Taronges, des de temps immemorials

Pocs són els pobles que es trobin tan interrelacionats amb un arbre com els que conformen la vall de Sóller o vall dels Tarongers.

Els déus crearen aquesta vall encastada al bell mig de la Serra de Tramuntana, l’única gran vall que dóna a la mar. La vall de Sóller i Fornalutx gaudeix d’un microclima subtropical que el fa únic, amb aigua en abundància i terra generosa. De fet és l’únic lloc de l’hemisferi nord on el mes de juliol i agost es poden trobar taronges als arbres de forma natural.

Amb aquestes característiques no és d’estranyar que els habitants d’aquesta vall aviat se n’adonessin que el cultiu de la taronja i dels seus germans, la llimona i la mandarina, fossin una opció econòmica i de sortida a altres cultius menys rendibles.

De fet, si feim un repàs de reculls històrics, podem trobar ja l’any 1370 a l’arxiu de la cúria reial i del poble de Sóller que el batle, a instàncies de Guillem Rullan, va fer vendre en pública subhasta els fruits de les moreres i els tarongers dels horts de Francesc Castanyer.

Del segle XIII al XVII Sóller tenia tarongers com hem pogut comprovar, però sembla que el consum era més aviat local i no tenim dades d’exportacions ni vendes fora del poble.

Comerç.

Durant el segle XVIII es començaren a sembrar horts, a fer noves mines, a treure noves fonts i marjada rera marjada l’hort i el taronger anava creant espai, paisatge i moviment econòmic.

En principi les taronges s’embarcaven des de el moll de Palma amb totes les molèsties que causava als pagesos i traginers sollerics haver de travessar el Coll de Sóller sense encara la construcció de la carretera. L’any 1772 es va promoure habilitar el Port de Sóller, que quedà obert per a l’embarcament mitjançant una Reial Ordre de 23 de juliol de 1774. S’autoritzava la sortida d’hortalisses, taronges, llimones i demés fruita

Apoteosi.

El segle XIX naixia amb la vall plena de tarongers. Aviat es va veure que el mercat local no podia donar a l’abast amb tanta taronja i els sollerics posaren mà als seus recursos. El Port de Sóller va esdevenir cabdal per començar a transportar els daurats fruits fora de Sóller. Barcelona, València, Sette, Marsella… veren arribar les naus carregades de fruita madura per vendre a l’engròs o al detall. Els sollerics obriren botigues de fruita i muntaren una xarxa que va arribar fins a Alemanya.

A principis del segle XX un altre mitja de comunicació, referent de la vall de Sóller, es posava a rodar sobre rails. Era el Tren de Sóller, un mitjà de transport que bàsicament es va crear per traginar taronges i oli a Palma i a la resta de l’illa.

Biològicament, el taronger és un arbre pertanyent a la família de les rutàcies d’una alçada que oscil·la entre els tres i set metres. Les seves fulles són el·líptiques, agudes, amb el pecíol estretament alat, d’un color verd brillant. És oriünd de l’Indoxina i el seu conreu és molt antic. Com sol ocórrer amb totes les races provinents d’aquelles riques regions, botànicament parlant, s’adapta extraordinàriament bé al clima mediterrani que és molt consemblant al propi de la zona d’on és originari.

Les característiques.

Les flors del taronger són blanques i oloroses, solitàries o formant petits ramells, i apareixen entre el març i el maig. El fruit va des del rodó fins a l’ovoide, passant pel piriforme. Els diàmetres oscil·len depenent de les races. La pell és gruixuda, granelluda i de color ataronjat, més o menys intens. La polpa és dolça i sucosa, compartimentada interiorment en grills. La pell que inicialment és de color verd pren diferents tonalitats a mesura que va madurant, acabant sempre amb un color ataronjat.

Generalment s’empelta sobre el Citrus aurantium, que és el taronger bord, tot i que tots els citrus es poden empeltar els uns sobre els altres. L’empelt es realitza d’estaca o d’escudet sobre una branca no massa vella.

A les Illes Balears bàsicament es cultiven les varietats següents: nàvel, navelina, valència late, peret, navelate, salustiana, alberola i canoneta a més de taronges de la sang que, com a cosa curiosa, tenen la polpa vermella com la sang.

Les taronges tant es poden menjar fresques com en confitures i melmelades, suc de taronja, també per destil·lació es poden extreure licors com el Cointreau. La confitura de taronges agres s’empra en la cuina per fer plats agredolços.

Les fulles i les flors dels tarongers són antiespasmòdiques, estomacals, tòniques, febrífugues, calmants i hipnòtiques. S’empren contra les malalties nervioses i convulsives com la histèria, palpitacions del cor o epilèpsia. El consum de taronges fresques així com del suc cent per cent natural ajuda a prevenir el càncer de còlon. L’alt contingut amb vitamina C ajuda a curar refredats i a protegir, si no en tenim.

Propietats.

La taronja és una fruita desintoxicant, diürètica, aperitiva, remineralitzant, tonicomuscular, antiinfecciosa, refrescant, digestiva, antihemorràgica, laxant, antisèptica, intestinal i urinària. Amb aquest extens ventall de propietats podem dir que les taronges són molt aptes per combatre les malalties hepàtiques, restrenyiment, diabetis, urèmia, gota i esclerosi, ja que és un autèntic revulsiu de desintoxicació i rentat intern.

És moment de redescobrir la fruita i la cuina, és moment de gaudir de la taronja i de la vall dels tarongers. El preu d’aquest preuat fruit no és bo i, per aquest motiu, els ajuntaments de Sóller i Fornalutx fan un esforç perquè els pagesos no s’aturin de conrear els horts. Sóller i Mallorca no es poden permetre perdre un dels paisatges més formosos de la Mediterrània.