Sa Moleta de Caimari, un gaudi per als amants de la muntanya
Aquesta petita elevació de poc més de 640 metres no destaca gaire enmig de la prodigiosa Comuna de Caimari. Integrada en un Mont d’Utilitat Pública (MUP) de 1.064 quarterades d’extensió, domina la zona nord del terme municipal de Selva. Avui en dia està integrada per tres grans unitats. L’establiment de rotes i algunes vendes en el segle XIX la varen trossejar irremissiblement. L’Ajuntament de Selva és el propietari documentat des del segle XIV. La seva explotació va constituir durant segles una important font d’ingressos. Fonamentalment de fusta i el fruit de petits conreus. Avui l’interès més gran és el de l’aprofitament cinegètic i el de la cerca de bolets. Les activitats recreatives i de lleure guanyen terreny com a principals usos.
El paisatge evolucionarà des de les marjades esplèndides d’oliveres centenàries als peus del Puig de Sa Creu i el Puig de N’Escuder fins als frondosos alzinars explotats per l’elaboració del carbó vegetal. Aquest combustible fou un element bàsic i primordial en la societat illenca fins ben entrat el segle XX. Trobarem cada pocs metres elements relacionats amb aquesta activitat d’una manera o una altra. Els mateixos camins, les sitges, els carregadors, les basses, les barraques… formaran part de la nostra passejada. Tot al peu dels costers del Puig de N’Alí, un impressionant pic per damunt els 1.000 metres.
Farem servir una part del Camí Vell de Lluc des de Caimari fins al punt anomenat com Sa Llonganissa. L’Àrea recreativa de Sa Coveta Negra serà el lloc a on enllaçarem l’anada i la tornada. El punt de partida serà l’aturada de l’autobús del TIB a l’entrada de Caimari, just davant la creu. Hi arriba la línia 312 i 313 des d’Inca. La població disposa de botiga i establiments per proveir-vos de queviures en cas de necessitat. L’oferta hostalera és considerable. En tot moment tindrem referències clares i senders marcats. Les vistes sobre el Raiguer i, sorprenentment, la mar les filtrarà la coberta vegetal dels pins i les alzines. El desnivell acumulat no arribarà als cinc-cents metres. El desnivell acumulat no arribarà als 700 metres.
Insistim a considerar com a eina principal el mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua. No planifiqueu cap sortida sense consultar la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. Evitau-la sempre en condicions meteorològiques adverses. Encara que no és excessivament exigent, però requereix un punt de capacitat física i tècnica per superar alguns desnivells i gestionar les baixades. Per a tots els públics sempre sota un guiatge correcte i atent.
Caimari
A l’ombra –si fa sol- de la creu de Caimari iniciarem el nostre caminar en direcció a Lluc. Aquesta creu assenyala el punt d’unió entre els camins que venen de Selva al sud, Mancor de la Vall a l’oest i Lluc al nord i fou creada l’any 1888 per l’escultor Llorenç Ferrer.
Seguint el carrer de Nostra Senyora de Lluc creuarem el petit nucli urbà per arribar a un punt en el qual no hi ha vorera i ens veurem obligats a seguir la carretera MA2130. Sempre per l’esquerra i atents als vehicles rodats en forma de cotxes, camions, motos i bicicletes. Al costat esquerre tindreu l’oportunitat d’admirar els bancals que s’enfilen fins a la cresta de la muntanya del Puig de Sa Creu. Puntejades d’oliveres i enllaçades per marges i camins de cendrosa pedra calcària. El camí dels Horts s’endinsa en la petita vall que vigila el Puig de N’Escuder.
Sortim de l’asfalt en una ampla volta per agafar un ample camí que guanya alçada progressivament. El costat dret està ocupat per parets elevades que han convertit aquesta raconada en un dels bressols de l’escalada a la nostra illa. El Cavall Bernat s’erigeix en guardià impertèrrit dels esforçats esportistes. Als peus de N’Escuder el Pas dels Caçadors ens admira per la seva atrevida construcció. Aviat ens acollirem a l’ombra d’un bosc mixt no gaire dens fins a arribar de nou a la carretera poc després de deixar el camí de la Rota de Son Canta a l’esquerra.
