Segueixen els espolis a Ses Tres Creus

Algunes persones persegueixen la felicitat…

altres la creen!

Tots els lectors d’aquesta secció setmanal coneixen, des de fa molts d’anys, la importància de practicar habitualment alguna activitat física, com caminar, ballar, senderisme, nedar, passejar amb bicicleta… (o encara millor alternar-les a totes elles), o algun esport, d’acord amb la nostra edat i condicions físiques.

A més de la bicicleta, que és el que recomanem més habitualment, pels seus indubtables beneficis, és molt interessant el senderisme, caminar a l’aire lliure, que és, al mateix temps, una mescla d’esport i cultura, desenvolupant-se habitualment dins el medi natural que ens envolta, per camins, senders, muntanyes, boscs…, desconnectant de la tensió diària, de l’estrès, desgraciadament tan habitual als nostres dies, gaudint del que encara (a pesar dels desastres ja fets) de moment ens queda del nostre patrimoni natural que ens deixaren els nostres avantpassats, amb les seves vistes i panoràmiques, podent escoltar el cant dels ocellets (lliures, no tancats dins una gàbia), amb tranquil·litat, tots sols o acompanyats, millorant indiscutiblement el nostre estat físic, el nostre benestar general, l’humor, ajudant-nos a superar lesions, depressions, a millorar el nostre sistema cardiovascular amb tots els beneficis que comporta, i creant molts, molts de lligams d’amistat.

Segueixen els espolis a Ses Tres Creus.

En una d’aquestes habituals sortides decidirem pujar fins al Puig d’en Barrera on, segon ens conten les tradicions de l’emblemàtic Firó solleric, aquell 11 de maig de 1561, hi amagaren les hòsties (perquè no fossin profanades pels pirates sarraïns) de la Catedral de Muntanya, l’església de Sant Bartomeu, seu de l’inacabat monument al Cor de Jesús iniciat els anys quaranta del segle passat, amb les aportacions dels mateixos sollerics, pel mestre d’obres Josep Morell Casasnovas, més conegut per Pep Putxa, que dia 14 d’abril de 1944, dos anys després d’haver començat les obres de la carretera, ja havia acabat el primer tram de l’escalonada, fins al primer replà, que seria la base de les majestuoses tres creus, que s’albiren des de la mateixa ciutat de Sóller.

Aquest recorregut pujant cap al cementeri i baixant per la font de s’Olla (o al revés), és un dels trams excursionistes més habituals pels sollerics, forans i estrangers que ens visiten, per la tranquil·litat i les seves privilegiades i insuperables vistes de la Vall dels Tarongers, i Port de Sóller.

Però el punt nefast d’aquest insuperable paratge és el passotisme, l’abandonament, la degradació, la brutor i l’espoli que està patint contínuament i impunement, durant aquests darrers anys (a finals del 2008 ja fou oportunament denunciat a l’Ajuntament de Sóller i a la Guàrdia Civil), i des d’aquella data el seu entorn està de cada vegada més deteriorat, amb denigrants pintades a la quasi totalitat de parets de pedra de la inacabada ermita, a més del seguit robatori de pedres de tot el conjunt.

El més destacable, i indiscutiblement el més perillós, és la quarta part de tres escalons de pedra adobada, robats per lladres desaprensius, al primer tram, a mà dreta, baixant des del monument cap al mirador, que pot provocar serioses caigudes als visitants; així com pedres adobades de grans dimensions a una de les parets de la inacabada capella; com la part alta de bastants de trossos de les parets que voregen les escales de baixada fins al camí…; sense oblidar els fastigosos grafits de qui es creuen espavilats de torn, i les restes de fems, la majoria provinents de berenades, vandalisme i gamberrisme, que a causa de la manca de control desgraciadament campen al seu aire.

I el que detectàrem, aquest mateix dimecres passat, són bastants d’aquestes pedres històriques a punt de carregador, a punt de ficar dins una furgoneta, un camionet o un dúmper, al mateix peu de l’esplanada de les Tres Creus, i un parell d’escalons més amunt, pujant per l’escala de la part dreta.

Lamentable, molt lamentable l’incivisme d’aquesta tropa d’energúmens!. Inconcebible, encara més, als temps que ens trobem!

Ens mereixem reialment, la Serra de Tramuntana, pertànyer al patrimoni de la humanitat?

En lloc de tocar, certs supercreguts i dictatorials funcionaris de certs organismes oficials, tant les pilotes als soferts pagesos (és això la Serra de Tramuntana que volen els nostres polítics de torn?), fins a arribar als extrems de no deixar-los canviar els estalons corcats de les seves requilles, baix d’amenaça de retranquiment de tres metres, no valdria més que es dediquessin una mica a salvaguardar el nostre de cada dia més devaluat i minvat patrimoni?

El món, desgraciadament, de cada dia està més ple de salvatges, desaprensius, irresponsables, irrespectuosos i també de putes lladres!!!

Cap on anem? 

Veig un mal futur a la vista i, a més, no molt llunyà!

És què ningú pot fer res per aturar-ho?

Si el camí es posa difícil…

és perquè vas en la direcció correcta.