Miquel Mir: “No he tengut mai cap contacte amb fundacions ni amb propietaris per debatre les zones d’exclusió”

L’actual conseller de Medi Ambient i Territori del Govern Balear, Miquel Mir (Palma, 1985), ja va ser durant la passada legislatura el director general d’Espais Naturals i Biodiversitat. Doctor en Geografia i professor associat a la Universitat de les Illes Balears, Mir és especialista en geomorfologia, gestió litoral i també en conservació d’espais naturals.

Pregunta.- Som de ple dins la tardor i fa només alguns dies ha acabat la campanya d’alt risc d’incendis forestals. Quin balanç fa de la feina feta i dels seus resultats?

Resposta.- Ha estat una bona temporada. Pel maig vaig manifestar que se’ns presentava un estiu complicat i molt perillós, bàsicament per la important sequera que patíem, amb un grau d’humitat molt baix de la coberta vegetal i, per tant, molta potencialitat combustible, i també per un augment de la pressió humana a l’estiu. Òbviament els resultats a dia d’avui són espectaculars pel que fa a superfície cremada.

P.- A què es deuen aquests resultats que qualifica com a positius?

R.- Bàsicament a dues coses. D’una banda al grau de la consciència de la gent, que ha deixat de cremar de veritat a l’estiu, gràcies a la feina de conscienciació feta des de l’administració els darrers quinze anys, i també pel bon funcionament de l’operatiu d’extinció, un referent a Espanya. I ho és primer de tot pels grans professionals que tenim, en segon lloc perquè és un operatiu interinsular i això ens permet mobilitzar mitjans d’una illa a una altra, i també perquè és mixte, la qual cosa suposa que les persones que a l’estiu es dediquen a l’extinció d’incendis forestals durant l’hivern fan prevenció, i tenen tots ells un coneixement del territori exquisit. I després tenim una cosa molt particular de les Illes Balears: si a l’estiu ens arriba un avís d’un possible incendi no esperam a confirmar-lo, sinó que aixecam automàticament un helicòpter i mobilitzam una brigada terrestre, i si després és una falsa alarma es retiren, però això ens permet que el grau d’èxit davant qualsevol alarma sigui molt bo.

“Que hagi acabat la campanya d’alt risc d’incendis no significa que es puguin produir incendis forestals”

P.- L’incendi més greu de 2021, segons el balanç de la campanya que féreu la setmana passada, va ser pel febrer. Què significa això?

R.- Ens indica que els efectes de l’emergència climàtica ens estan diluint les fronteres entre estiu i hivern, pel que fa a incendis forestals. Per tant, que hagi acabat la campanya no significa en cap cas que no es puguin produir incendis forestals. Estam veient com fora de les temporades hi ha incendis importants, i la màxima prudència s’ha d’estendre durant tot l’any.

P.- Es pot tornar a produir un incendi com el de 2013 que va afectar greument la zona sud de la Serra de Tramuntana?

R.- El fet que a les Illes Balears mai no s’hagin produït grans incendis, a part d’aquest que comentes d’Andratx, que va ser una imprudència, una negligència, és precisament per aquesta característica de bicefàlia que explicava abans, que és un sistema gairebé únic. El patró normal és que una conselleria s’encarregui de la prevenció i una altra de l’extinció; algunes comunitats autònomes tenen esternalitzada l’extinció, i fins i tot llocs com les Illes Canàries tenen sistemes insulars i els mitjans no poden actuar a una illa que no sigui la seva, perquè tenen contractes diferents amb empreses diferents i administracions diferents. Aquest sistema ens permet a nosaltres durant tot l’hivern fer faixes estratègiques de protecció d’acord amb el Pla d’Incendis Forestals, i les tasques de manteniment són cícliques, cosa que ens permet un element de protecció molt elevat. Ara bé, a nivell planetari veim grans incendis forestals, a Grècia, Turquia, els Estats Units, i també aquest estiu a la península, uns incendis que es constitueixen com a incontrolables. Això està relacionat amb el canvi climàtic, no només pel que fa a temperatura i precipitacions, sinó també per la reducció de la capacitat de captació d’humitat de la vegetació, i això ho hem vist aquí. Els grans incendis han vengut per quedar-se, i a les Illes Balears també, però continuarem amb aquest model pel qual hem apostat, tot i que sí, que aquí també podem tenir grans incendis.

