El clamater a les festes de Sant Antoni a Sa Pobla
Després de dos anys de silenci, a causa de les restriccions sanitàries per la Covid, el vespre d’aquest proper dilluns, 16 de gener vigília de Sant Antoni, el Clamater, tornarà a llançar el clam de ¡Visca Sant Antoni!, amb més força que mai, en el decurs de les Solemnes Completes. Aquest any serà Antoni Gost Bennàssar “Curro” el protagonista d’aquest moment màgic tan esperat per la multitud de poblers i pobleres que omplen el temple de gom a gom.
Antoni Curro, poeta i dinamitzador cultural, molt apreciat pels poblers en general i pel sector més jove en particular, fou l’elegit per unanimitat al llarg de la prohomenia, reunió de l’Obreria de Sant Antoni, juntament amb el rector de la parròquia i el batle de la vila per parlar dels aspectes tradicionals de la festa.
La història
La figura del clamater, que tant arrelament ha vingut prenent entre els aspectes actuals de la festa de Sant Antoni, va ser introduïda per primera vegada a les festes patronals de l’any 2002 amb el propòsit de rememorar un fet històric que es remunta a la conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I, el 31 de desembre de 1229.
Després que les tropes sobiranistes de Mallorca patissin l’epidèmia de la pesta bubònica i després d’una altra pandèmia anomenada foc de sant Antoni, es va establir a Mallorca l’orde antoniana, procedent de Catalunya. Orde que va ser creada l’any 1095 a Viana i que es dedicava a la curació dels malalts de foc sagrat o foc de Sant Antoni, malaltia que es manifestava per gangrena de les extremitats i que arribava a provocar mutilacions espontànies i que es produïa per la ingesta de pa pastat amb farina de sègol infectat.
Aquesta ordre antoniana tenia el privilegi de recaptar llegats i almoines i el monopoli de la devoció al sant, privilegi que els havia atorgat el papa Climent VII. Així, es van trobar llegats fets per poblers, com el del 1345 de Nicolau Llorenç de sa Pobla, o el del 1347 de la senyora Brunisenda, esposa d’Arnau Capó.
L’orde comptava amb un hospital a Ciutat de Mallorca i recorria tota l’illa per aconseguir donatius. Cal no oblidar que la imatge de sant Antoni era present en moltes esglésies, així com en nombroses possessions i capelles de l’illa, com a protectora del bestiar i de les collites de la pagesia.
A mitjan segle XVII, molts de poblers van claudicar davant el poder dels frares antonians, però es van negar a lliurar-los tots els donatius que demanaven, només una part. I tampoc no van procedir a retirar la imatge del sant de l’altar major de l’església, com exigia l’orde antoniana. Però aprofitant que la imatge de sa Pobla estava en poder de l’orde per ser restaurada, se la van quedar.
La parròquia i la universitat de sa Pobla (nom que rebia antigament l’ajuntament) van interposar, l’abril del 1636, una causa civil contra el comanador de l’orde antoniana, Guillem Barrera, per no tornar la imatge.
L’any 1642, sis anys després, en claudicar el comandador, es va donar el plet per acabat. Evidentment, la postura de sa Pobla va causar admiració entre els habitants de Mallorca i va fer créixer l’orgull pobler cap al Sant. Cal no oblidar que en aquella llunyana època, sa Pobla era un poble petit que, amb força de voluntat col·lectiva, s’aixecava contra la poderosa orde antoniana.
L’any següent, el 1643, en acabar les completes i estant present la imatge de sant Antoni al retaule de l’altar major, la gent va irrompre en calorosos aplaudiments i crits de Visca Sant Antoni!
Des del passat any 2002 d’aquest segle, la figura del clamater recorda aquella antiquíssima reivindicació triomfant, en representació del poble de sa Pobla. El primer clamater, l’any 2002, va ser l’escriptor i Cronista Oficial de la Vila Alexandre Ballester, i el segon, l’any següent, l’actor cinematogràfic Simón Andreu. La figura de clamater, igual pot recaure, a més d’homes i dones a associacions o entitats estretament lligades amb la festa de Sant Antoni, a treves de distints caires.