Sant Josep i les patates
És ben conegut per tots els amants de la pagesia illenca la importància que té el santoral cristià en l’organització de les diverses tasques pageses i d’aquí prové la rellevància dels parenòstics en el món rural balear de cara a establir un calendari anual pagès. El santoral esdevé així un punt de referència bàsic de cara a la distribució i organització del món rural illenc; i d’entre els sants que més devoció provoquen destaca durant el mes de març la figura de Sant Josep, un sant que és emprat a la nostra comunitat per iniciar el procés -entre d’altres- de la sembra de la patata.
Sant Josep, també conegut com a Josep de Natzaret, Sant Josep Obrer o Josep, pare de Jesús, fou l’espòs de Maria i pare “legal” de Jesús. Per la genealogia dels evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc sabem que prové del llinatge de David i que era oriünd de Betlem, però que vivia a Natzaret. Aquest sant adquireix rellevància a partir del moment que es converteix en l’espòs de Maria i en el pare “adoptiu” de Jesús; destacant del seu caràcter la seva humilitat i el seu tarannà tranquil i callat i per la resignació amb què acceptà el seu destí.
A Sant Josep se li assigna una triple funció: d’un costat, ser imatge del Pare; de l’altre ser custodi de la Sagrada Família; i finalment representar la figura de l’artesà diligent en el seu taller, ja que era fuster, i d’aquí prové que hagi esdevingut el patró de tots els obrers.
Als països de l’òrbita cristiana la festivitat de Sant Josep se celebra el 19 de març, i en tractar-se la diada del pare de Jesucrist, aquest dia es commemora el Dia del Pare, una jornada familiar en què s’homenatja la figura paterna. Malgrat el creixent oblit en què estan caient les festivitats d’origen religiós, és innegable la seva influència en el devenir de la pagesia. Tant és així que durant el segle XX el seu nom fou un dels més estesos tant entre els homes com entre les dones, així com ho explicita el proverbi que diu:
“De Joseps, Joans i ases
n’hi ha en totes les cases”
Com ens recorden els parenòstics i els diversos estudiosos dels costums illencs, el dia de Sant Josep és tengut com un dia de pausa en el devenir de l’època quaresmal: es tracta d’un dia en què és permès trencar el rigor d’aquest període per gaudir de la pastisseria casolana elaborada a base de llet i ous.
La pastisseria a base de llet i ous és típica d’aquesta època de l’any perquè és en aquest període quan comença a abundar la llet, ja que és quan les vaques i les ovelles han parit; igualment passa amb els ous perquè en allargar-se el dia les gallines comencen a pondre més ous. La importància d’aprofitar els excedents de llet i ous va fer que l’enginy humà relacionés aquests excedents amb la figura de Sant Josep i fou així com es considerà aquesta data com la idònia per fer pastissos de brossat, cremes catalanes i flams o púdings diversos.
Però on realment ha excel·lit la figura de Sant Josep fou en la seva relació amb la patata, sobretot amb el moment de la sembra d’aquest tubercle com posa de manifest la dita popular.
“Des Sant Josep en enllà,
posa’t patates a sembrar”
La patatera és una planta herbàcia, tuberosa, perenne a través dels seus tubercles, caducifòlia, de tija erecta, que pot arribar amb facilitat al metre d’alçada; es caracteritza per presentar les tiges modificades a la part subterrània en forma de tubercles comestibles, les patates, que tenen la particularitat de presentar borrons, els ulls de la patata, disposats de forma helicoidal.
Desconeguda fins a la conquesta del Nou Món, ben aviat aconseguí fer-se un lloc preeminent entre les hortalisses de major consum, convertint-se el dia d’avui en un dels puntals bàsics de l’alimentació humana.
Tradicionalment, a la nostra comunitat el sistema de sembra de la patata es realitza per multiplicació vegetativa: és a dir, plantant els tubercles. Els tubercles que han de fer de “llavor” no han de presentar lesions ni cap símptoma de malaltia i, preferentment, han d’haver passat un cert temps esposats a llum indirecta perquè es posin verdes i les tiges no es desprenguin amb facilitat.
És costum començar a preparar-les passades les festes de Nadal perquè quan arribi Sant Josep tot estigui en el seu moment òptim: es posen a grillar a sol i ombra durant aproximadament un mes o un mes i mig; un cop passat aquest temps es pot passar a preparar la terra -la patata sol preferir sòls rics en compostatge i arenosos-; com ja hem exposat anteriorment la data tradicional de la sembra de la patata és al voltant de Sant Josep i, segons el calendari lunar, és millor sembrar la patata en lluna plena -la lluna vella-, ja que d’aquesta manera s’estimula més el creixement de la planta.
Per aprofitar cada patata grillada -amb ulls- i poder-ne reproduir força, cal tallar-les per la meitat: si volem patates de mida petita, deixarem cinc brots per patata -o tall de patata- i eliminarem la resta; si, per contra, volem patates grosses, sols deixarem tres ulls per patata -i com més separats estiguin millor-.
Quan iniciem la sembra hem de tenir present que les patates s’han de sembrar a uns seixanta centímetres de profunditat i a una distància de quaranta centímetres entre patata i patata; sempre amb els ulls cap amunt i en filera. És convenient deixar uns setanta centímetres entre les fileres perquè les plantes puguin créixer en òptimes condicions.
Hi ha diverses tècniques per afavorir el creixement de la patatera, però la més habitual és cobrir-la amb compostatge i una mica de terra i, si es compta amb palla, convé posar-n’hi a sobre un feix generós que evitarà que el sol incideixi directament damunt els ulls i permetrà un rebrotament més vigorós, així com un estalvi d’aigua considerable.
Si no hi ha gelades tardanes, la patatera naixerà al cap de quinze dies, però depenent de la varietat que s’hagi sembrat, es podran començar a collir a partir de finals de maig o començament de juny, i fins passat l’estiu.
A mesura que la planta creixi s’ha d’anar “calçant”, sobretot per evitar que el sol toqui les plantes; igualment si es vol aconseguir un major nombre de patates per planta s’han de tallar les flors, ja que així la planta dedica més esforços a la producció de més tubercles.
És, per tant, la data de Sant Josep la que dona el tret de sortida a la sembra de les patates i altres varietats d’hortalissa -tot i que la patata és de les més primerenques-, unes sembres que permetran que al voltant de Sant Joan les parades de places i mercats presentin un aspecte ufanós i replet dels sabors i colors dels vegetals de la nostra contrada.