“A la Tramuntana ens trobam un espai natural protegit a on més del 95% del territori és privat”

P.- L’any 2007 es va aprovar el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de Tramuntana, el principal marc normatiu d’actuació. El Pla Rector d’Usos i Gestió (PRUG) que el desenvolupa no ha estat presentat ni aprovat 14 anys després. Quan es podrà disposar d’un esborrany i quina és la previsió de presentació al Parlament?

P.- La governança de la Serra de Tramuntana és una de les més complicades. El model de Tramuntana no es repeteix a molts de parcs naturals. A Balears segur i tampoc arreu d’Europa. És un espai natural protegit, a part de la declaració de la UNESCO, sota la figura de paratge natural d’acord amb la LECO (Llei 5/2005 de Conservació Espais de Rellevància Ambiental). Òbviament no vaig estar en el que va ser la negociació, entenc que complicada i política, per poder tirar aquest paratge natural endavant. La realitat és que trobam un espai natural protegit a on més del 95% del territori és privat. Per tant això fa la cogovernança més complicada. A on hi ha 21 municipis implicats i, per tant, 21 ajuntaments amb les seves respectives competències. A on hi ha un elevat ús públic en determinades zones durant, sobretot, l’hivern que és quan la gent va a la muntanya. És un espai complex des d’aquesta perspectiva.

Nosaltres actualment tenim en tramitació la modificació del PORN perquè, entre altres coses, enteníem que hi havia coses que, volem entendre, varen ser errades. Això sense dubte dificultava el que és la gestió ordinària i diària del que és el paratge natural. Actualment ja ha passat per exposició pública i a partir d’aquesta revisió, s’hauria de desenvolupar tot el que és el PRUG, que està sota el paraigua de la mateixa LECO. Però enteníem, vàrem entendre, que pel que fa a paratge natural el primer que s’havia de fer era esmenar algunes deficiències, també cartogràfiques, del mateix PORN. El PRUG ve després del PORN. Si tens un PORN que, al nostre entendre, necessita una revisió doncs òbviament la decisió política va ser arreglarem el PORN que després permeti ser coherents amb el futur PRUG. Aquesta és la situació actual des de la Conselleria.

“La Tramuntana és l’espai natural de les Illes Balears que més inversió té per les seves característiques i dimensió”

P.- Algunes entitats privades com Tramuntana XXI, en la persona del seu president Joe Holles, demanen “una nova llei general de Tramuntana” quan encara no està completament desenvolupada la normativa. Temeu que algunes entitats us marquin l’agenda en funció dels seus interessos particulars? Quina és la resposta del conseller a aquesta proposta?

P.- En resposta a això me deman, seria necessària una llei de la Serra de Tramuntana? No entraré a valorar si ha de ser una llei o no. El que seria necessari, o entenc que seria beneficiós, és millorar el sistema de cogovernança de la Serra de Tramuntana. Sigui amb una llei o amb una altra fórmula. El que està clar és que amb el 95% del territori privat, amb 21 ajuntaments implicats, el Consell de Mallorca com a entitat supramunicipal avaladora o responsable de la declaració de la UNESCO i després el Govern de les Illes Balears com a responsable del paratge natural hi ha molts actors. Ho he de dir perquè jo crec que és la realitat. El nivell d’inversió que té la Serra de Tramuntana, llevat de les subvencions que dona el Consorci de la Serra de Tramuntana que depèn del Consell, és 100% del govern de les Illes Balears. Aquesta conselleria dedica molts doblers cada any, no només a través de la Direcció General de Biodiversitat i Espais Naturals. Per posar un exemple, del Servei d’Espècies molt de recursos van a la conservació d’espècies que estan a la Serra. El Servei de Gestió Forestal i IBANAT es passen tot el dia a la Serra fent faixes, plantacions, neteges, podes… Per tant això, pel que fa a sous, són molts. La inversió del Govern és molt elevada. Sense dubte és, directament i indirectament, l’espai protegit de Mallorca que més inversió té per les seves característiques i dimensió.

