Ara llegint
Xarxes de Robert Graves

Xarxes de Robert Graves

En el temps sense temps, les xarxes que es mantenen vives són festes de teixits de sentiments, de malles de recordances o de filats de pensaments. Les xarxes invisibles però existents són formades per fils de poesia, de màgia, d’imaginació d’una personalitat tan brillant, prolífica i genial com l’escriptor Robert Graves que, des del seu centre creatiu de Deià, va deixar sobre l’illa. Una trama d’encanteri literari i intel·lectual, una retícula apassionant, versos i prosa que, irresistiblement, ens havia d’entomar a tots els que llegírem els seus llibres.

A mi, al manco, des de la lectura i relectura de “The golden fleece” (“El velló d’or”), en una traducció d’Edicions Peuser de 1946, que els meus oncles m’enviaren des de l’Argentina, com altres llibres introbables de l’època franquista, en paquets de revistes esportives i “Billikens”, a l’entorn dels anys cinquanta. Conservo aquest llibre de pàgines groguenques i tapes blavoses amb el nom de l’autor: Robert Ranke Graves, i una il·lustració, crec que Jason atacant el dragó que guarda el velló d’or.

En conjunt, l’obra mitològica i novel·lística de Robert Graves, d’investigació, ha significat, per a mi, un impagable plaer literari i una font inesgotable de coneixements i de suggeriments sempre encisadors.

Imatge de Robert Graves feta per Adolfo Arranz.

Vaig conèixer personalment Robert Graves al bar Formentor de Ciutat. Cordial amb un jovenet com jo. El vaig convidar a la revetlla de Sant Antoni a Sa Pobla, devia ser l’any 1967, il·lusionat que una persona de prestigi vengués a la revetlla i, al mateix temps, temorenc que no se’n recordàs o no pogués venir. No vaig dir res a ningú, aleshores ja treballava jo a l’Ajuntament. El vespre de la revetlla, després de les Completes, es va presentar, als meus ulls, com un heroi vingut dels eterns mites. Va gaudir de l’espectacle dels foguerons i de les cançons de ximbomba. Va absorbir les essències secretes. D’aquella nit, barreja sincrètica de tradicions cristianes i paganes. I jo em sentia completament gojós veient la joia d’una persona com Robert Graves, un geni amb sensibilitat humana.

Ara, amb motiu del 25è aniversari de la seva mort, he tornat a sentir, al meu entorn, el fimbrar dels fils de les xarxes de Robert Graves, poètiques, mitològiques, històriques. Que els déus de l’Olimp conservin, a Mallorca, les invisibles, però existents, xarxes que tu, amb infinita generositat, estengueres.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt