Visita al Puig dels Avencs, un dels balcons d’Andratx
Una de les més desconegudes balconades d’Andratx protagonitzarà la nostra proposta. De nou la geologia tindrà un paper destacat. Tindrem ocasió d’observar alguns dels clots, forats i encletxes que proporcionen el nom al nostre protagonista d’avui, el Puig dels Avencs.
La caminada d’avui tindrà una primera part exigent per arribar al cim principal i punt més elevat. Després es transformarà en una trescada fora camí, però amb indicacions clares i unes vistes sobre tota la contrada que, per a molts, resulten insuperables. La Mola de S’Esclop i la serra de la qual és el cap cucurull seran part del paisatge. La part final farà servir un segment del GR221.
Som davant d’un recorregut integral, partint i arribant de l’aparcament situat al Coll de Sa Gramola, al punt quilomètric 106 de la carretera MA10. Lamentablement, no hi ha oportunitat de fer servir transport públic a l’hora de publicació. Per les seves característiques és adequada com a matinal.
Us recomanem fer ús del mapa per evitar incidències. No hi ha punts de proveïment d’aigua.
Repetirem de nou que consulteu la previsió meteorològica per evitar esglais i corregudes. En condicions meteorològiques adverses eviteu passar pena i fer-ne passar als altres. Es desaconsella absolutament. Encara que no és matadora, requereix un punt de capacitat física i tècnica per superar forts desnivells. No s’aconsella per a gent sense experiència que no estiguin correctament acompanyats i guiats.
Coll de Sa Gramola
Arribats a la zona adjacent al Coll de Sa Gramola destriarem un camí que, a l’altre costat de la carretera, surt una mica a l’esquerra. Enfilarem la pista terrosa per un centenar de metres abans de sortir a sinistra per iniciar una travessa fora camí en direcció al nord-est. El costerut terreny ens va conduint cap a un comellar en què un parell de parets de suport testimonien l’existència d’antigues terres de conreu. Allà dalt l’arrodonit putxet ens desafiarà impassible. Arribats a les mateixes continuarem ascendint amb tendència a fer servir la carena de l’esquerra fins a arribar a un replà. Moment per recuperar l’alè i gaudir de la visió del Penyal de N’Anglada, el Puig des Tancat i el Puig des Campàs amb el cobert de verdor Puig de Son Benet tancant per l’esquerra.
Des de la nostra actual posició seguirem la cresta que volta cap a l’est. El terreny està format per pedra calcària coberta de coixinets de monja, càrritx i algun garballó perdut. Són davant el resultat d’anys d’incendis i descuit. Arribarem a l’esperó sud de l’ample cim i tindrem ocasió d’atalaiar pràcticament tot el terme d’Andratx. Des de la Vila fins al Port. Tindrem ocasió de palesar visualment la diferència entre el sud –poblat i cultivat- i el nord –muntanyós, sec i terreny d’incendis-.
Puig dels Avencs
El cap del puig ubicat a 518 metres és ample i orientat de sud a nord. Està presidit per una parella de pins que lluiten per sobreviure als vents i els incendis amb el veïnatge d’una fita pedrera de bona mida. En els seus voltants podrem localitzar exemples de l’activitat càrstica típica de Mallorca en forma de distints avencs. Convé anar amb precaució i seny de bístia vella. El Corpus Cavernario Maioricense (J.A. Encinas) identifica fins a cinc formacions a què anomena Avenc del Puig dels Avencs I, II i III, Avenc del Pas de Sa Mula i Avenc dels Cranis. El més profund arriba a pràcticament 21 metres sota el subsol. Som en un sector de relleu càrstic, molt habitual a Mallorca. Aquí l’aigua de pluja dissol la roca calcària i crea formacions subterrànies com els que trobarem.
Ara ens dirigim cap al nord seguint la cresta per un terreny relativament pla i en suau descens. És possible que topem amb la petita boca de l’Avenc Terròs que es precipita a 23 metres. Una bona bufetada per dir-ho diplomàticament. Sa Moleta de S’Esclop i els seus companys més al sud –Moletó, Cadira del Bisbe i Puig Batiat- ens serveixen d’orientació, conduint-nos en un gir cap a la dreta en sentit nord-est. Un conjunt de pins situat a bord de la cresta que es precipita sobre el Pla de S’Evangèlica ens mena de forma segura cap a la collada situada als peus del Penyal d’en Rico. La carretera que va a Estellencs trenca la continuïtat de camps i pastures amb la seva firma grisa.
El tram final ho fem amb precaució la proximitat de la collada incrementa el pendent i ens obligarà a gestionar el terreny amb cura per evitar ensurts. En quatre passes més serem al punt que separa aquestes dues muntanyes.
Coll dels Coloms
Disposem d’un ample espai per si volem descansar abans d’afrontar la darrera dificultat de la jornada. El descens ho farem enmig d’un espès argelagar que ha colonitzat de forma invasiva aquests camps abandonats. Tot d’una puguem anirem en sentit nord-oest seguint el rastre d’antigues marjades completament ocupades per aquestes plantes de fortes i punxegudes espines que semblem cercar qualsevol punt no protegit de les nostres persones. El nostre objectiu hauria de ser arribar a un magre pinar situat a l’esquerra. Assolida aquesta fita veurem com unes restes de camí apareixen i, de mica en mica, tornen més evidents conduint-nos a una ampla pista que passa primer al costat del cassetó de Can Teixidora i poc després al de Can Telma, ambdues per la dreta. Cal fixar-s’hi en la modesta font de Can Teixidora a l’esquerra amagada sota una paret. Arribarem a la carretera MA10 pràcticament als peus del Puig de S’Evangèlica.
GR221
Farem unes passes en direcció cap a Andratx abans de localitzar els cartells indicadors del GR221. Inicialment, ens portaran en descens per una pista fins a sortir del Camí des Ratjolí deixant Can Valent a la dreta en direcció cap al Comellar de Sa Guixeria. Aquest camí va pujant –a estones de forma contundent- fins a superar el braç major del Torrent d’Es Ratjolí. La mar treu la seva plana superfície als dos costats del Puig Roig. No és difícil imaginar als habitants d’aquestes terres defensant les seves possessions contra els atacs pirates des d’aquesta posició, com certifica el destacat Joan Binimelis al segle XVIi.
Dues estirades més i, amb un punt d’esforç addicional, serem a poques passes del nostre punt d’inici.
Temps aproximat entre dues i mitja i tres hores sense comptar aturades
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapes Pla de Mallorca Editorial ALPINA
Corpus Cavernario Maioricense J.A. Encinas
Una espipellada de geologia de Mallorca
El territori de l’illa està majorment format per roques calcàries massives. Alhora conformen la major part dels massissos de la Serra de Tramuntana. La seva composició química, rica en carbonat càlcic, afavoreix els processos de dissolució. Això dona lloc a un tipus especial de paisatge denominat carst. Avui haurem comprovat com, fins i tot dalt d’un cim, es poden trobar avencs, forats i encletxes d’envergadura.
El procés de formació d’aquestes cavitats té com a origen la circulació de l’aigua en la superfície de la roca calcària, procedent de precipitacions o infiltracions en el subsol. Aquesta es combina amb el diòxid de carboni de l’aire i genera àcid carbònic que dissol la roca, transformant el carbonat càlcic en bicarbonat, una sal soluble que resulta així fàcilment evacuable per l’aigua.
Gràcies a aquesta reacció química la superfície de la roca és llepada, erosionada gradualment apareixent esquerdes, arestes, rugositats, allà on la reacció incideix amb major intensitat. Es formen així camps de rellars sobre les façanes nues de les penyes.
Amb el pas de milers d’anys l’aigua aconsegueix obrir fissures, esquerdes, xemeneies verticals o avencs i galeries o coves en les quals els corrents d’aigua discorren pel subsol. En els massissos càrstics de Mallorca aconsegueixen gran desenvolupament les dolines, depressions en el si de la penya, formades per enfonsament de la volta d’una galeria, o també per erosió i dissolució de les roques en entorn de la boca d’un avenc o cova.
Una versió d’una de les populars rondalles mallorquines diu que Mallorca s’aguanta damunt quatre columnes. D’elles tres ja s’han trencat i, en fer-ho la darrera, arribarà la fi del món. Segurament la saviesa popular va atrapar en aquesta llegenda, i altres tantes, l’accidentat paisatge i orografia de la nostra terra.