Un cactus que fa Nadal
La proximitat de les festes nadalenques fa que bona part de les llars de la nostra comunitat iniciïn -si ja no l’han finalitzada- la tasca d’engalanar amb motius nadalencs els seus habitatges, essent els colors verd i vermell els reis cromàtics d’aquest tipus de decoració.
Tot i que tradicionalment la data escollida per realitzar aquest tipus de decoració -i d’una manera molt especial la construcció dels Betlems- ha estat a casa nostra la diada de Santa Llúcia -13 de desembre-, els costums heretats d’una societat globalitzada i molt influïda pels gustos provinents dels Estats Units fa que ja des de finals de novembre es comencin a guarnir les llars amb motius nadalencs.
Cal destacar en aquesta decoració l’omnipresència de la ponsètia, més coneguda com a arbre de Nadal, però malgrat el seu predomini hi ha una petita planta que d’any en any li va guanyant terreny per la bellesa i espectacularitat de la seva floració que coincideix amb l’arribada d’unes dates tan assenyalades. Es tracta del cactus de Nadal, que sovint es sol confondre amb la planta que en la nostra contrada es coneix com a ploma de
Santa Teresa.
El cactus de Nadal (Schlumbergera truncata) és originari de les zones tropicals del Brasil i, a diferència de la majoria de cactus que provenen de zones àrides del planeta, aquesta varietat prové de les selves humides brasileres; més concretament sol créixer sobre els propis arbres, en les interseccions de les branques; per això forma part del grup de plantes anomenades epífites. Aquesta varietat és un dels cactus que més s’empren com a planta d’interior, ja que presenta una floració admirable: les flors originals són de color de rosa tot i que hi ha moltes varietats híbrides que les presenten vermelles, blanques i, fins i tot, taronges.
El fet de ser una planta arbòria fa que sigui un vegetal que tengui preferència per zones ombrívoles i humides, contràriament al que succeeix amb la resta de varietats de cactus que provenen de zones àrides. El cactus de Nadal és una planta cactàcia de tiges cilíndriques d’on brosten les fulles en forma de segment i amb els marges dentats; és de color verd brillant, tot i que pot esdevenir rogenc en casos de plantes adultes, i la seva llargària pot variar arribant a assolir el metre.
Aquest tipus de cactus sol florir anualment sense necessitat d’haver de rebre llum directa del sol, tot i que és preferible que estigui situat en un lloc ben il·luminat, això sí, sense incidència directa de l’astre rei.
Les flors solen ser grosses -tenint en compte les dimensions del vegetal- i molt ostentoses, apareixent entre els mesos que van de finals d’octubre a gener. Si durant aquest període no presenta una floració abundant es podrà forçar disminuint el temps d’exposició a la llum de la planta ja que la floració és sensible al fotoperíode i no es produeix quan els dies són més llargs, per la qual cosa s’ha de proporcionar a aquesta planta una nit artificial, mantenint-la durant unes hores en un lloc fosc i tancat.
Pel que fa a la seva situació en la llar és convenient tenir present que quan el calor és molt fort és preferible tenir-lo en semiombra i quan fa poca calor és millor tenir-lo en zones més lluminoses, sempre sense que li toqui el sol directament. També cal tenir ben present que és un vegetal que no suporta bé les gelades, per tant quan baixin les temperatures és millor col·locar-lo a l’interior de les cases en un lloc il·luminat. La temperatura idònia perquè creixi esponerós gira al voltant dels 11 i els 25 graus centígrads, tenint molt en compte que un excés de fred o de calor té com a principal conseqüència la caiguda de les gemmes de les flors.
Pel que fa al terreny, ha de tenir un sòl amb un bon drenatge ja que no suporta viure engorgat, fet que li provocaria el podriment de les arrels i la seva posterior mort.
Un dels pocs problemes que presenta aquest tipus de cactus és la caiguda de les poncelles poc abans de la florida. Aquest fet es pot deure a una multiplicitat de causes: d’una banda, a un reg deficient -o massa o massa poc-, i de l’altra a un canvi sobtat de temperatura provocat per corrents d’aire o per moviments de la planta durant aquest procés. Finalment una terra amb el nitrogen massa alt o amb nivells de potassi baixos també pot acabar tenint com a resultat aquest desflorament de la planta.
Tot i la seva exuberant floració, el cactus de Nadal és una planta que té un ritme de creixement lent, per la qual cosa -i pel fet de ser una planta arbòria- és molt adequat tenir-la en un recipient penjant ja que d’aquesta manera es facilita el seu desenvolupament.
Per obtenir noves plantes només cal seguir un procediment molt simple: es tallen segments de tija, deixant assecar la zona tallada durant almenys un dia. Passat aquest temps, tan sols fa falta clavar-los en posició vertical en un substrat lleugerament humit. L’època ideal per fer-ho és durant els mesos de maig i juny, tot i que també es pot realitzar durant el temps que dura l’estiu.
La facilitat del seu manteniment i l’exuberància de la seva floració converteix el cactus de Nadal en un bon complement per guarnir les nostres llars durant les festes de Nadal, sobretot si es vol dur a terme una decoració de caire ecològic. La magnificència de les flors del cactus de Nadal sempre seran un bon contrapunt a l’omnipresència de la ponsètia, presentant la particularitat de ser una planta que es pot mantenir viva durant tot l’any, a l’espera de la propera floració un cop s’apropin les noves festes de Nadal.