Tondre per passar un bon estiu

Tondre és llevar la llana de les ovelles, o bé per procediments manuals (actualment sols en la memòria dels pagesos més vells) o bé per processos mecànics amb màquines que, sota l’experta mà del tonedor, alliberen del feixuc vell a les pobres i acalorades ovelles.

A Mallorca encara es poden contemplar pels nostres camps sembrats d’ametllers o garrofers les ovelles amb el seu pastor i ca. No només podem trobar ovelles al pla, sinó que a la muntanya també hi trobam importants ramats d’aquests mamífers remugadors, tot i que la forma de tenir cura d’ells difereix bastant d’un lloc a l’altre. Tanmateix, tant al pla com a la muntanya comporten una font d’ingressos abans gens menyspreables en la sempre malmesa economia del pagès.

Pla i muntanya.

La guarda o ramat és el conjunt format per tots els animals: xots passadors, ovelles i anyells. Hi ha algunes diferències entre el pla i la muntanya. Al pla els ramats són grans i estan controlats en tot moment per un pastor, la feina del qual consisteix en dur la guarda al sementer, canviant-lo de lloc periòdicament quan la pastura minva. El pastor passa tot lo dia amb el ramat, controlant-lo i guiant-lo, i l’horabaixa torna el ramat als sestadors i el fa romandre tancat. Controla els anyells i muny les ovelles, si és el moment apropiat.

Dins la muntanya la forma de funcionar de les guardes és completament diferent. Sobretot perquè no tenen la presència de cap pastor que les vigili i les guiï, sinó que elles campen amb total llibertat per dins les terres de la possessió, cercant-se la vida per les garrigues i boscs, alimentant-se d’aglans, càrritx i demés pastura que pugin arreplegar.

El tamany del ramats depèn de l’extensió de terreny, de la propietat i dels caps de bestiar que és capaç de mantenir per ella mateixa, tot i que molts de cops el pagès complementa la dieta de la guarda amb un compost de gra o alfals sec construint menjadores a prop de les cases.

Llana i carn.

Les tretes de llana i d’anyells eren un extra per al pagès que compagina les feines pròpies de la finca amb la cura de les ovelles, les quals arreplega dos cops a l’any: per tondre a la primavera i per esmorcar a la tardor. En els dos casos separa els anyells que són matadors i els duu a l’escorxador o, si peguen per petits, els posa dins un sementer ben tancat i els engreixa fins que assoleixen un pes adequat per comercialitzar-los.

Generalment entre els mesos d’abril i maig a les zones del pla, i fins al juny a la muntanya i zones més fresques, és quan es tonen les guardes d’ovelles a les Illes Balears. La feina consisteix en llevar la llana o vell de l’ovella amb unes màquines dissenyades per aquesta funció que es composen bàsicament d’un motoret elèctric que crea un moviment de vaivé a un tallafí mòbil que es desplaça per damunt una altra de fixa amb ranures d’entrada.

La màquina recorre la pell de l’animal rasurant la llana, la qual crea una espècie de bola que es denomina vell. El temps que s’inverteix amb cada animal depèn molt de la quantitat de llana que tingui i de l’atapeïda que li neixi.

FEINA MANUAL.

Antigament es tonia amb unes tisores de tondre i la feina es feia més llarga i feixuga però, com solia ocórrer amb totes les feines extres del camp mallorquí, es convertia en una festa. Volia dir que s’acabava un cicle en el que hi havia guanys amb la venda de la llana i els anyells, i això era motiu de sobra per fer festa i sarau. A trenc d’alba la madona ja tenia el cafè damunt la taula i al migdia preparava un arròs brut que feia caure de cul. Horabaixa els tonedors, morts de cansament, arreplegaven les eines i el pastor omplia grans sacs de llana per dur a vendre.

A TANT L’OVELLA.

Els tonadors generalment cobren a tant l’ovella i ells duen des de les màquines fins a un petit generador elèctric per si, on tonen, no hi ha corrent elèctric. A mesura que van acabant, el pastor separa les ovelles toses de les que no ho estan i les marca de pega. Un cop acabada la feina la colla de tonadors arreplega les eines i generalment dina a les cases per, després, seguir la seva ruta cap a altres guardes.

TALLAR LA CUA.

L’amo tria aquest dia les anyelles que vol guardar per criar, les marca d’orella, si encara no ho estan, i els fa la cua. Fer la cua consisteix en tallar-li més de la meitat de la cua a l’anyella. L’operació es realitza manualment: amb la mà esquerra subjecta la cua per allà on s’ha de tallar i, amb la dreta, li dóna dues o tres voltes fins que romp i es talla.

PER SALUT DE L’ANIMAL.

L’operació de tallar la cua es realitza perquè l’animal, quan és adult, no se la compixi, la concagui o li quedin restes del segon part quan pareix, i així pugui atraure mosques que poden crear una colònia de virons que acabarien amb la vida de l’animal.