Sa Costa Llarga i Es Clot des Mercadal
A l’altre costat arranca un segment del camí particularment elegant i atractiu encara que requerirà un esforç. La Costa Llarga fa honor al seu nom i sembla inacabable. Els paisatges trencats de la Serra de Darrere i el Coll de Sa Jonquera s’estenen a l’altra banda. La Moleta de Caimari es mostra als peus del dominant Puig de N’Ali.
Arribats a les cases de Son Canta tindrem ocasió de comprovar com unes tradicionals cases mallorquines han esdevingut refugi de visitants vinguts d’ultramar. En desembocar a la carretera un tirany evident surt a l’esquerra iniciant un suau descens cap a les instal·lacions de l’Àrea Recreativa de Sa Coveta Negre, situades en el punt més alt d’Es Clot des Mercadal. La zona disposa de banys, taules amb seients i possibilitat de fer foc si som en temporada. No és mal lloc per fer una aturada reparadora.
Comellar de Sa Coveta Negra
Reprenem la caminada dirigint-nos a l’ull del pont sobre el qual discorr la carretera de Lluc. Agafem el camí que surt a l’esquerra i que s’endinsa en el cor de les muntanyes que amaguen Lluc i la seva vall. El Torrent de Sa Coveta Negra es converteix en el nostre company. La presència de restes de l’activitat de transformació de la llenya en carbó vegetal són constants i variades. Al costat dret apareix una sitja amb doble garlanda i una escaleta de pedra per facilitar la feina. Més enllà topem amb uns penya-segats amb una placa que rememora un luctuós fet als anys vuitanta del segle passat just davant d’un extens ranxo amb barraques i sitges. Si ens internéssim dins la garriga que s’estén a l’esquerra aviat trobaríem l’anomenat com a Avenc des Cans.
Al cap d’una estona hem d’estar atents al costat dret del camí en tornar aquest una mica planer. Observarem les restes d’una bassa amb sostre a dos aiguavessos i un gran abeurador al davant. La construcció evacua els desbordaments directament al torrent. És conegut com l’abeurador de Sa Coveta Negra.
Una mica més endavant veurem un petit tancat que protegeix l’obertura d’un avenc a l’esquerra del camí. Aviat arribarem a una intersecció en la qual el camí volta a la dreta en tant que l’altre es dirigeix cap a Ponent.
Sa Moleta de la Comuna de Caimari
La pista s’interna en el bosc en direcció cap a l’inici de la pujada del Pas de N’Arbona. Arribat a un revolt a esquerres veurem les primeres fites que s’enfilen cap a aquesta comunicació natural amb la Vall de Massanella. Les hem d’ignorar i continuar per la pista que, a poc més de dos-cents metres, s’esvaeix en un ample redol amb restes d’arrasades construccions. A la nostra esquena les puntes del Puig Caragoli des Guix. En diagonal dreta veurem un tirany que s’interna en l’alzinar i inicia un recorregut que enllaça ranxos de carboners i restes de barraques. A estones haurem de gestionar pendents notables al mateix temps que evitem arbres i rabasses caigudes enmig de la nostra trajectòria. Una sitja amb una balconada impressionant ens servirà com a referència del fet que som en el bon camí i ens permetrà alenar una mica.
Progressivament ens anirem atracant a una ampla collada. A l’esquerra la barrera de les parets oriental del Puig de N’Alí s’aniran apoderant del paisatge. A l’ample comellar tindrem l’oportunitat de localitzar un petit monòlit que serveix com a punt de demarcació. Des d’una espaiosa sitja un mica més enfora, agafem en direcció cap a llevant per assolir el punt més alt del recorregut. Ens internem per un bosc prim de pins que esdevé ben aviat garriga de xiprell i romaní. El cim està ocupat un conjunt rocós amb un l’esquelet d’un pi mort al damunt. Disposem també d’una vista sobre la Badia d’Alcúdia tancada pel distant Cap Farrutx. Atalaiant sobre el Pla, destaca el Puig de Santa Magdalena i els seus dos pujols bessons. Les Serres de Llevant i el característic Puig de Sant Salvador es retallen en la llunyania. Més a veïnat la Serra des Vidre i el Puig des Barracar tanquen per l’est. La Serra de Darrera mostra la seva cresta a la dreta.
