Joan Simonet: “No es pot demanar inversió i augment de producció i després reduir la recollida de llet o deslocalitzar-la”
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha comparegut aquest dimarts al Parlament de les Illes Balears per exposar la situació de l’empresa làctia Agama i les actuacions impulsades per l’Executiu autonòmic davant la transformació del sector.
Durant la seva intervenció, Simonet ha traçat una anàlisi de l’evolució d’Agama, que ha vinculat a decisions empresarials que han anat desdibuixant el seu arrelament local. Segons ha explicat, el punt d’inflexió es produeix amb el pas d’un model vinculat al grup Bordoy a la integració dins una multinacional amb interessos globals, fet que ha comportat una pèrdua progressiva de control territorial.
Aquesta evolució, segons el conseller, ha anat acompanyada d’una reducció del nombre de ramaders proveïdors, la deslocalització d’una part de la producció i canvis en l’estratègia comercial que han limitat el creixement del sector. “S’ha passat de demanar més producció als ramaders a limitar-la per decisions de mercat alienes a la realitat insular”, ha indicat.
En paral·lel, Simonet ha defensat la tasca desenvolupada pel Govern, que ha inclòs reunions amb ramaders i treballadors, la supervisió dels contractes lactis —que varen derivar en sancions— i la recerca d’alternatives industrials. Entre aquestes, ha esmentat la possibilitat d’impulsar un projecte amb participació pública i inversió privada per donar continuïtat a l’activitat.
Programa PROVILAC
El conseller també ha detallat les mesures de suport directe al sector lacti, com el reforç del programa PROVILAC, l’increment de les ajudes al vacum de llet —que han passat de 159 euros per cap el 2022 a més de 208 euros a partir de 2023—, les línies d’inversió amb subvencions de fins al 60% i les noves ajudes al benestar animal, d’uns 100 euros per vaca. A això s’hi sumen iniciatives per fomentar el consum de llet a les escoles i per reforçar la presència del producte local al mercat.
En un to crític, Simonet ha assenyalat el paper del Damm en l’evolució recent d’Agama, i ha denunciat contradiccions entre les demandes fetes als productors i les decisions adoptades posteriorment per la companyia. “No es pot demanar inversió i augment de producció i després reduir la recollida de llet o deslocalitzar-la”, ha afirmat, advertint que aquestes pràctiques han generat incertesa i han dificultat la continuïtat del model.
Malgrat aquest escenari, el conseller ha volgut llançar un missatge de continuïtat i transformació. Ha defensat que la situació actual representa el final d’un model concret, però no del sector lacti, i ha apuntat cap a un futur en què els productors guanyin pes en la transformació i comercialització dels seus productes.