Una bona passejada per aquest cap de setmana, si no plou: Puig de Lloseta i Comuna de Biniamar
El Raiguer és la comarca que s’estén entre Tramuntana i Es Pla. El seu paisatge està dominat per valls, boscos, camps de conreu i petites elevacions. No gens sorprenentment ofereixen sensacionals imatges d’aquesta frontera geogràfica entre les altures i les planes. L’aparentment modest Puig de Lloseta –només 476 metres d’altura- serà el testimoni de la nostra descoberta d’avui. Més de 15 poblacions i llogarets podreu observar des d’aquesta talaia discreta i imperceptible.
L’itinerari serà també una ocasió ideal per descobrir part del patrimoni industrial compartit entre Lloseta i Selva. Les nombroses pedreres i les restes materials de l’explotació del subsol acompanyaran a les tradicionals activitats d’explotació del bosc; l’elaboració de carbó vegetal i l’obtenció de calç.
El punt de partida serà l’aparcament de la piscina del Poliesportiu Municipal d’Es Puig. Si voleu fer servir el transport públic, el Ferrocarril d’Inca té aturada a l’estació de tren de Lloseta. Des d’allà i fins al punt de partida tindreu una caminada de poc més 15 minuts en constant i suau pujada. No hi ha indicadors i senyals orientatius encara que seguint les indicacions no és difícil orientar-se. En la major part anirem per camins clars i amples. El desnivell acumulat supera per poc els 700 metres. La caminada combina pistes amples, trams de sender estret i rocós amb segments amb paviment de formigó.
Tornaré a recomanar fer servir el mapa com a millor company de la jornada. Afavorirà la vostra experiència i us podrà evitar alguna perduda accidental. No hi ha punts de proveïment d’aigua. El poble disposa d’una completíssima oferta comercial i hostalera. Consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes, deixant-ho per millor ocasió si s’anuncien condicions meteorològiques adverses. No és excessivament exigent. Les pujades són constants però amb pendent molt ben calculat. Per a tots els públics sempre sota un guiatge correcte i atent. A l’estiu les temperatures us han de fer pensar dues vegades abans de començar a caminar. És una matinal o vespertina interessant per acabar peus davall taula a un dels famosos cellers de la zona.
Carreró des Puig
Arribats a l’aparcament de la Piscina Municipal veurem en l’angle nord un tirany que s’interna seguint un viarany obert en la roca i la terra vermella. En una volta veurem a l’esquerra les restes mig amagades per la coberta vegetal de la primera pedrera del dia. Un curt i exigent cap amunt desemboca en un ample camí anomenat com a Carreró des Puig. Aquest estret camí serà el que guiarà les nostres passes fins a la planura superior prèvia a la petita elevació final. Girem a l’esquerra i continuem guanyant alçada. A la primera volta veurem les restes de les pedres extretes i les lasques deixades pels picapedrers. Un mica més enllà una curiosa construcció apareixerà de sobte. Anomenat com a Corral dels Porcs, les restes estan molt danyades, deixant intuir una cisterna pràcticament cegada i una altra obertura quadrada de funció indeterminada. Unes poques passes més enllà tindreu la primera balconada sobre Es Pla. Lloseta com a protagonista i el massís de Randa i les Serres de Llevant tancant el paisatge. Seguim la pujada enmig d’una garriga densa i alguns exemplars de pins. Malauradament, molt d’ells afectat per la plaga de la processionària. Els turons bessons del Puig de Santa Magdalena afloren darrere la gran xarxa urbana d’Inca. L’església parroquial de Selva i les localitats de Campanet i Búger apareixen davant la població de Sa Pobla. La mar aflora en l’extensió de la badia d’Alcúdia. La pista ha esdevingut un estret xap entre la pedra i l’argila vermella que es dirigeix cap al nord-oest. Les figures dels altiplans bessons del Castell d’Alaró i el Puig de S’Alcadena dominen l’horitzó. El poble d’Alaró s’endevina darrere la collada de Tofla, molt enfora del gegantesc forat de la pedrera de Can Negret. Aquesta ha devorat gran part del volum de la Penya de Can Jeroni.
Arribats a una zona més planera veurem al costat esquerre una curiosa construcció gairebé imperceptible. Es tracta d’un petit dipòsit d’aigua amb tres abeuradors entorn de l’obertura. El camí continua per les terres de Son Daviu, deixant Es Socorrat de S’Estorell a la nostra esquerra. El camí s’endinsa en un pinar i fa una volta cap a l’esquerra per dirigir-se, finalment, al punt més alt.
Puig de Lloseta
Una paret transversal separa els termes de Lloseta i Selva. La superarem per un portell de fusta que ens donarà pas a les terres occidentals de la Comuna de Biniamar.
Una zona planera i un ample camí s’obriran davant nosaltres. Us aconsellem girar a l’esquerra i avançar fora camí fins al costat del cingle que s’obre damunt la vall de Biniatzent per admirar-la. A l’esquerra l’arrodonit Puig des Rafalet. Ben davant el Puig de Sa Creu tancant a Tramuntana. I el Penyal de Sa Font guaitant sobre les cases i el safareig de Son Frau i Biniatzent. És un lloc recomanable per aturar i gaudir de les vistes de la part central de Tramuntana.
Retornarem a la pista principal i la seguirem en direcció nord-est. Després de deixar un gran dipòsit d’aigua a la dreta iniciarem la baixada per una pista feta amb formigó. A estones podreu admirar la visió de la Badia d’Alcúdia i les poblacions de Campanet, Buger i Sa Pobla. El camí baixa aviat entre restes de barraques i sitges fins a arribar a Sa Plana Forana, una extensió de terreny fet servir com a coll de tords. La pista gira cap al sud-est i continua descendint deixant-nos entreveure la forma del Puig de Montaura a l’altre costat del comellar. Superarem una barrera fent servir un esquifit botador a l’esquerra i continuarem fins a veure de nou a l’esquerra un caminoi que passa davant uns sestadors molt ben arreglats. Ho seguirem i desembocarem en el Camí Llarg que hem d’agafar un altra vegada a mà esquerra. Travessarem el Torrent de Biniamar i seguirem la pista fins a arribar a extens alzinar deixant enrere exemples de forn de calç esplèndidament restaurats.
Àrea recreativa de la Comuna de Biniamar
Disposarem de taules i seients per descansar i recuperar forces. Al costat de la llera del Torrent de Biniamar podrem veure un antic reservori d’aigua. D’aquí sortia una canal de la qual encara queden restes. La conducció finalitzava a la plaça de Biniamar, a on s’ubicava un aljub per a ús comunal.
Ara desfarem camí cap a la barrera amb el botador que abans hem superat. A la segona volta sortirem pel dret per cercar una paret que corre a pocs metres i fa una cantonada en angle recte. Un petit caminal corre paral·lel a la paret de partió. Aquest va amunt i avall fins a desembocar en una instal·lació per emmagatzemar aigua situada al conegut com a Comellar del Cementeri. Al costat de l’esquerra parteix un petit camí que inicia una pujada. Veurem cap al sud l’espai del Cementeri de Biniamar i les primeres cases del llogaret. Després d’una curta pujada i un parell de voltes arribarem a un espai peculiar.
Oratori de la Reconciliació i Gravera Pieres
L’any 1981 es va dedicar la petita construcció coneguda com a Ermita o Oratori de la Mare de Déu de la Reconciliació. Els biniamers o biniamerins, gentilici dels habitants de Biniamar, celebren el Pancaritat en aquesta instal·lació religiosa situada just al costat del tall que la immensa Gravera Pieres ha deixat obert en la roca.
Continuarem per avall fins a desembocar en una ampla pista a la qual girarem a la dreta. Les nostres passes s’encaminaran cap a un espai desballestat, lleig i ple de brutor. En això ha quedat l’explotació de la pedrera. Girarem aviat cap a l’esquerra passant pel costat de l’esquelet d’una antiga furgoneta i, sota l’ombra de la garriga, desembocarem en un camí que, de nou, prendrem cap a l’esquerra. Una barrera metàl·lica ens anunciarà el nostre retorn a l’asfalt, a poc més de dos-cents metres del punt de partida.
Temps aproximat unes tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Tramuntana Editorial ALPINA Nord
Web ajuntament de Selva
La Comuna de Biniamar
Aquesta finca pública de poc més de 185 quarterades fa de frontissa amb els municipis veïnats de Lloseta i Mancor de la Vall. Gaudeix de la figura de protecció de ANEI i consta en el catàleg patrimonial del municipi de Selva.
La guia patrimonial del Raiguer editada per la Mancomunitat d’aquesta comarca fa una breu referència històrica que citen a continuació. Permet enquadrar aquest preuat territori en el seu context històric i etnològic.
“La comuna de Biniamar, juntament amb la de Caimari, són les dues úniques terres comunals que han perviscut de les moltes que tenia el municipi de Selva al segle XIV i que afectaven Massanella, Biniarroi, Mancor i Moscari. Les primeres referències documentals de la comuna de Biniamar es remunten al 1323. Posteriorment, sabem que l’any 1560 Biniatzent confrontava amb les terres comunals. Sense tantes vicissituds com les que patí la veïnada comuna de Caimari, l’explotació de la comuna de Biniamar –basada principalment en la producció de llenya, aglans, garroves i pastures- veié passar els segles fins que al 1941 les comunes de Biniamar i Caimari foren declarades d’Utilitat Pública. El 1981 s’hi beneí l’anomenada ermita de la Reconciliació.
La comuna de Biniamar és un massís muntanyós que arriba als 476 metres d’altitud amb la penya de sa Senyora com a cim més alt i s’estén al llarg de més de 180 quarterades (131 ha.). Dins la comuna de Biniamar predominen els comellars i plantes d’ullastrar amb coberta de pins, mentre que l’alzinar es localitza al sector septentrional de la comuna. Als penyals orientals al nord s’hi pot localitzar la comunitat rupícola endèmica de violeta de penyal. El catàleg florístic d’aquest espai comunal és de 173 espècies.”