Comellar de S’Home
Iniciem el descens amb una forta baixada que deixa al costat de l’esquerra un monòlit rocós de grans dimensions. Una mica més amunt ens fixarem per destriar una curiosa formació amb forma de cap humà de quatre o cinc metres d’alçada. Alguns ens han comentat que aquesta curiositat natural és la que dona nom a la clotada que agafa el nom de Comellar de S’Home. No massa més enllà trobarem a l’esquerra les restes d’una barraca en un estat de conservació destacable. A banda i banda anem localitzant restes de l’activitat carbonera enllaçades per una pista que millora i s’eixampla en tant que perdem alçada. Les virades del camí van de les faldes de la Serra de Darrera fins als costers de Sa Moleta. L’espectacle del bosc es convertirà en un divertiment extraordinari fins a arribar al punt final a on una barrera ens separa de la carretera i l’Àrea Recreativa.
Evitarem desfer camí per on hem tornat, deixant de banda Son Canta. Agafarem un tirany que parteix de l’aparcament tot seguint el curs del torrent. Aviat passarem per sota d’un pont que ens permetrà enllaçar amb el punt a on hem iniciat la pujada per Sa Costa Llarga. Dues estirades en suau baixada i retornarem a la tranquil·la vila de Caimari.
Temps aproximat entre dues i mitja i tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Tramuntana Editorial ALPINA Nord
web de l’ajuntament de Selva
L’origen del topònim Avenc dels Cans
La toponímia és una ciència associada a l’onomàstica que estudia els topònims o noms propis de lloc. Està íntimament lligada a la recerca etimològica i a l’evolució d’aquesta mena de noms. És freqüent que l’origen d’un topònim sigui difícil de seguir o fins i tot impossible per la falta de documentació o fons oral o escrites fiables.
En el cas de l’Avenc dels Cans tenim la fortuna de conèixer, fil per randa, el conjunt de fets que portaren a batiar-lo amb aquest nom. Tot està explicat a l’article publicat en l’exemplar 30 de la revista d’espeleologia ENDINS publicada l’any 2006. Copiarem de forma literal el que es va esdevenir. No us defraudarà.
“El caçador Valeriano Mas ens havia explicat que coneixia un avenc a la comuna de Caimari. Un dia de principis d’estiu de 2005 ens hi va acompanyar. Inicialment hi accedirem per fer una ràpida exploració pensant que la cavitat no seria molt profunda, però quan arribarem a la sala que es troba a uns trenta metres de desnivell, poguérem observar que al fons hi havia un nou pou que presentava bones expectatives. Decidirem tornar-hi un altre dia amb material suficient per envestir el muntatge. Vàrem arribar a la cota de -72 m per el dia següent arribar fins a la cota de -96 m. El mateix dia s’inicià l’aixecament topogràfic des del fons de l’avenc fins al primer replà, però no seguirem per falta de temps i ho deixàrem per un altre jornada.
El diumenge 3 de juliol decidírem continuar la tasca. Quan arribàrem a l’avenc i ens disposàvem a baixar-hi sentírem un renou que no teníem clar d’on provenia. Pensàrem que podien ser excursionistes que passaven pel camí. Però un dels membres del grup es va témer que era el lladruc d’un ca dins l’avenc. Quan hi baixàrem poguérem confirmar el que sentíem. La sorpresa fou que no era un, sinó quatre cans. Tot d’una procedírem al rescat dels animals. Això ens va obligar a fer un muntatge mitjançant politges, ternals i desviadors regulables per poder-los treure. Al rescat ens ajudaren personal de Natura Parc i Bombers de Mallorca. També es presentaren components de Protecció Civil.
Els cans quedaren a disposició de Natura Parc. Un d’ells fou necessari sacrificar-lo i els restants tornen esser amb el seu propietari. Aquest dia òbviament ja no continuàrem topografiant, però ja decidírem batejar la cavitat com l’avenc dels Cans.
El Grup Nord de Mallorca va fer un seguiment de l’estat de salut dels cans. També vàrem declarar sobre els fets davant del Servei de Protecció de la Natura (Seprona) del cos de la Guàrdia Civil.”
I conte contat, comte acabat!