S’hauria de millorar el sistema de governança amb una llei o un altre mecanisme? Jo crec que sí. Per llimar superposició de funcions, per coordinar accions, inversions, per donar més peu –encara que això depèn dels municipis- a la implicació dels ajuntaments que estan inserits dins el paratge natural. Jo crec que és un camí que s’hauria de recórrer.

P.- En quin moment es troba la creació d’una nova Reserva Marina a la Serra de Tramuntana?

R.- La passada legislatura hi va haver una aposta ferma des del Govern per incrementar les reserves marines a les Illes Balears i se’n feren quatre, que crec que és molt, i es va sol·licitar que l’Estat aprovàs una reserva marina a la Tramuntana, però es tracta d’aigües exteriors i depèn de l’Estat. Tenc entès que es treballa en aquest sentit i nosaltres estaríem encantadíssims, perquè és una figura molt necessària.

“He de dir que a Alpina se li havia comunicat al llarg dels darrers anys la necessitat d’haver de revisar, d’alguna manera, els seus mapes”

P.- Ara farà sis mesos de la interposició d’una acta per part de la Conselleria contra l’editorial Alpina. Ens hem posat en contacte amb l’editorial i, ara com ara, no han rebut comunicació que s’hagi desestimat i arxivat el procediment, malgrat les paraules de vostè i del director general de Biodiversitat. Afirmen que ha afectat, fins i tot ara, la seva activitat comercial i la seva reputació i imatge. Ens pot informar de com està la situació? S’ha arxivat o s’arxivarà?

P.- He de dir que a Alpina se li havia comunicat al llarg dels darrers anys la necessitat d’haver de revisar, d’alguna manera, els seus mapes. Això no vol dir esborrar cap camí. Cap! L’únic que pertoca és que aquells camins que estiguin dins zones d’exclusió que siguin indicats com a zones d’exclusió. Però no esborrar-los del mapa d’Alpina en cap cas. I això se’ls havia comunicat. Un representant d’Alpina a les Illes Balears, a un podcast, reconeix que ells eren coneixedors que la conselleria de Medi Ambient els hi havia fet aquest requeriment, però que no en farien cas. Això està gravat. El tenim aquí a la conselleria. No és qüestió de retreure, és qüestió de posar totes les cartes damunt la taula. I en un moment determinat hi ha una acta d’un agent de medi ambient (AMA) en aquest cas en concret. Una acta que jo, com a conseller, m’assabent quan explota mediàticament. Perquè, i ho defens, els AMA tenen plena autonomia i sobirania per fer les seves funcions i defens la feina dels AMA i les seves funcions perquè els fan des de la sobirania com autoritat ambiental i, absolutament, sense cap directriu política. Jo pens que ha de ser així. Actes d’AMA en zones d’exclusió n’hi ha més a l’Albufera que a la Tramuntana. És a dir que clar, arran d’una notícia, pareix que la conselleria va sobre un determinat sector o un determinat espai. És tan senzill desmuntar aquestes coses que, òbviament, no entrarem a cada conflicte mediàtic perquè aquí tenim feines. Perquè tinguem un ordre de magnitud.

Jo el tema d’Alpina particularment el don per tancat. Ara m’explic. Jo vaig parlar amb el seu director (Martí Nadal) i vàrem tenir una conversa extremadament amistosa. Li vaig explicar quina era la realitat i que, òbviament, no incidiria en una acta d’un AMA perquè en posen per moltes coses i a molts de llocs.

