Sant Sebastià també és pobler

Des de temps immemorial els poblers celebraven, gairebé associada a la festa major de Sant Antoni, la festa de Sant Sebastià, que si bé va anar decaient a partir de mitjans del segle passat, quant a la celebració d’actes cívics i religiosos, encara avui, perdura la tradició d’encendre foguerons als carrers i places del poble, la nit del dia 19 de gener, vespra del sant protector de la pesta. La imatge de sant Sebastià té la seva pròpia capella al temple parroquial.

Conta el metge i investigador de la cultura popular local, Bartomeu Siquier Serra “Metge Mestrès”, al seu llibre “Les festivitats de Sant Antoni Abat i Sant Sebastià a sa Pobla”, editat per ses Jonqueres Veres l’any 1990, que “Sant Sebastià comparteix, en menor grau, al mes de gener, l’encesa dels foguerons pels carrers del poble i també les coques i espinagades, barrejat tot això amb les devocions que des de temps llunyans se’ls estan dedicant a tots dos sants”.

Cita Siquier la constatació, en un dels “llibres dels Consells del nostre arxiu municipal”, d’una notícia inserida en una acta celebrada pels jurats i consellers el 29 de juny de 1653, en què es relata un fet que demostra la devoció que en aquells temps tenia la nostra vila cap al gloriós sant Sebastià, advocat contra la pesta que precisament l’any 1652 havia envaït tota l’illa i que va ser coneguda com l’any de la pesta groga…” I afegeix que l’any 1635 es pot llegir que es va acordar concedir una ajuda de 3 lliures a la confraria de sant Sebastià per celebrar uns goigs per la devoció dels malalts.

Que la devoció a sant Sebastià era ferma i no tan sols pel tema de la pesta, afegeix l’investigador. Més d’un segle i mig després, el 8 de novembre de 1819, es disposa que se celebri “en aquesta parròquia un ofici solemne al gloriós màrtir sant Sebastià i a la tarda es faci una processó general portant la imatge del sant esmentat, cantant-se la lletania de tots els sants per evitar l’epidèmia que assolava molts pobles d’Andalusia.” Dit això, cal recordar que a la nostra illa, l’any 1820 va fer aparició la gran pesta al poble de Son Servera.

L’autor del llibre esmentat sobre les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià a sa Pobla, hi cita altres dades que fan referència a la devoció que els poblers sentien pel màrtir Sebastià. Així veiem com el 25 de juliol de 1843 es va procedir al nomenament dels obrers dels sants de la parròquia: del patró sant Antoni Abat, de la patrona santa Margarida i del ”Invicte Màrtir Sant Sebastià”.

Trenta-sis anys més tard, l’1 de juny de 1879, es llegeix en un dels “comunicats oficials sobre les festes de Sant Antoni” que el bisbe havia nomenat obrers per a l’església parroquial, entre altres sants el de sant Sebastià, a Antonio Beltrán (a) Pap. Ja al passat segle XX, concretament l’any 1920, es va aprovar una “relació de despeses per a les festes de Sant Antoni i Sant Sebastià destinades a premis de galls, carreres ciclistes i globus, que pugen a vint-i-cinc pessetes”.

L’any següent, “en atenció a la proximitat de la festa dels patrons Sant Antoni i Sant Sebastià d’aquesta població es va acordar invertir en celebracions de carreres pedestres i de ciclisme, la quantitat de cent pessetes distribuïdes en la forma que creguessin procedent els individus de la Comissió Especial d’aquelles festes…” Des del 1922 al 1929, a les cròniques del mes de gener de la revista Sa Marjal, se citen els actes populars i religiosos organitzats exclusivament per celebrar la festa de Sant Sebastià, amb assistència a les seves pròpies completes la nit del dia 19 i encesa de foguerons i assistència de les autoritats a la missa solemne que se celebrava el matí del dia 20.
La mateixa revista Sa Marjal, al seu número de gener de 1919, publica, sota el títol “Rogatives a Sant Sebastià”, a la secció Dades per a la història de sa Pobla: “Els poblers, des de temps immemorial, senten una gran devoció pel gloriós màrtir sant Sebastià, advocat contra la pesta. Ara fa cent anys que els nostres pietosos consellers o jurats, per temor que arribés per aquí la pesta que afligia els pobles d’Andalusia, van acordar celebrar un ofici solemne al gloriós sant Sebastià, amb una processó general amb la imatge del Sant”. A continuació es publica còpia exacta del document del referit acord datat el 8 de novembre de 1819.

Com queda dit al principi, avui encara a sa Pobla se celebra la vigília de sant Sebastià, prescindint dels actes cívics i religiosos d’antany, però continuen encenent-se les restes dels foguerons que van cremar la nit de sant Antoni, afegint-hi la llenya que faci falta. Acabades o no les coques i les espinagades, aquesta nit es recorre a les típiques torrades a les cases particulars, amb familiars i amics i continua la revetla cantant gloses al ritme de la ximbomba.

També és costum que els bars i restaurants del poble, la vigília de sant Sebastià convidin els seus clients, familiars, amics i proveïdors a la torrada de llonganissa, botifarró, llom i xulla, regada amb un bon vi. A l’interior dels establiments esmentats, s’organitzen animades ximbombades i s’entonen improvisades cançons de picat fins ben passada la mitjanit.