosos balls de carnaval que se celebraven a les cases de Son Pons i Son Corp, properes a l’església parroquial, a l’interior del temple la quadrilla de bandolers capitanejada per Antoni Rosselló Parragó, estava perpetrant el robatori sacríleg de majors dimensions d’aquella època de bandolerisme a l’illa.

Les criminals aventures den Parragó i les seves malifetes, queden reflectides en els treballs del vicari Joan Parera en la seva revista Sa Marjal, d’Albert Carvajal i Toni Gomila, en el llibre Així és Fertàritx, id’Antoni Pasqual Andreu en la seva comunicació presentada a les ‘VI Jornades d’estudis locals de Manacor’. Referint-se al robatori sacríleg comès a l’església de sa Pobla, els abans esmentats autors, coincideixen en la narració dels fets.

 ¿Quí era en Parragó?

Diu Antoni Pasqual Andreu que “resoldre la incògnita de veure quin es el nom de fonts del personatge estudiat ha estat una trascalamena. L’autor dels articles de la revista Sa Marjal ens presenta en Parragó amb el nom de Miquel. Els altres historiadors defensen que nomia Antoni.” Se sap que el famós lladre visqué colcant entre els segles  XVIII i XIX, i que a la darreria de la segona dècada del segle XIX ja era un home granat, però no es sap la data del seu naixement, cosa que permetria localitzar el seu registre de baptisme. Per altra banda, en el llibre de registre que pertoca no apareix l’acte de celebració del seu funeral. Parrgó era el seu malnom. A Manacor, avui en dia, hi ha diferents famílies que duen aquest sobrenom.

Carvajal i Gomila al seu llibre Així és Fartarix, expliquen que en Parragó, ja de jove, quedà fora de la llei per haver comès delictes menors per la contrada de Manacor. Per por de no ser detingut i portat a la justícia canvià d’aires i s’establí a la zona de sa Pobla, es refugiava amb els seus seguidors a una caseta del Puig de Son Sabater i quan baixava a la vila tenia la seva posada a una casa situada al cap del carrer Ample.

El vicari Parera, gràcies al testimoni de la gent que entrevistà, pogué realitzar el retrat físic d’en Parragó. Parera el descriu com “un home petit d’estatura, gruixadet i de mal aspecte. Solia vestir camisa de bri i calçons  d’escandalari. L’any 1828 tenia una cinquantena d’anys.”

Nombrosos són els robatoris i altres tipus de delictes que s’atribueixen a Parragó i als seus amics de quadrilla, els quals tenien acoquinada la població de l’illa. La cosa agafà tal magnitud que dins les converses de la nostra gent major encara es pronuncien frases fetes que s’usen quan es parla d’una persona que segueix el mal camí del personatge. Frases com aquestes: “És més lladre que en Parragó”. “És més dolent que en Parragó”, o “La sap més llarga que en Parragó.”

A l’oratori del Puig de Maria

Pocs mesos abans de cometre el sacríleg robatori a l’església de sa Pobla, la nit del 18 de desembre de 1927, Parragó i la seva quadrilla havien protagonitzat uns greus fets delictius a l’oratori del Puig de Maria de Pollença, en l’habitatge dels donats, portant-se la llum de plata, la creu de plata, diners, el calaix de la capella de Sant Magí, llençols, i també un rosari i una creu d’or i peces de roba dels donats. Per dur a terme aquestes malifetes, van trencar portes, l’arca de l’habitació dels ‘obrers’ i un armari on estava custodiada l’esmentada creu de plata.

Pel que explica l’historiador Antoni Furió, els lladres no van sortir impunes, ja que el dia 9 de gener de 1828, “Varen ser portats presos a Palma Bartomeu Ordines de Santa Margarida, Antonio Rosselló ‘Parragó’ de Manacor i Antoni Mas ‘Maset’ d’Alaró, per lladres dels quals entre altres excessos i maldats sobresurten el fet d’haver robat al desembre últim totes les peces de valor i robes del santuari de Nostra Senyora del Puyg de Pollenza i haver-hi, amb desacatament penjat d’un arbre a la Sª Imatge. Haver donat de punyalades a dos companys seus en els robatoris i després de creure que ja eren morts els van tirar en un profund pou en una pineda que hi ha contigu a la Vila de la Pobla en el camí de Palma i van llançar després infinitat de pedres sobre aquells desgraciats que á no haver tingut dit pou una cavitat en un costat haurien mort víctimes del furor dels seus antics companys. Després de marxats els assassins l’un es va enginyar a sortir del pou de través movent els peus i mans alternativament i havent arribat a la vora del pou es trava i va caure una altra vegada al fons d’aquest, però per haver caigut a l’aigua no va experimentar daltabaix de consideració en aquell moment, el que el va moure a temptar per segona vegada fortuna i va sortir amb el seu intent i nu i ple de sang de les moltes ferides i tot trastornat va anar a la Vila de Muro on va donar part al Comissionat que des de Palma havia passat allà per aprendre’ls i li va donar notícia del seu parador i de com quedava el company quasi mort en el pou que era un que havia enviat el Capità general á reunir-se amb ells perquè avisés del parador de la Companyia que tant enrrenou ficava per les seves exemplars crueltats. “ (Sic)

Imatge de portada: Realizació idealizada d’Antoni Rosselló ‘Parag´’. Del libre “Aixi és Fartàritx, d’Albert Cravajal i Antoni Gomila”.

(Continuarà)