El tema és, aquesta setmana -despús-ahir-, vaig tenir l’oportunitat de tenir una cimera bilateral amb la consellera del govern de la Generalitat de Catalunya i un dels temes precisament va ser els de les massificacions i les activitats dins espais naturals protegits. I tenen exactament la mateixa problemàtica. Per tant és un fet que, d’alguna manera, es viu arreu. Alpina és un referent. Tothom ha utilitzat els seus mapes. Jo sóc geògraf, per tant he utilitzat molts, moltíssims, mapes Alpina en la meva anterior activitat. No tots els ambientalistes de formació, com jo, pensen igual. Jo pens que la millor manera d’estimar un espai és conèixer-lo. I, per això i ho repetiré, sóc un ferm defensor de l’accés al medi natural. Els mapes són imprescindibles per a molta gent. Els mapes d’Alpina no solament són imprescindibles pels excursionistes. Són imprescindibles, per exemple, per operacions de rescat. Per tant els camins dels mapes d’Alpina no s’han d’eliminar. Tampoc aquells camins que estiguin en zones d’exclusió. El que entenem que s’ha de fer, el que va entendre l’agent de medi ambient que s’ha de fer, és que simplement s’identifiquin els trams de camins que passen per zones d’exclusió. Aquesta comunicació –jo com a director general de biodiversitat- ja la vàrem fer a diferents plataformes; Wikiloc, a Google Maps. Els ho vàrem dir: escoltau, estau anunciant coses en zones d’exclusió i, d’acord a normativa autonòmica i estatal, no s’hi pot fer res més que investigació o gestió. Nosaltres com a conselleria hem d’aplicar la llei i no hi ha cap instrucció política. Un AMA té plena sobirania per dur endavant aquest tema.

Com vàrem quedar en aquella conversa, i em consta que des de la direcció general de Biodiversitat i Espais naturals es convocarà aviat, farem una reunió tècnica per veure com es pot solucionar, sense haver d’esborrar res, la senyalística. Va ser un esclat mediàtic en què entenc jo que algunes informacions eren incompletes. El que no pot fer la conselleria és sortir cada dia a desmentir perquè tornaríem bojos. Jo vaig fer la gestió política que trobava que havia de fer, que era parlar amb el màxim responsable d’Alpina. Vàrem compartir les nostres opinions. Una persona extremadament amable i amb un tarannà molt bo. I ens varen emplaçar a què, després de l’estiu, es pogués produir aquesta reunió tècnica per llimar aquestes coses. I més enllà d’això jo donava, a escala política, el tema per tancat.

“Estam parlant de zones d’exclusió a on, per normativa, no es pot fer res més que gestió pròpia de l’espai o investigació amb autorització”

P.- Però finalment una acta just pot acabar en l’arxiu, el sobreseïment o amb la interposició d’una sanció.  Com acabarà?

R.- Li haig de dir que no en tinc ni idea. No faig el seguiment de les actes interposades pels AMA, ni del SEPRONA (Guardia Civil). És clar que no tots els procediments administratius sancionadors en matèria de medi ambient són dels AMA. Per exemple, quan el SEPRONA aixeca actes i, si les competències són mediambientals, els envia i els hem de tramitar nosaltres. No les tramita la Guàrdia Civil sinó aquesta conselleria. No tinc ni idea de com ha anat prosperant aquest procediment.

La postura és aquesta: estam parlant de zones d’exclusió a on, per normativa, no es pot fer res més que gestió pròpia de l’espai o investigació amb autorització i, per tant, estam parlant que com a òrgan ambiental de les Illes Balears i com a autoritat ambiental. Perquè la feina és fer complir la normativa. Igual que si la Guàrdia Civil de trànsit t’agafa a 129 kilòmetres per hora per l’autopista doncs, mira, mala sort! I et posa una multa. Idò aquí és el mateix. Però bé, les actuacions dels AMA a la Serra de Tramuntana, d’acord amb la seva superfície, són bastant inferiors a la d’altres espais que tenen zones d’exclusió. No només és un tema de la Serra de Tramuntana. I que a plataformes com Alpina o d’altres, ho repetiré, jo a la passada legislatura -com a director general- vaig enviar comunicacions a diferents plataformes digitals perquè eliminessin o matisessin. Igual que vaig enviar un requeriment per retirar de la comercialització de caragols protegits a una plataforma italiana. Que les varen retirar tot d’una! Des de la conselleria estem pendents de tot això. Els AMA et van informant i tu vas fent. A Alpina se l’havia informat. Hi ha correus electrònics. Hi ha un reconeixement del seu responsable a Balears dient que, efectivament, havien rebut la notificació de la conselleria de Medi Ambient, però que no en farien cas. Literalment ho diu. Clar, aquest agent de medi ambient aquell dia va trobar-ho i va posar l’acta. Això no es nega. I jo ho defens! No aquest acte en concret, sinó l’autonomia dels AMA, perquè crec que ha de ser així. Si no, no tindria cap sentit. Però amb Alpina hi havia hagut un procés d’advertència. Que no es va fer cas i, per tant, ha acabat així. Ara tarannà polític, tarannà del conseller amb el màxim representant d’Alpina va ser; mira, ha passat això i anem a solucionar-ho.

