Ara llegint
Sa Pobla, 100 anys enrere

Sa Pobla, 100 anys enrere

Avui darrer dia de l’any, moment de fer balanç, de fer memòria i repassar fets, esdeveniments, moments bons i no tan bons, de sospesar el que sí, o no, ha valgut la pena. Temps de recordar i també per oblidar.

I perquè no donar una ullada cap enrere, o millor dit cap a la llunyania en el temps i recordem alguns dels fets que ocorregueren o afectaren sa Pobla just ara ha fet cent anys, el 1922?

Un article del Cronista Oficial de la Vila de sa Pobla Alexandre Ballester, publicat al seu llibre Temps Enrere i altres històries, titulat «Tot recordant aquell 1922», ens brinda l’oportunitat de conèixer, recordar, alguns dels fets ocorreguts a sa Pobla ara ha fet un segle.

Ens recorda Alexandre que «Sa Pobla, aleshores, era una vila de 6748 habitants. Aquell any varen néixer 114 nins i 112 nines, i varen morir 62 homes i 58 dones, propiciant un guany demogràfic de 106 habitants, a més del seguit de famílies que, procedents d’altres municipis, es traslladaven a viure a sa Pobla. La nostra vila creixia i s’obria a la vida moderna. Per l’agost arribà al camp pobler el primer tractor agrícola i, més de mitja dotzena d’automòbils ja circulaven pel poble.

El 4 d’abril d’aquell any 1922, a l’església parroquial, prengueren la primera comunió 76 nins i 86 nines. El dimarts de Pasqua, dia 18 d’abril, a la romeria de Crestatx, hi participaren més de quatre mil persones.

Els anys deixen una empremta dins una vila com Sa Pobla.

Aquell 1922, entraren en «quintes», 88 joves poblers. I, el 29 de maig a les onze de la nit, un miler de persones, amb la banda de música, acudiren a l’estació del tren a rebre els tres soldats poblers que havien fet el servei militar a Melilla, on participaren en la guerra del Marroc. Aquells res soldats poblers tornaren sans i estalvis.

El 22 de gener, a Roma va morir el papa Benet XV, i s’endolaren els dos portals de l’església de Sant Antoni Abat. El dia 2 de febrer fou proclamat nou papa el milanès Aquil·le Ratti, amb el nom de Pius XI. Del seu pontificat, fins al 1939, de les encícliques, destaca ‘Quadragesimo anno», sobre la qüestió social.

Aquells anys va acabar la carrera de medicina i cirurgia el pobler Miquel Serra Siquier ‘Duet’, qui va construir la seva clínica, edifici que avui és la Residència de Gent Gran Huialfàs. El metge Miquel Serra, seria batle de sa Pobla del 1931 al 1936. I aquell any 1922, pel mes de març, va deixar l’alcaldia el senyor Guillem Torres Cladera i va entrar el senyor Jaume Reynés Crespí ‘Neca’, com a nou batle.

Aquella temprada s’exportaren més d’un milió de quilos de patates pobleres. Començava la gran aventura econòmica de sa Pobla. Econòmica, agrícola i cultural.

Per les festes de Sant Jaume, el dia 23 de juliol, un equip de futbol de Palma va venir a sa Pobla a disputar un encontre amb un conjunt local, un grup de joves poblers, organitzats sota l’impuls del senyor Jaume Bonnín, l’apotecari ‘Barons’.

No hi ha història sense un rellotge de campanada.

A mitjan agost, amb motiu del quart centenari de la batalla de Crestatx -15 d’agost de 1522- que alguns historiadors l’anomenen batalla de Son Sabater, el vicari Parera i un grup de seminaristes poblers, a una roca del turó, hi gravaren la inscripció de la data de 1522, com a recordança del fet històric.
Pel novembre d’aquell 1922 també complien quatre-cents anys d’un altre fet d’armes dins el terme pobler, amb la revolta dels ‘agermenats’: La batalla de ‘sa marjal’, així mateix coneguda com la batalla de Son Fornari. Allà, al frontis de les cases, l’any 1919, s’hi havia col·locat una làpida commemorativa.

A Ciutat, el dia 16 d’octubre, a l’església de les Teresianes, mentre pronunciava un sermó, va morir el gran poeta i sacerdot Miquel Costa i Llobera. L’endemà, dia 17, un tres exprés arribava a l’estació de sa Pobla, procedent de Palma portant les desulles mortals de l’immortal poeta, que amb un carruatge, i gran seguici, foren traslladades, des de l’estació de s Pobla a Pollença, la seva vila natal, on fou enterrat al panteó familiar.

Aquests i altres fets, i d’altres, més o manco rellevants recollits a la revista local Sa Marjal, font d’informació consultada per Alexandre Ballester, conformen el balanç d’un any, que ara acaba de fer cent anys, i que, en certa manera ens acosten a aquella sa Pobla de fa un segle.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt