Torre de Sa Calobra o des Bosc i Avenc de Sa Figuera

L’entorn del Torrent de Pareis és una de les joies de Tramuntana. Mereix el títol de Monument Natural amb majúscules i de forma destacada. Neix a l’Entreforc, el punt de confluència entre els Torrents del Gorg Blau –provinent de gregal- i el de Lluc –arribant des de llevant- a uns 150 metres d’altura. Per una mica més de tres kilòmetres discorre cap a mestral, encaixonat entre parets que s’eleven fins a més de 200 metres, fins a desembocar a Sa Calobra.

Plantejarem un itinerari per visitar una instal·lació defensiva situada damunt la Penya Rotja. És la coneguda com a Torre de Sa Calobra o Torre des Bosc. Des de la seva ubicació gaudirem d’un punt de vista admirable sobre tot el territori. Després –si volem- continuarem per enllaçar amb el Comellar de Sa Cova, visitar l’Avenc de Sa Figuera i retornar pel Torrent de Pareis una vegada superat el Pas de S’Obaga. Aquest darrer tram presenta una dificultat alta per la necessitat de seguir fites i orientar-se adequadament.

Serà un recorregut integral, partint i arribant des de l’aparcament de pagament situat a l’entrada de Sa Calobra. Lamentablement, els poders públics van eliminar la possibilitat de disposar del servei de bus públic ja fa uns anys. Feu el cap viu per fer cotxades i minimitzar l’impacte sobre les vostres butxaques i el medi ambient!

El recorregut fa servir un sender clar fins al Coll de S’Obaga. Però després requerirà capacitat tècnica per orientar-nos, localitzar fites i punts de referència i transitar fora camí enmig d’amplis espais coberts per la vegetació. Pot arribar a ser desafiant. Insistim a fer ús d’un mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua més enllà dels establiments hostalers de l’indret.

Insistirem a dir que consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. En condicions meteorològiques adverses, especialment calor, es desaconsella absolutament. Encara que no és llarga, requereix esforç i capacitat física. No apta per nins, persones majors, amb limitacions o sense gaudir de la companyia de gent experimentada. Com a opció per a gairebé tots els públics, podeu optar per la pujada fins a la Torre, per baixar pel mateix lloc. En poc més d’una hora i mitja haureu gaudit d’un espectacle inoblidable. Recomanem posar-hi d’hora per evitar l’exposició al sol i disposar de temps per gestionar les dificultats del recorregut.

Camí de Sa Torre des Bosc

El recorregut l’iniciarem al pàrquing de Sa Calobra situat al costat del Torrent des Racó. Caminarem fins a l’extrem nord d’aquest, tot localitzant un portell tancat amb un filferro i que ens dona pas al Comellar de Sa Cova. Superat el mateix, tot d’una girem cap a l’esquerra i iniciem una lenta ascensió per un clar sender a l’ombra d’un bosc d’alzines que, poques passes més endavant, esdevenen pins.

La coberta vegetal desapareix i podem veure pel través de babord una vista sobre la mar davant del Port de Sa Calobra i l’extrem del Morro de Sa Vaca. Anem cercant i localitzant restes del pas de caminants. Alguns segments de l’antiga via –ara un marge, ara uns metres d’empedrat- apareixen sota la coberta de l’omnipresent càrritx.

En dirigim en constant ziga-zaga cap a un coll situat entre dues penyes. La Mola de Son Termes ocupa l’altre costat de la vall de Sa Calobra. L’encletxa del vertiginós Pas d’en Maiol –que neix a l’inici dels Cingles des Romaní- ens convida a una visita en pròximes sortides.

El coll s’atraca i el que queda del camí ens permet progressar fàcilment. En una de les voltes s’obre la vall permetent-nos veure les cases del llogaret de Sa Calobra i, just per damunt, el Coll de Sant Llorenç i, una mica a la dreta, la Mola de Son Palou.

Una paret s’erigeix en darrer obstacle. El tirany es dirigeix cap a l’extrem de la dreta. Tres lloses encaixades ens serviran d’esglaons per superar-la i situar-nos a l’altre costat.

Torre de Sa Calobra o des Bosc

Caminarem una desena de metres més per arribar a una cruïlla de camins. Cap a la dreta, i seguint en direcció sud, arribaríem per Ses Bal.lines a la carretera que baixa a Cala Tuent i Sa Calobra, al mirador ubicat just abans de Sa Bretxa. Ho hem d’ignorar i agafar en sentit contrari, directament cap a Tramuntana. Un conjunt de fites ens portaran primer cap a un espai relativament planer –al que anomenarem Coll de S’Obaga inferior- per internar-nos en un petit bosquet. Desembocarem -seguint unes útils muntanyetes de pedres- fins a un ampli xap al qual baixarem. El perfil del Morro de Sa Vaca apareixerà com a fita indefugiblement segura.

Avançant unes passes l’horitzó s’eixamplarà i, si la meteorologia ho permet, ens oferirà una vista sobre el final del costat dret del Torrent de Pareis. Es Morro de Sa Vaca, Es Turmàs, Es Bancalet –el coll que els separà- i els cingles de Sa Verga des Bou. A l’extrem esquerre la figura truncada i mimetitzada de les restes de la torre es materialitzen.

Els pocs més de cent metres per arribar-hi es faran penosos per l’obligació de gestionar les passes enmig d’un terreny exigent. La construcció està situada damunt d’una penya coneguda amb el nom de Roca Rotja situada a uns 200 metres damunt la vertical del Port de Sa Calobra. Originalment, el cos de forma troncocònica de 9 metres de diàmetre s’alçava fins a gairebé els 10 metres. L’entrada se situava a llevant a uns 4 metres per damunt del nivell del sol. Segurament disposava d’un porxo amb teulada i una garita a la part superior. Avui en dia el seu estat ruïnós, i en perill de desaparició, fan difícil destriar algunes característiques.

Al costat sud de l’edificació trobarem restes de dos porxos i, una mica més avall, en direcció est les parets d’altra construcció gaudeixen de l’ombra d’un pi. Als voltants s’hi troba el que queda d’un rústic aljub que servia per recollir la preciosa aigua. Totes aquestes construccions servien d’allotjament i suport pels torrers i les seves famílies.

La història de la instal·lació defensiva arranca el 1583 quan es demanà per part del Virrei ajut a la vila de Sóller per construir aquesta i altra torre. En 1605 un tal Joanot Colom, de malnom Calobra, sol·licita l’autorització al Gran i General Consell. L’any 1608 ja està en servei i disposa d’una peça d’artilleria i un vigilant, designat com a torrer. La seva funció era estrictament defensiva. Barrar l’accés dels pirates i corsaris que volien fer l’aiguada de les seves naus i evitar les incursions per capturar presoners i béns que s’havien convertit en un perill constant. La funció del canó no era tant batre les naus enemigues com, amb el rugit dels seus trets, avisar a la població i posar-la en alerta.

Fins a quatre noms s’han fet servir per identificar-la. Torre del Port de Sa Calobra, Torre de la Calobra, Torrent del Torrent de Pareis i Torre del Bosc. Aquest darrer, per estar construïda en les terres de la finca del mateix nom.

Coll de S’Obaga

Desfarem camí fins al punt a on sortirem del petit bosquet. Allà agafarem cap a l’esquerra seguint una línia de fites cap a llevant pujant entre penyes. Algunes restes de camí ens guiaran. Per l’esquerra podrem veure la Torre del Bosc mig tapada per un gran arbre. A l’ombra d’un gran pi agafarem cap a la dreta per arribar –poques passes més endavant- a un ample replà cobert al qual denominarem Replà de S’Obaga. Anirem cap al centre del mateix –ocupat per un pinetell de regulars dimensions- i pujarem fins a un petit coll situat exactament a l’est. A l’ombra d’un pi podrem observar restes d’antic camí molt danyat però encara evident. Hem arribat al punt més alt de la nostra caminada a una altura de 250 metres.

Des d’aquest punt podem fer la darrera mirada cap a la Mola de Son Palau i la Mola de Son Termes. Enmig del Coll de Sant Llorenç treu el cap Es Castellot sobre el Coll de Biniamar. Davant els nostres ulls tenim de nou –d’esquerra a dreta- el Morro de Sa Vaca mig ocult per Es Turmàs. Seguit de les terrorífiques dents de Sa Verga des Bou amb els cims del Puig Caragoler de Femenia i el Puig Roig mostrant el cap. Els Forats Grossos dissimulen la seva presència a l’extrem dret.

El xap gegantí de la fractura del Torrent de Pareis s’enfonsa en la roca grisa puntejada pel verd de la vegetació, emmarcant el que ens queda de baixada.

Comellar de Sa Cova i Avenc de Sa Figuera

Iniciem el descens seguint restes de camí marcades per senyals fetes amb caramulls de pedres. De vegades petits marges de sosteniment i trams esbaldregats de tirany ens confirmen que anem seguint un camí llargament oblidat. En tenir alguna vacil·lació hem de recordar que la direcció correcta sempre apunta cap a l’est. El comellar ens dirigeix de forma evident. Alguns pins aïllats ens serviran com a referència en el nostre descens. Segurament al cap de poc temps maldarem i esbufegarem per l’exigent baixada. Els obstacles que la garriga, els rocs punyents i els clots amagats sota el càrritx ens imposaran no han d’obviar la serena contemplació admirativa del paisatge.

A mitjana altura –aproximadament a una cota de 150 metres- veurem com sota el faralló dels cingles que ens guarden per la dreta hi apareix una figuera. En atracar-nos pot ser que topen amb algunes fileres de pedres col·locades que certificaran que ens aproximem a l’Avenc de Sa Figuera. Quan serem davant la seva boca verificarem com de la mateixa neixen dues figueres bordes que presten el seu nom al topònim. La part visible no és gaire profunda i es veu fàcilment i sense perill des de l’exterior. Un informador local –tristament ja desaparegut- ens dona notícia de l’ús que es feia del lloc a l’estiu o en temps de sequera. Els que treballaven per la contrada -pastors, carboners, contrabandistes- recollien l’escassa aigua dels degotissos situant alfàbies al fons del forat.

Pas de S’Obaga

Retornats al centre del comellar continuem baixant. En poc temps veurem la Cova de Ses Voltetes a l’altre costat del torrent. Es tracta del punt d’inici del conegut Pas de S’Argamassa que, a partir d’aquest moment, es convertirà en company en les nostres mirades comellar avall.

El recorregut es va fent més inclinat i complicat. El tirany desapareix enmig d’extensions desbordant de càrritx. Les pedretes que ens guien tornen difícils de trobar i tocarà mirar dues vegades abans de donar passa. A dreta mà, el pilar poderós d’Es Turmàs fa honor a l’origen del seu topònim, com augmentatiu de torm, dit d’un penyal isolat segons l’insigne Joan Coromines.

L’itinerari girarà cap a l’esquerra per gestionar el Pas de S’Obaga, un conjunt de baixades entre penyes orientades al nord i gairebé sempre a l’ombra. Com si d’un miracle es tractara, topareu amb unes restes de camí ben clar i sencers. Enfilades just a l’altre costat pengen les blanques cordes del Pas de S’Argamassa. Podreu identificar –si la providència us fa mercè i teniu bona vista- alguns restes dels marges de sosteniment del mític pas. El caminal us portarà cap a la dreta en direcció cap al cingle abans d’abocar-vos a la llera del Torrent, una mica més a baix d’on el Gorg Dolç verdeja a l’ombra dels cingles.

Torrent de Pareis

Som a la part final de la riera que neix a l’Entreforc uns tres quilòmetres més amunt. Seguim l’ampla llera plena de còdols arrodonits per l’efecte combinat de les aigües i el temps. A poques passes fetes toparem amb una zona a on s’estreny de forma considerable encara que deixant ampli pas. És el conegut com a Estret de S’Hort. Al costat dret unes parets són el punt de trobada i practica dels aficionats al noble esport de l’escalada en totes les seves modalitats. El torrent s’eixampla i ens convida a pujar a l’esquerra per damunt d’un talús de terra adornat per una espessa combinació d’arbustos i arbres. Algunes plantes d’herba Lluïsa deixen en l’aire la flaire cítrica de la seva olor. Ens demanem com redimoni ha acabat aquesta verbenàcia originària del sud d’Amèrica en aquest racó de Mallorca. Segons les cròniques aquest indret rebria el nom de S’Hort per ser lloc a on alguns fruiters pugnaven per surar enmig de condicions climàtiques duríssimes.

