Un estudi alerta que les àrees protegides atrauen els incendis
Les àrees naturals protegides, habitualment considerades com a refugis de biodiversitat i escuts contra la degradació ambiental, es revelen també com a punts crítics per al desenvolupament d’incendis forestals de gran magnitud. Així ho conclou un estudi internacional publicat a la revista Journal of Environmental Management, sota el títol “Protected areas as hotspots of wildfire activity in fire‑prone Temperate and Mediterranean biomes”, elaborat per investigadors de la Universitat de Lleida (UdL), el CTFC-Agrotecnio, la Western Sydney University (Austràlia), la UTAD (Portugal) i la UNED.
El treball analitza de manera sistemàtica la incidència, la severitat i l’impacte sobre les persones dels incendis forestals dins i fora d’àrees protegides en climes mediterranis i temperats amb alta predisposició al foc. L’objectiu de tot plegat és el d’avaluar si les polítiques actuals de conservació poden estar afavorint, de manera paradoxal, condicions de major risc i aconseguir allò contrari del que pretenen.
I, de fet, els resultats són contundents. En els biomes temperats, la superfície cremada en zones protegides és clarament superior a la que es registra en àrees sense protecció. L’element clau que ho explica és la manca de gestió del combustible forestal —és a dir, de la biomassa seca i acumulada, com branques, fulles i herba morta— combinada amb una densitat vial molt baixa.
Segons l’estudi, “les diferències en factors gestionables com la càrrega de combustible i la densitat de carreteres han estat els principals responsables de la divergència en la superfície cremada segons el grau de protecció”.
A més, en els climes mediterranis, la severitat dels incendis dins les àrees protegides és fins a un 20 % superior a la registrada en zones no protegides. Aquestes dades qüestionen la idea segons la qual la simple declaració d’un espai com a protegit implica una reducció automàtica del risc ambiental.
Exposició multiplicada per a la població
Una de les troballes més alarmants fa referència a la vulnerabilitat de les persones que viuen a prop d’aquestes zones protegides. L’estudi assenyala que “la població que viu als voltants de les zones forestals era fins a 16 vegades més probable d’estar exposada a grans incendis si residia en àrees dins o properes a zones protegides”.
La combinació d’un paisatge amb elevada càrrega de combustible i un accés difícil als equips d’extinció genera una situació crítica per a moltes comunitats rurals, especialment aquelles que han vist disminuir l’activitat agrícola o forestal tradicional.
El canvi climàtic: catalitzador del problema
A tot això cal afegir-hi els efectes del canvi climàtic. L’increment de les temperatures, la sequera i els episodis de vent extrem intensifiquen el perill. Els investigadors expliquen que “els factors climàtics agreugen els efectes de l’acumulació de combustible, convertint les àrees protegides en veritables polvorins durant l’estiu”.
D’aquesta manera, una estratègia de conservació passiva, pensada per afavorir la natura, pot acabar alimentant els incendis forestals que, paradoxalment, destrueixen allò que pretenien protegir.
Les polítiques de conservació: benintencionades però insuficients
La Unió Europea impulsa des de fa anys l’ampliació de les àrees naturals protegides, amb objectius ambiciosos en matèria de biodiversitat i captació de carboni. Tanmateix, l’estudi alerta que “la importància de la càrrega de combustible indica que els plans actuals per ampliar les zones estrictament protegides, on no es permet cap intervenció humana, poden ser especialment problemàtics des del punt de vista dels incendis”.
El problema no és la protecció en si, sinó com es gestiona. En paraules dels autors, “els plans de gestió del foc haurien de ser una part integral de les àrees protegides, igual com ho són en altres espais”.
Ignorar el foc com a element ecològic —i la necessitat de controlar-lo de manera activa— només contribueix a empitjorar les condicions per a quan es desencadena un incendi. En aquest sentit, els investigadors subratllen que no actuar també és una forma d’intervenció, i sovint la més perillosa.
El dilema: conservar o intervenir?
Les àrees protegides han estat concebudes històricament com a espais on la natura pot seguir el seu curs sense interferències. Però l’estudi convida a matisar aquesta visió. Segons un dels investigadors, “protegir no vol dir abandonar; vol dir cuidar de forma activa, intel·ligent i adaptativa”.
En altres paraules: si no es permeten cremes controlades, la neteja de sotabosc, o la reobertura de pastures, els boscos acumulen massa vegetal, la qual actua com a combustible en cas d’incendi. I aquest risc no afecta només la flora i fauna del lloc, sinó també les persones i els seus béns.
Reptes i propostes de futur
L’estudi proposa un seguit d’estratègies per reduir el risc d’incendis a les àrees protegides sense renunciar als objectius de conservació:
- Gestió activa del combustible
Reintroducció de cremes prescrites, desbrossaments i pastura controlada per reduir la quantitat de biomassa acumulada. - Infraestructures estratègiques
Creació o manteniment de camins d’accés per facilitar l’arribada dels equips d’extinció en cas d’emergència. - Col·laboració amb les comunitats locals
Integrar el coneixement i les pràctiques tradicionals en la gestió dels espais naturals, com ara les feines forestals, la ramaderia extensiva o la vigilància activa. - Monitoratge continuat
Fer ús de tecnologies com els satèl·lits i sensors per detectar zones amb excés de combustible i condicions meteorològiques de risc. - Una nova mirada sobre la protecció
Abandonar el paradigma de la “no intervenció” i adoptar un enfocament de conservació adaptativa, que combini preservació amb gestió del risc.
Lliçons globals amb aplicació local
Tot i que l’estudi se centra principalment en Europa mediterrània i zones temperades, els seus resultats són extrapolables a altres regions del món que pateixen incendis recurrents. A Califòrnia, Austràlia o Xile, per exemple, s’han viscut desastres ecològics d’enorme magnitud en àrees protegides, on la falta de gestió del paisatge ha estat un factor determinant.
A les Illes Balears, també s’han vist situacions similars, amb incendis de gran potència iniciats o propagats en espais protegits on les actuacions forestals han estat escasses durant dècades.
Els investigadors no qüestionen la necessitat de protegir la natura. Tot el contrari. Però sí adverteixen que les polítiques ambientals han d’adaptar-se a una realitat canviant, on el clima extrem i l’abandonament del món rural fan que el foc sigui una amenaça cada cop més present.
“L’ampliació de les àrees protegides pot tenir conseqüències no desitjades si no s’acompanya de plans de gestió adequats per reduir el risc d’incendi i protegir la població local”, afirma l’estudi a mode de resum.
Foto: IBANAT