“Sempre he pensat que la creació d’un espai mai no ha d’estar condicionada per la titularitat, sigui pública o privada. Perquè sinó mai no arribaríem a protegir”

P.- El voltor negre ha esdevingut l’emblema del ambientalisme a Mallorca. Avui en dia tots els indicadors i gairebé tots els experts estan d’acord que la recuperació de l’espècie és una realitat. Fins i tot disposem d’un nou element com el voltor lleonat arribat casualment fa uns anys, que s’ha aclimatat perfectament. Hi ha elements per pensar que aquesta au i les seves zones de nidificació i cria han sigut emprades per propietaris i entitats vinculades amb elles com element per excloure algunes zones pel gaudi exclusiu d’un grup molt reduït de persones. Amb la modificació del PORN s’amplien les zones d’exclusió al Puig Roig per exemple. Quina és la seva posició al respecte? Creieu que alguns fan un ús fraudulent d’aquest emblema i altres elements proteccionistes per impulsar la privatització del medi ambient i la Serra de Tramuntana?

P.- M’agrada molt que em facin vostès aquesta pregunta. Abans els deia que jo, com a geògraf, com a acadèmic, com a científic, circumstancialment en aquesta cadira, però que no és el meu hàbitat natural, que som un ferm defensor de l’accés al medi natural. Jo crec que si no hi ha accés al medi natural no estimarem el nostre país i, per tant, en aquest sentit és important. Òbviament hi ha espais naturals protegits a on les normatives ambientals, no només autonòmiques sinó d’altres que la transcendeixen, en el que el primer objectiu és la conservació dels espais, els seus hàbitats i especies. En el cas de la Serra de Tramuntana hi ha, com abans comentava, el tema de la propietat privada. És evident amb el 95% en mans de particulars. Per això jo sempre he pensat que, per una banda i altra, la creació d’un espai mai no ha d’estar condicionada per la titularitat, sigui pública o privada. Perquè sinó mai no arribaríem a protegir. Per tant la protecció s’ha de fer partint de criteris ambientals, estrictament ambientals. Si prevalgués la propietat d’aquell espai sempre hi hauria interferències.

Dit això, i en referència a les zones d’exclusió, el que fa el PORN precisament és eliminar vint metres de zona d’exclusió d’un camí d’una finca privada (Ternelles, a Pollença). Jo no entraré a debatre per què es varen posar aquests vint metres i quina part de pes va tenir dins la negociació entre administració i propietat. Aquells vint metres no tenien absolutament cap sentit des del punt de vista mediambiental. Per un camí, a més, que la mateixa propietat hi passa constantment amb els seus jeeps. Per tant el que fa aquest conseller, aquesta conselleria, és que a una zona a on s’havia dibuixat una franja d’una zona d’exclusió, en el meu entendre ad hoc, que no té cap sentit ambiental, es lleva. Amb l’objectiu clar de poder transitar si l’ajuntament de Pollença recupera la servitud de pas, que això és una altra cosa, i poder anar a Cala Castell. Perquè, entre altres coses, la llei de costes diu que qualsevol ciutadà té dret a accedir al domini públic marítim terrestre. Però, més enllà de la llei de costes, des del punt de vista mediambiental, la modificació d’aquest PORN el que fa precisament és llevar un franja de terreny que, amb molts dubtes, es podia interpretar que era per motius ambientals.

En el tema del Puig Roig el que fa la nova proposta de PORN és, efectivament, fer una zona d’exclusió perquè és una zona amb més presencia de les dues espècies de voltor, tant el negre com el lleonat. De fet és la zona a on hem pogut veure com les dues poblacions tenen capacitat per conviure. Una cosa molt positiva des del punt de vista de la biodiversitat, però que el mateix PORN, per conservar aquest accés al medi natural deixa fora de la zona d’exclusió les dues excursions que hi ha. La proposta de la conselleria de Medi Ambient i Territori és que els camins quedin fora precisament per garantir, òbviament, aquest accés. Tot això es va fer basant-se en una proposta tècnica. Com els voltors estan a la zona terminal del puig era una zona a què el Servei de Protecció d’Espècies estava apuntant perquè era necessari garantir la presència poblacional de les dues espècies. El que hem fet és mantenir fora les excursions del Puig Roig. Amb la filosofia de garantir aquest accés a la natura i fer complementari l’ús del medi natural amb la conservació que és el nostre objectiu.

