Nicolàs Garcia Fernández: Un foner emblemàtic

Dissabte passat, 15 d’agost, finalitzada la XLª Tirada Ciutat de Sóller, dins els bucòlics paratges del camp municipal d’esports Jaume Oliver i Sastre, abans del lliurament de premis, la Federació Balear de Tir de Fona, va retre un més que merescut homenatge al foner solleric Nicolàs Garcia Fernández (28-03-1935, Peñaflor – Sevilla), un dels grans del tir de passetja, únic esport d’autèntica arrel balear, com pregonà durant tants d’anys el desaparegut  (E.P.R.), el president federatiu Mateu Cañellas, que juntament amb Biel Frontera (E.P.R.), foren els autèntics artífexs de la recuperació d’aquest esport, que es perd dins la nit dels temps.

Nicolàs Garcia (C.C.D.S.), juntament amb el pobler Diego Camuñas (C.F. Sa Pobla), i el també veterà Salvador Montiel (C.F. Mallorca), són en aquests moments els únics tres supervivents de la primera tirada històrica de Llubí, i primera de les Balears, ara fa ja exactament 43 anys.

Placa commemorativa.

Després dels oportuns i encertats parlaments, Marc i Ricard Garcia Fajardo, nets de l’homenatjat, juntament amb Jaume Casasnovas, president del C.C.D.S., el Regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sóller Miguelito Nadal, i els vicepresidentsde la Federació Balear de Tir de Fona Bartomeu Barceló i Guillem Pons, foren els encarregats del lliurament de l’apreciat guardó, amb aquesta inscripció: 

“La Federació Balear de Tir de Fona a Nicolás García Fernández per ser dels primers a practicar i promocionar el nostre esport tradicional“

Sóller, 15-08-2020.

• 

La persona, l’esportista.

Persona apreciada, respectada i estimada  per tot arreu. Arribà a la Vall dels Tarongers l’any 1961, provinent de la seva terra natal, Sevilla, casant-se posteriorment (any 1965) amb Aina Sánchez Forteza (n’Anita de l’estanc de can Pere Lluc, del carrer de Sa Lluna), fruit del seu amor tingueren un fill (també foner) i dues filles, incrementant-se posteriorment la família amb tres nets.

Avui el matí, mentre ens empassàvem un bon variat, al local de la Tercera Edat, de Sóller, hem aprofitat per parlar un poc de les seves vivències.

Pregunta.- Com era la vida per Peñaflor, Nicolàs?

Resposta.-  Bastant dura.  Vaig treballar durant molts d’anys al camp, on guardava una cinquantena de bous de lídia, un centenar de vaques de cria, cabres i cavalls. Fèiem moltes hores de feina, també em tocava llaurar i segar, entre altres treballs de la pagesia. La vida no era tan senzilla com ara, per exemple per poder beure aigua un poc fresqueta la posàvem el matí dins un càntir tapat amb un sac humit, amagat del sol davall una bala de paia. Els vespres et guiaves pels estels i per encalentir-me feia un poc de foc amb un paper i el que podia arreplegar. Tenia el camp de treball a uns quatre quilòmetres i primer hi anava caminant, i després corrent, fins que em vaig animar i vaig participar a la meva primera cursa atlètica.

P.-  Has llaurat sempre amb tractor, o també amb muls?

R.- De totes formes: amb tractor, amb muls i també amb dos bous. Avui en dia normalment la gent no sap que és treballar de bon de veres. Guanyàvem cinc pessetes l’hora treballada, tant si feies feina de dia, com de nit, o també els dies festius.

P.- Com et vingué aquesta eterna i sana afecció cap al tir de passetja?

R.- No era simplement una afecció, era una necessitat. Per a manejar tants d’animals no bastava només amb un ca, necessitaves la fona per posar-los en ordre, per a replegar-los, perquè no fugissin. També l’empràvem, com els nostres avantpassats, per caçar algun conill.

P.- Com vares fer la primera fona? Qui et va ensenyar?

R.- Les fèiem de palma, que abundava molt per allà. Ningú em va ensenyar, en vaig aprendre de veure com les trenaven els companys de treball.

P.-  I perquè et decidires a venir a Mallorca, i més concretament a Sóller?

