Ara llegint
El convent de Sant Jeroni als intramurs de Sa Calatrava

El convent de Sant Jeroni als intramurs de Sa Calatrava

El convent de sant Jeroni de Palma està situat al barri intramurs de sa Calatrava, amb un nom que li ve de donació d’una casa i un alberg, feta l’any 1234, juntament amb altres propietats, pel comte Nunó Sanç als cavallers de l’Orde de sa Calatrava, per la seva participació a la conquesta de Mallorca.

El clos on es fundà l’any 1485 el monestir de monges de sant Jeroni no era terra erma i feia més de mig segle que en el mateix edifici o església primitiva hi havien viscut successivament dues comunitats: una, masculina de beguins (1317-1335) i una altra, femenina, de terceroles franciscanes (1336-1485).

Les denúncies produïdes sobre les irregularitats de la comunitat de terceroles provocaren la seva expulsió del convent; les pretensions de diversos col·lectius de destinar l’edifici a la instal·lació de l’Estudi General Lul·lià no foren ateses, i fou fundada a l’edifici conventual de sa Calatrava una comunitat jerònima.

Una primera justificació de la seva fundació potser sia el de donar resposta els aires d’humanisme i d’esperit renaixentista que des del continent europeu arribaven a Mallorca. La segona, arran de la fundació d’un monestir jerònim a Barcelona on havia professat una monja de Mallorca, sor Praxedis Albertina, i perquè els dos llibres fundacionals són còpia del monestir de sant Maties de Barcelona: el “Libre de les Constitucions del Monestir” i “Ordinari de les cerimònies e costums”.

Pati interior del Convent de Sant Jeroni. (Foto: J. Serra)

Pregària i treball.

Respecte a la vida contemplativa, la fórmula Ora et Labora (pregària i treball) és la màxima primordial que estructura la vida del monestir; mostra les dues columnes que sostenen la vida de les monges. En el monestir de Santa Elisabet, la jornada s’inaugura amb els Laudes, per dedicar alabances al Senyor, i tot seguit se celebra la missa conventual. Abans de començar el treball, es torna a reunir la comunitat per recitar la Tèrcia, i a mig dia s’interrop el treball per resar Sexta, abans de dinar. Desprès d’un temps lliure per llegir, meditar, pregar o descansar, s’aplega altra volta la comunitat per resar l’ofici de Nona, que precedeix el treball de l’horabaixa. A la posta de sol es tanca la jornada de treball amb les Vespres, seguides d’un altre espai de pregària personal. En haver sopat, la comunitat gaudeix d’un temps de recreació i tertúlia familiar, fins que arriba l’hora del descans. Per cloure el dia, van al cor i, amb l’ofici de Completes, donen gràcies a Déu pels dons rebuts i li demanen perdó per les mancances.

Portell d’entrada del Convent de Sant Jeroni Palma. (Foto: J. Serra)

L’altra ocupació pròpia del monacat de sant Jeroni de Palma és el treball perquè amb el fruit de la feina poden les monges compartir els seus béns amb els pobres, i com a alternativa als temps dedicats a la pregària, perquè així defugen de la ociositat. Alguns oficis (lectores, servidores de taula, lucernària, campanera, despertadora…) són exercits per totes les monges en torns setmanals, de diumenge a dissabte. A un dels llocs de més trànsit del monestir hi ha, penjada, la Taula dels Oficis, una taula artísticament decorada, on consten els torns setmanals baix la supervisió de la vicària.

El monestir de sant Jeroni és un poble en miniatura ja que hi podem trobar jardins, església, casa comunal (Casa del Capítol), arxiu, biblioteca, centre educatiu (Casa de les novícies), infermeria, cisternes, pous, aljubs, forn, terra de conreu col·lectiu (comuna) o individual (pasteres) i cementeri. L’ocupació més generalitzada entre les monges era filar llana, estam, lli, cànyem, estopa; encara que també cosien, sargien, brodaven, feien randa i labors de passamaneria, emmidonaven i tavellaven camins i roquets, confeccionaven o adobaven ornaments litúrgics, feien rosaris i fabricaven instruments de penitència.