“No he rebut cap cridada ni he tingut cap reunió, comunicació ni conversa, absolutament ni una, amb cap fundació ni en cap propietari”

P.- Sorprèn, però, que no es pugui pujar al Puig Roig i, també, que en l’actualitat conviuen en harmonia les dues espècies de voltor i els humans sense, aparentment, problemes seriosos. La Fundació Vida Silvestre Mediterrània té acords de col·laboració amb molts de grans propietaris, entre altres el de la zona del Puig Roig i Termelles. Hi ha hagut alguna mena de contacte amb aquestes entitats per aquesta nova zona d’exclusió?

R.- Jo els puc dir que no he rebut cap cridada ni he tingut cap reunió, comunicació ni conversa, absolutament ni una, amb cap fundació ni en cap propietari. En canvi des de la conselleria hem desenvolupat una proposta que pensem que, tècnicament, és la millor. Zero converses, zero contactes i, si les tingues -jo escolt a tothom- jo el que faig aquí, d’alguna manera, és respondre als criteris tècnics del Servei de Protecció d’Espècies. No he tingut mai cap contacte ni amb cap fundació ni amb cap propietari de la Serra ni d’enlloc.

P.- En plena Serra de Tramuntana, a Sóller, el GOB i altres instàncies han denunciat abocaments d’aigües mal depurades.

R.- Aquí seré molt clar perquè no puc acceptar determinades derivacions informatives perquè fan mal i no condueixen enlloc. Arran de les afirmacions del GOB, els Agents de Medi Ambient, d’ofici, sense cap instrucció política, se’n varen anar devora l’emissari a agafar mostres. Tots som iguals, i amb aquesta acció es veu ben clar, sigui Alpina o sigui la pròpia Conselleria de Medi Ambient. Aquestes mostres han estat analitzades pel Laboratori de l’Aigua de les Illes Balears i compleixen amb totes les directives europees.

“Quan té problemes la depuradora? Quan plou molt, perquè Sóller no té separades les aigües pluvials de les fecals”

P.- I, al mateix temps, també l’Ajuntament de Sóller ha protestat per un mal funcionament de la depuradora.

R.- Pel que fa a la depuradora de Sóller, compleix els requisits. El que no compleix tant és el clavegueram de Sóller. Una depuradora és una planta de tractament que el que fa és depurar, el que significa llevar matèria orgànica d’una aigua. El Govern gestiona la depuradora, però abans de l’entrada hi ha mancances. S’ha comprovat que la depuradora funciona bé i que l’emissari també. Quan té problemes la depuradora? Quan plou molt, perquè Sóller no té separades les aigües pluvials de les fecals. La xarxa s’omple i peta, òbviament. Aquests problemes persistiran mentre no es faci la separació i massa fa la depuradora de complir amb el tractament. No és un problema exclusiu de Sóller. També passa per exemple a Palma, o a altres municipis.

P.- I, en tercer lloc, els regants de Sóller també es varen queixar perquè l’aigua que han rebut aquest estiu per regar els horts estava contaminada.

R.- L’aigua de rec va a una bassa que va fer l’Ajuntament en el marc d’un conveni amb el Sindicat de Regants. Una cosa és aigua depurada i l’altra és aigua regenerada. És diferent, perquè els paràmetres que han de complir són diferents. Una aigua depurada no es pot emprar per regar, una aigua regenerada sí. Entre la depuradora i la bassa de rec hi ha d’haver un tractament terciari, i l’ha de pagar el responsable de l’ús, per tant l’Ajuntament. Si no es fa un tractament terciari estan regant amb aigua depurada. Al Govern estam acostumats a rebre, els ajuntaments sempre tiren per amunt, però si no focalitzam quina és la solució, no arreglarem el problema.