R.- Tenia un germà que treballava a Sa Teulera, a Sóller, amb en Joan Pascual, i en aquells moments jo ja tenia el carnet de conduir de primera, què m’ho havia tret fent la mili, ja que feia de conductor a artilleria. De totes formes el primer any vaig fer de manobre,  vàrem fer el clavegueram de la carretera del Puig Major. Després vaig estar set anys de cambrer al desaparegut Mònaco, i els hiverns tornava fer de manobre. Llavors vaig entrar de conductor del camió del fems, a l’Ajuntament de Sóller, més de trenta anys, fins que em vaig jubilar. Quan acabava a l’ajuntament anava a repartir cerveses Prips, amb un camió, aprofitava el temps. Per cert vaig treballar també amb ton pare, en Jaume Oliver “Carboner”, era molt bona persona.

P.- Parlem un poc de la teva llarga època atlètica.

R.- Sempre m’ha agradat l’atletisme i tots les esports. Ja que em passava mitja vida assegut dins un camió, necessitava un poc d’activitat, a més d’ajudar a carregar i descarregar als companys. Les poques hores que en quedaven lliures aprofitava per entrenar un poc.

Vaig fer Sóller – S’Arenal (pel Coll de Sóller) tres vegades. Sortia a les sis del matí i arribava passat migdia.  En una d’elles vaig perdre les ungles dels dit gros del peu baixant el Coll de Sóller i no ho vaig notar fins que vaig arribar a S’Arenal. Vaig fer Sóller – Deià, per la carretera moltes vegades.

Vaig participar tres o quatre vegades a la Sóller – Pollença i a la Pollença Sóller. Per cert, a una de les sortides de Sóller, davant l’Ajuntament, record perfectament en Marcel·lí Got, que era el meu entrenador, que va amollar un coet, per donar la sortida, i aquest va partir recte pegant dins el balcó de l’estanc de Plaça.

Vaig córrer una carretada de vegades las Popular Ciutat de Sóller (tres quarts d’hora), la cursa de Fornalutx, la Valldemossa – Palma (3 vegades), a Sant Joan…  El que no vaig arribar a fer mai va ser la Inca – Palma, hi estava inscrit i ja tenia el dorsal, però dos o tres dies abans em va pegar un infart. Vaig haver de deixar l’atletisme per prescripció mèdica.

P.- Canviem de terç. Parlem un poc de tir de passetja. Començares a competir ja, a Mallorca, amb el C.C.D.S.?

R.- Sí. Vaig començar a tirar amb la secció de fona del C.C.D.S., a Sóller, i n’estic molt orgullós. Sempre m’han tractat molt bé.  Tinc molts bons companys, molts bons amics, i molt bones relacions amb tots, els tiradors (de totes les edats), els àrbitres, els federatius, tots sempre m’han respectat molt.

He participat, mentre he pogut, a totes les tirades hagudes i per haver. Ara, als 85 anys,  per prescripció mèdica ja no puc entrenar com abans, però m’agrada molt l’ambient i la competitivitat. Som com una gran família. Els foners actuals tiren molt bé, i a més hi ha molta gent jove, el futur del nostre esport. Jo ja em conformo amb el meu bagatge esportiu, amb les meves vivències,  i desitjo que els companys que venen a darrera ho puguin superar.

P.- Darrera i obligada pregunta:  Què et va semblar l’homenatge federatiu de dissabte passat?  T’ho esperaves?.

R.-  Va ser una gran sorpresa. A ca nostra tothom ho sabia menys jo. No m’ho esperava, havia pujat, com sempre, a fer la tirada de Sant Bartomeu. Estic molt content. Em vaig emocionar molt. Vull donar les gràcies, de tot cor, a la federació, al C.C.D.S. a l’Ajuntament, a la meva família, als tiradors, als amics… Em vaig quedar amb els pels de punta, i això és que ja me’n queden pocs.  Gràcies a tots!!!

Nicolàs Garcia Fernández (C.C.D.S.)

Historial Campionat de les Balears de Tir de Passetja

Edició	Any	Lloc	Nom i Llinatges.
XVI	1997	Sóller	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XVII	1998	Montuïri	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XX	2001	Es Mercadal – Menorca	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XXIII	2004	Sant Antoni Portmany	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XXIV	2005	Llucmajor	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XXVI	2007	Santa Agnès (Eivissa)	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)

Historial Campionat de Mallorca de Tir de Passetja

Edició	Any	Nom i Llinatges.
X	1997	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XI	1998	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XII	1999	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XXI	2008	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)
XXVII	2014	Nicolás Garcia (C.C.D.S.)