Domingo Bonnín: “A la mar no hi sobra ningú. Només els qui fan malfraig”

Domingo Bonnín Bautista (Alcúdia, 1963) és el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors de les Illes Balears i el Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palma. Ha ocupat distints càrrecs: va ser ja Patró Major de la Confraria de Pescadors de Palma i president de la Federació Insular de Confraries de Pescadors de Mallorca. També ha estat  membre del Consell d’Administració de l’Organització de Productors Pesquers de Mallorca. Una veu totalment autoritzada per parlar del món de la pesca.

Pregunta.- Què és la Federació Balear de  Confraries de Pescadors i quantes confraries engloba?

Resposta.- La Federació Balear és una corporació de dret públic, sense ànim de lucre. És l’única entitat que representa la totalitat del sector pesquer de les Illes Balears, constituïda per setze confraries de pescadors, totes elles associades a la Federació. A Mallorca les confraries de Palma, Andratx, Sóller, Pollença, Alcúdia, Cala Rajada, Porto Cristo, Portocolom, Santanyí i Colònia de Sant Jordi. A Menorca les confraries de Maó, Fornells i Ciutadella. A Eivissa les confraries d’Eivissa-Vila i Sant Antoni i també la Confraria de Pescadors de Formentera. La Federació no és una patronal, donat que representa tant les empreses armadores com els tripulants de les embarcacions, per tant la seva funció és la defensa dels interessos econòmics i socials del conjunt del sector.

És interlocutora vàlida davant l’Administració de l’Estat i de la Comunitat Autònoma. Participa també al Consell Consultiu del Mediterrani de la Comissió Europea, amb presencia en aquest consell des de fa nou anys, fet que ha suposat posar en el mapa pesquer del Mediterrani les Illes Balears.

P.- Quantes barques conformen aquesta federació, tot contant les d’arrossegament i les de pesca amb arts menors?

R.- El contingent de flota activa és de 34 embarcacions d’arrossegament, set embarcacions d’encerclament i 240 embarcacions d’arts menors, que es dediquen essencialment a les pesques de temporada, com la pesca del gerret amb gerretera, la pesca de la sípia, la pesca del jonquillo o cabotí, la pesca de la llagosta, la pesca de la llampuga, la pesca de pop amb nanses, la pesca de la tonyina vermella i en general a la pesca del trasmall.

P.- La posada en marxa de venda de peix directe a les llotges, per exemple a Sóller, beneficiarà als pescadors? Quin és el procés de venda i de compra?

R.- En el cas de Mallorca, la comercialització es realitza bàsicament i diàriament a la Llotja del Peix de Palma. També des dels punts de primera venda en els ports es pot realitzar una venda directa per poder subministrar a la població pròxima i al sector de la restauració, en el moment que torni estar operatiu. En aquest moment des dels punts de primera venda s’està organitzant un sistema d’entrega de producte a domicili, prèvia comanda, complint els protocols sanitaris, tant d’instal·lació, com de manipulació i de transport, esperant que aquest sistema pugui facilitar incrementar les possibilitats dels consumidors d’arribar al consum de les nostres espècies d’una manera més àgil i pròxima.

P.- El sector de la pesca està tocat d’ala i això es veu amb la pèrdua de flota de pesca. De cada any van desapareixent més barques de pesca. Expliqui’ns els motius i, sobre tot, si aquesta minvada és bona pel sector i per a la recuperació dels recursos de la mar?

R.- Efectivament durant els darrers deu anys s’ha reduït aproximadament en un 40% el número d’embarcacions amb port base a les Illes Balears. Per una part, el problema deriva d’una manca de relleu generacional, la globalització del mercat que oferta productes de qualsevol indret del món a preus molt per davall el dels nostres productes, tenint en compte que la nostra producció és petita, amb uns costos d’explotació molt elevats i això ha d’encarir forçosament el valor de les nostres captures. També la reducció de flota s’ha donat per motius estructurals, per l’envelliment de la flota que ha pogut disposar d’ajudes europees destinats a la paralització definitiva de l’activitat.

A Balears o al mar Balear, com resa a l’Estatut d’Autonomia, els recursos es troben en una situació favorable en relació al conjunt del Mediterrani Occidental. Hi ha hagut una reducció important d’esforç pesquer, no sols per la reducció de la flota, sinó també per una política d’ordenació pesquera més ordenada i pactada amb l’administració.

P.- La mar ha sofert una sobreexplotació al llarg dels anys?

R.- La mar és molt gran i cal acotar zones per valorar l’explotació pesquera. En el cas del Mediterrani Occidental, sí que és cert que s’ha donat una determinada sobreexplotació pesquera, fruit de polítiques inexistents. Balears ha caminat de forma diferent, per sort, el sector ha estat molt conscient que la situació en equilibri del recurs era fonamental per garantir l’activitat futura. També tenim la sort de comptar amb el Centre Oceanogràfic de Balears que treballa molt eficaçment i de forma permanent la situació dels recursos, i hem d’afegir també que els tècnics de recursos de l’Administració de la Comunitat Autònoma disposen d’un crèdit reconegut a tota la Mediterrània i que sumant aquests tres factors s’hagi conduït les Balears a una gestió sostenible dels estocs dels peixos.

P.- Creu vostè en la viabilitat objectiva de les aturades que es fan en distintes temporades en les que els pescadors queden a port alguns dies per setmana?

R.- Aquestes aturades, tècnicament conegudes com paralitzacions temporals de l’activitat pesquera, han estat i són un instrument de reducció d’esforç pesquer molt eficaç, tant per protegir els recursos, com per adaptar l’oferta a la demanda existent, especialment durant les temporades on la demanda es redueix considerablement. Balears, a diferència d’altres comunitats autònomes o regions, ha establert un sistema de paralitzacions temporals de forma rotatòria per zones, el que suposa poder seguir oferint producte cada dia, amb l’objectiu de no desbastir el mercat, mentre es compleix de forma important la reducció d’esforç.

P.- L’arribada del Covid-19 ha estat un mala estocada per a tothom però també, i no de poc, per al sector pesquer. Surten a la mar per torns i els preus i les vendes han baixat de manera molt important. Han perdut les vendes del sector de la restauració i el turístic. Així i tot els professionals han tingut una actitud valenta i han mirat de front a la crisi que tenen damunt. Ens pot contar una mica què han fet i què estan fent en aquest moment i en el futur?

R.- Davant el Decret de l’Estat d’Alarma el sector pesquer ha estat declarat essencial per proveir d’aliments a la població, segons la nostra opinió, producció molt necessària per a una dieta equilibrada, especialment en una situació de confinament. El sector s’ha autoregulat per mantenir una bona relació entre l’oferta i la demanda i mantenir un nivell de preus dignes. Pensam que  haurem d’incrementar ràpidament l’activitat pesquera, per tant el sector intermediari, i també els consumidors, han optat clarament pels nostres productes. El fet que el sector de la restauració romangui tancat està perjudicant els preus de tota una sèrie d’espècies que consumeix aquest sector, al marge d’això agraïm enormement que els consumidors segueixin triant els nostres productes, per la nostra part procurarem que no faltin al mercat diàriament.

Pens que els pescadors hem demostrat la nostra professionalitat seguint sortint a la mar sempre que les condicions ho permeten. No hi ha hagut dubtes en mantenir l’activitat, adaptant-nos al moment que vivim. El que hem fet és decidir seguir pescant, ens volem mantenir en aquesta posició i treballar el futur pròxim adaptant-nos a la circumstancies canviants que es donin.

P.- Com han respost les institucions tant autonòmiques com estatals?

R.- Hi ha blanc i negre. Estam treballant setmanalment amb l’equip de la Consellera analitzant l’evolució de la situació i la implementació de vàries mesures, en el dia d’avui encara no disponibles, com són ajudes a la comercialització dels nostres productes i l’accés a crèdits avalats per ISBA. Pel que fa a l’Administració de l’Estat no s’ha fet notar gaire, ens han declarat essencials i poca cosa més. Ara ha d’aplicar una sèrie de mesures aprovades d’urgència per part del Consell de Ministres de la Comissió  i del Parlament de la Comunitat Europea que ja coneixem i que no ajudaran gaire al sector pesquer. Es basen en donar ajudes per més paralitzacions temporals.

P.- Reben algun tipus de subvencions per sobreviure a aquesta situació o solucions d’ajornaments d’obligacions tributàries, préstecs, deutes provinents de la roda de feina, combustible?

R.- En el dia d’avui encara no hi ha res resolt sobre subvencions. Sobre ajornaments tributaris disposam dels mateixos que tothom. Sobre crèdits ja hem comentat que estan en projecte i pel que fa al combustible podem considerar que és una de les poques bones notícies, donat que la manca de demanda ha reduït el preu de forma important.

P.- Ja sabem que la gent, tothom, avui és més pobre que ahir, això és una evidència, però la gent menja peix i ha respost bé a les seves accions adreçades a mantenir producte al mercat perquè tothom en pugui menjar si vol?

R.- Sí, és un fet que els consumidors gastaran manco i això també afecta les nostres captures i això s’ha notat ja molt: els productes més econòmics tenen molta demanda i els productes més cars han vist reduït els seus preus. Ja hem comentat anteriorment que la nostra intenció és que no falti producte als mercats municipals, peixateries i grans superfícies comercials, que són els nostres clients habituals.

P.- Les despeses fixes hi són i el preu del combustible ha baixat. Què més es pot fer per ajudar als pescadors a sortir a la mar i, sobre tot, mantenir la flota pesquera perquè pugui sobreviure i donar servei als ciutadans?

R.- És important que les administracions entenguin que el sector pesquer, com els propis pagesos som sectors estratègics que posam al mercat cada dia producte fresc del nostre entorn, que són d’enorme qualitat i de molt d’interès per als consumidors. En aquest cas han de considerar reduir els costos dels professionals de la mar com qualsevol tipus de taxes portuàries, reducció de l’IVA, campanya institucional de promoció dels productes pesquers de les Illes Balears i accelerar ràpidament les ajudes perquè arribin d’hora i mantenir un diàleg constant amb el sector, sense fer polítiques intervencionistes externes que el sector no pugui assumir.

P.- S’han pogut acollir els pescadors als ERTE o a qualque cosa legal per ajudar-los en aquests moments tant difícils?

R.- Els pocs ERTEs que s’han tramitat fins ara, Treball els ha denegat. Tota la resta està encara pendent de concretar per estar a disposició del sector.

P.- Com es troba el sector pel que fa a l’estat d’ànim i com veuen el futur a curt i mig termini?

R.- Els pescadors i tota la gent que treballam per a ells no ens podem permetre baixar la guàrdia en cap moment. Estam acostumats a lluitar contra tot, quan els temporals ens compliquen la nostra activitat diària, quan els falsos ecologistes ens ataquen, quan agafam bales de palla i ningú en sap res, quan els preus no acompanyen i ens hem de conformar, quan altres activitats pesqueres ens roben el mercat i un etcètera molt llarg. El nostre sector és valent i arriscat per naturalesa, és la nostra tradició i el que hem après dels nostres pares i padrins. No canviarem.

P.- Quines propostes han fet vostès al govern tant central com autonòmic?

R.- Propostes no en falten. Evidentment hem demanat que les ajudes arribin prest, manco burocràcia i més eficàcia. Al Govern de l’Estat li demanam que adapti les possibilitats actuals del Fons Estructural Europeu per convertir-ho amb ajudes practiques al sector pesquer. I a la nostra Administració pròxima que les ajudes d’urgència es tramitin ràpidament.

P.- Creuen vostès que aquesta pandèmia haurà beneficiat els recursos marítims? Hi haurà més peix a la mar i, per tant, més captures?

R.- Creim que la pandèmia no ha generat cap tipus de benefici, excepte el fet de que es creï consciencia de la importància del paper que juga el sector primari que subministra als consumidors. Els recursos pesquers no necessiten de pandèmies. El manteniment dels recursos es una feina que ja feim des de fa molts anys.

P.- Pensen que sobren barques de pesca, tant professional com esportiva?

R.- A la mar no hi sobra ningú. Només els qui fan malfraig, hi ha molt regulació i molta norma, només és necessari que la compleixi tothom.

P.- Suposo que estarà d’acord en que les desgràcies mai no venen soles, però aquesta, pel que fa a la reproducció dels recursos de la mar, ha vingut molt bé. És així això?  

R.- Els recursos pesquers es mantenen en polítiques actives orientades a l’equilibri dels recursos, donar suport incondicional a la investigació científica, i amb la participació del sector prendre com a base els seus dictàmens per introduir-los a la normativa.

P.- Vol fer algunes recomanacions o reivindicacions? Ara és moment.

R.- Sí. Aprofitam per reivindicar que volem existir més, aniria bé rebre més telefonades i comptar amb les nostres opinions per acordar les mesures que s’han de prendre amb l’actual i futura situació.