Tornen les rondalles mallorquines, ara en podcast

Les rondalles mallorquines, aquestes narracions de tradició oral que passaren de boca en boca i de generació en generació al llarg dels segles, es reinventen. Avui ja és tremendament inusual que les padrines s’asseguin al costat de la llar de foc durant els llargs horabaixes d’hivern i estimulin la seva ment -i la dels nets- rememorant aquelles històries sentides contar a les seves pròpies padrines i donant forma a desenes, centenars de contes populars mil vegades reconstruïts.

“Una altra, padrina, una altra”, deien els nets amb entusiasme en haver acabar una rondalla, recitada fil per randa talment l’havien après a la seva infantesa. Més tard arribaren els llibres, i les rondalles ja es podien llegir. Més tard els cassets, i les padrines ja no feien falta. Aquest mes d’octubre s’estrenen els podcasts. Perquè és que de padrines que tenguin aquest do, aquesta paciència, que visquin amb els nets i que els nets no estiguin endollats al mòbil… és que són unes circumstàncies molt i molt complicades de reunir.

Les rondalles són el millor tresor de la literatura popular mallorquina. Contenen nombrosos elements que són comuns a altres contes populars d’Europa; per tant, res a envejar-los. En elles hi apareixen personatges que són equivalents a altres que trobam a la literatura popular d’altres zones europees: animals que parlen i personatges fantàstics com gegants, dimonis i dracs, alguns dotats de súperpoders. En molts casos els seus personatges formen part del patrimoni cultural de l’illa i tenen noms corrents, potser com la padrina, potser com el net. En tots els casos els personatges són de Mallorca, viuen a Mallorca i les seves aventures transcorren, en general, a Mallorca, amb una rica presència d’elements quotidians tant de les ciutats com del fora vila illenc.

L’Arxiduc i en Jordi d’es Racó

Són històries cruels, com molts dels dibuixos animats de fa unes dècades, moralitzants, divertides, aptes per al públic infantil i també per a l’adult i Mallorca va tenir la gran sort que va comptar amb alguns estudiosos que es varen fixar en el seu valor i també en la seva fragilitat i les varen recollir perquè les generacions de la televisió i d’internet poguessin continuar gaudint-ne.

Ells són, especialment, l’Arxiduc Lluís Salvador i Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda.

Alcover, sota el pseudònim d’en Jordi des Racó, va recórrer tota l’illa i en va recopilar unes 400, després d’adonar-se que patien un perill evident de desaparició. Escoltades de persones majors, habitualment analfabetes, va haver de realitzar un procés de reconstrucció i literalització, unint les diferents versions de la mateixa rondalla escoltada per persones distintes i, a la vegada, respectant al màxim allò que havia sentit dels informants. Com a prevere que era, va rebutjar tot el material anticlerical, eròtic, irreverent, que s’ha perdut. Però, tot i això, la seva feina va ser excel·lent i fonamental per a la pervivència de les rondalles més enllà del segle XIX.

La seva tasca va començar a l’entorn de 1880. Hi ha diferents edicions, però en destaquen les realitzades pel seu amic i seguidor Francesc de Borja Moll, ja ben entrat el segle XX i mitjançant l’Editorial Moll: 24 volums de petit format publicades en nombroses ocasions, conegudes per tothom.

També l’Arxiduc va veure la necessitat de fixar aquestes obres de literatura popular i en va fer un recull l’any 1895 titulat “Rondayes de Mallorca”, completat fa pocs anys per Caterina Valriu, una de les millors coneixedores de la rondallística popular mallorquina.

Les cintes de casset

Molt més recentment, l’any 1985, just després de complir-se el 25è aniversari de la fundació de Ràdio Popular de Mallorca i el 50è de l’Editorial Moll, les rondalles varen passar a la ràdio i al casset. Després del seu pas al paper, aquesta era una nova passa endavant, de modernitat. “Ses Rondaies Mallorquines” varen ser aleshores interpretades per l’actriu Maruja Alfaro i la Companyia Zanoguera-Alfaro sota la direcció de Joan Mas, la producció de Joan Bibiloni i les pinzellades musicals de Música Nostra. Aquells àudios es varen escoltar milers de vegades per les generacions del radiocasset, en una edició de Blau que perpetuava, altra vegada, el tresor.

Però avui el radiocasset ja fa temps que no funciona. N’hi ha algun oblidat pel porxo. Però les rondalles mereixen perviure, ben igualment, i travessar dignament la barrera del segon quart del segle XXI.

Ningú no es podrà ofendre

Per això, les rondalles han passat ara a les plataformes (Spotify, ApplePodcast/ AppleMusic, Amazon/Audible, i iVoox, entre d’altres) perquè no hi hagi excusa possible perquè ni l’Arxiduc, ni Alcover, ni Moll, ni les padrinetes puguin sentir-se oblidats. El rei i la reina, les jaies, els gegants, en Joanet de sa Gerra, n’Estel d’Or i els infants amb la mateixa curiositat que els del segle XIX que en sentit “això era i no era” queden quits i baden bé les orelles, tampoc no es podran ofendre.

Aquells enregistraments de fa ja quaranta anys han estat recuperats a partir dels màsters i actualitzats tècnicament per ser escoltats de bell nou sense que sembli que ha passat tant de temps. A més, cada capítol incorpora la novetat de noves locucions amb les membres del grup Pitxorines, que contextualitzen les rondalles, presenten els personatges i afegeixen notes sobre el vocabulari i expressions avui en desús, tal com ja es feia als crèdits dels cassets originals.

El pòdcast, ara accessible des de qualsevol dispositiu mòbil, que compta amb l’ajuda de l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears (ICIB), ja està disponible des de fa uns dies. Els episodis es publicaran de manera quinzenal (cada dos divendres) a la web blaupodcast.com (disponible en breu) i a les plataformes abans esmentades. El primer episodi és una introducció al món de les rondalles i fins al 19 de desembre aniran presentant-se més cintes, amb un parell de rondalles cada vegada.

És evident que les rondalles s’han d’escoltar a la vora de la foganya i per boca de la padrina. Sense llibre, ni casset, ni mòbil en la mà. Però aquest impossible ja és d’una altra època i ara cada infant ja farà molt si escolta alguna rondalla allargat en el llit del seu quarto amb els auriculars posats, i més si comparteix el link amb els seus amics perquè ha aguantat un conte sencer i li ha agradat.