Ens atraquem a S’Olla, lloc en el qual la majestuositat de les parets verticals i les pedres clivellades presideix el paisatge. A l’esquerra –i sempre que les condicions siguin adequades- podrem veure brollar Sa Font Salada. I la imatge inoblidable i inconfusible del que alguns anomenen La Porta del Cel. Les columnes afilades i prodigiosament altes que flanquegen l’estreta desembocadura del torrent a la badia de Sa Calobra.

Desfarem camí pels túnels, arribarem al Port i enfilarem cap al punt de partida.

Temps aproximat unes quatre hores i mitja sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapes Tramuntana Editorial ALPINA

www.toponimiamallorca.net

Wikipedia (diversos articles)

Web Govern Balear d’Espais Naturals Protegits

Sa Calobra, un lloc de cine!

Sa Calobra és un poble de difícil accés, la qual cosa històricament ha influït en el seu desenvolupament. No disposem de detalls de la seva fundació, però a causa de la seva ubicació i accessibilitat limitada, la zona ha estat habitada de manera intermitent i en menor escala en comparació amb altres parts de Mallorca. La població del poble ha estat tradicionalment molt reduïda. L’aïllament natural del lloc va ser tant un avantatge com un desafiament per als seus habitants.

No va ser fins al segle XX que va començar a guanyar popularitat com a destinació turística, especialment a causa dels seus impressionants paisatges i la famosa carretera serpentejant que condueix al poble.

Aquesta bellesa i espectacularitat paisatgística també ha fet que, en diverses ocasions, s’hagi convertit en escenari per produccions cinematogràfiques i televisives de renom. Cal esmentar, en una llista no exhaustiva les següents:

“Cloud Atles” (2012)

Aquesta pel·lícula de ciència-ficció i drama, dirigida pels germans Wachowski i Tom Tykwer, adapta la complexa novel·la de David Mitchell. La trama entrellaça múltiples històries al llarg del temps i l’espai. Es van rodar escenes al Torrent de Pareis i els seus voltants, aprofitant el paisatge èpic i la singularitat del canó per a representar alguns dels escenaris de la pel·lícula. Els seus protagonistes eren Tom Hanks, Trobi Berry i Jim Broadbent entre altres.

“Evil Under the Sun” (1982)

Una pel·lícula clàssica adaptació de la novel·la homònima d’Agatha Christie, centrada en el famós detectiu Hercule Poirot, interpretat per Peter Ustinov. La història segueix a Poirot mentre investiga un assassinat en una luxosa illa mediterrània. Algunes seqüències es van filmar en l’espectacular costa i les platges de Sa Calobra, que van representar la fictícia illa en la qual té lloc el misteri. La musa Jane Birkin fou també protagonista.

“El Pont dels Espies” (2015)

Els guanyadors dels Oscar Steven Spielberg i Tom Hanks firmaren aquesta pel·lícula de drama històric es basa en la història real de l’advocat James Donovan, qui va negociar l’intercanvi d’espies durant la Guerra Freda. Encara que la major part de la pel·lícula es va rodar a Berlín i Polònia, algunes escenes es van filmar en la Serra de Tramuntana, utilitzant el dramàtic paisatge per a simular àrees d’Europa de l’Est.

“A Long Way Down” (2014)

Amb guió basat en la novel·la de Nick Hornby, aquesta comèdia dramàtica segueix a quatre persones que es coneixen en la vespra d’Any Nou amb la intenció de suïcidar-se, però en el seu lloc formen un vincle peculiar. La pel·lícula inclou seqüències filmades a Mallorca, aprofitant els penya-segats i les vistes impressionants de Sa Calobra per a escenes de contemplació i reflexió. Pierce Brosnan, més conegut per interpretar el personatge de James Bond, forma part del repartiment.

“El viatge fantàstic de Simbad” (1973)

Pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Gordon Hessler i estrenada el 1973. Protagonitzada per John Philip Law i Caroline Munro. Les aventures del mític marí per les mars indiques i els seus enfrontaments amb criatures màgiques i terribles son el rerefons d’aquest fins de factura clàssica. Efectes especials a mig camí entre l’enginy i ingenuïtat.

Un conjunt de sèries de televisió com The Night Manager (2016), Mad Dogs (2015), Walking on Sunshine (2014) i desenes d’anuncis publicitaris han fet servir Sa Calobra per ambientar les seves produccions.

I és que podríem dir que de Sa Calobra a Hollywood just hi ha unes passes!