Escut de l’Església de Sant Jeroni Palma. (Foto: J. Serra)

La campana.

Els tres triennis del priorat de sor Caterina Llulla (1501-1510), malgrat la carestia dels recursos econòmics, el nombre reduït de monges, i l’edat encara tan tendra de la família monàstica, ompliren una dècada memorable, en la qual es produïren tres obres cabdals de l’artesania i de l’art que ocupen els primers llocs en el patrimoni del monestir de sant Jeroni de Palma: la campana del monestir, la imatge de Nostra Dona i el retaule de sant Jeroni.

La campana és l’element important per a la vida litúrgica d’un monestir, tant per convocar la comunitat a les hores del cor, com per avisar els devots que vulguin participar en la pregària monàstica. El nom de la campana major de l’any 1506 és Jerònima Elisabet, dedicada al pare de l’Orde i a la titular del monestir. La primera inscripció va precedida d’una creu, i la segona acompanyada de dos medallons, un que representa el Sant Crist amb Maria i Joan, i l’altre amb la imatge de la Mare de Déu: Hieronima Elisabet Vocor: Deum Laudare Vos Ortor Any MDVI. Sanctimoniales properando venite. Congregamini Deum et Santos Laudate.

La imatge de Nostra Dona de la Consolació pertany a la tipologia de Verges-Sagrari, que tenen el ventre buit i practicable per una porteta lateral o posterior, que servia de sagrari per a la reserva de l’Eucaristia. Obrada pel mestre escultor Gabriel Mòger fou beneïda el dia 3 d’octubre de 1507 pel bisbe Mateu Morro.

El tercer llegat de la priora sor Caterina Llulla és el retaule de sant Jeroni, encomenat a la primera dècada del segle XVI al pintor Pere Terrencs per presidir l’església conventual de santa Elisabet, construïda per Huguet Barxa a 1448. Aquesta obra té un interès especial per a l’estudi de la renovació dels recursos tecnicoartístics de la pintura de Mallorca a finals del segle XV.

És obligat fer una referència especial al bisbe Joan Vic i Manrique, valencià, que mostrà predilecció envers el monestir i la comunitat de sant Jeroni de Palma. Presentat pel rei Felip II al papa l’any 1573 féu entrada al bisbat el dia 5 d’octubre de 1574 i a més d’enviar mensualment al monestir una ajuda en diners (caritat ordinaria de Monsenyor), sufragà la imatge de Nostra Senyora de l’Assumpció (Mare de Déu Morta) així com altres obres d’art i peces del mobibliari litúrgic monacal.

Torre de defensa del Convent de Sant Jeroni Palma. (Foto: J. Serra)
Una altra imatge del pati interior del Convent de Sant Jeroni. (Foto: J. Serra)

Diego de Anredo

Pocs anys després d’acabada la construcció de la nau de l’església, fou nomenat bisbe de Mallorca Diego de Arnedo (1562-1572), el qual començà amb una visita pastoral a totes les parròquies i comunitats religioses, com per exemple l’església de sant Jeroni el dia 18 de gener de 1563.

Sense capellans.

El temple es trobava desguarnit i no s’esmenta cap capella. El primer altar fou el de la Verge Maria de la Concepció, devoció d’arrels medievals i lul.lianes, no és estrany, doncs, que les monges i altres persones devotes de l’advocació volguessin que la primera capella de la nova església li fos dedicada.

Primer retaule.

Per això, la priora sor Prudència Santjoana encomnenà al pintor Mateu Lopez (Llopis) un retaule de la Concepció de Nostra Senyora acabat el 1574 pel qual cobrà la quantitat de 103 lliures.

Escut.

Sobre l’arc d’entrada i en la clau de volta de la capella hi ha, policromat, l’escut del gran devot de la Puríssima, el bisbe Joan Vic i Manrique. La vida contemplativa que professen les religioses contemplatives és el paradigma de vida cristiana per seguir Jesús de més a prop

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt