La superfície agrícola amb ajudes de la PAC es manté a Balears, però cau el nombre de sol·licitants

Les Illes Balears mantenen la seva superfície agrícola amb ajudes de la PAC per a l’any 2025 amb unes 140.150 hectàrees declarades, xifra similar a la d’anys anteriors. Tanmateix, el nombre de sol·licituds ha caigut un 4,38% respecte a 2024, passant d’unes 5.020 a aproximadament 4.800 peticions, segons dades provisionals d’ASAJA-Balears a l’espera de la confirmació oficial per part de la Conselleria d’Agricultura.

Aquesta disminució s’emmarca en una tendència a la baixa iniciada fa una dècada: l’any 2015 es van presentar unes 6.900 sol·licituds, un 30% més que les actuals. Segons el director tècnic d’ASAJA-Balears, Xisco Salvà, aquest descens respon al nou enfocament estratègic de la PAC, que prioritza els agricultors professionals i la sostenibilitat mediambiental. A més, adverteix de la problemàtica generacional: “El 70% dels agricultors de les Illes tenen més de 55 anys, i d’aquests, el 45% superen els 65. Si no es fomenta la incorporació de joves, el sector té un futur molt incert.”

Una de les principals novetats d’aquesta campanya és l’augment espectacular de les hectàrees d’ametllers i garrovers que rebran ajudes: de 2.600 hectàrees el 2024 a unes 11.000 enguany. Aquest increment és fruit de la modificació del Reial decret que regula les ajudes directes, arran de les protestes agràries a nivell europeu, que ha permès flexibilitzar les condicions per a les explotacions insulars.

Llengua blava

D’altra banda, l’epidèmia de llengua blava (serotip 8) ha tingut conseqüències greus per al sector ramader. Segons les estimacions d’ASAJA, hi ha hagut una reducció del 9% en el nombre de caps d’oví subvencionables, el que representa la pèrdua de prop de 12.000 femelles reproductores.

Tot i els esforços per adaptar-se als requisits ambientals, només un 66% de la superfície agrícola útil a Balears participa enguany en els ecorègims, unes ajudes voluntàries per a pràctiques com el pasturatge extensiu, la rotació de cultius o les cobertes vegetals. “Per maximitzar els ajuts, cal planificar les sembres i adaptar el maneig dels cultius als criteris dels ecorègims”, recomana Salvà.

Ahir dimecres, una delegació d’ASAJA-Balears formada per Joan Company i Xisco Salvà es va desplaçar a Brussel·les per defensar els interessos del sector agrari balear en la negociació de la futura PAC 2028-2034. L’entitat reclama un pressupost propi, sense retallades, i que es continuïn reconeixent les particularitats de l’agricultura i la ramaderia de territoris insulars com les Balears.