El fonoll de Florència, una planta silvestre que pren vigència
La darrera campanya del moviment slow-food, que reivindica l’autenticitat de la gastronomia local, així com el consum de productes de temporada i de quilòmetre zero, entre d’altres mesures, es centra en la recuperació del valor de les plantes silvestres en tots els seus àmbits: tant medicinals com gastronòmics i culturals. Amb aquesta reivindicació es vol posar en valor la utilitat i versatilitat de les plantes que ens envolten i que, allunyades dels circuits comercials, han romàs pràcticament desconegudes per a les generacions posteriors al boom turístic, quan formaren part de la realitat dels nostres avantpassats gairebé des de la colonització humana de les illes. D’entre aquestes plantes silvestres a reivindicar ressalta especialment el fonoll pel fet de ser una de les més emprades a la nostra comunitat.
Tot i això, no convé deixar de banda que el consum excessiu d’aquestes plantes pot dur aparellats problemes, per la qual cosa cal controlar la seva ingesta per així poder gaudir sense ensurts dels seus molts beneficis.
Una de les característiques que millor defineix la planta del fonoll és la seva presència ufana, ja que només pel simple fet de veure-la ja denota que es tracta d’una planta que creix amb molta potència, on destaquen especialment les fulles i brots d’un verd esponerós que arranquen d’arran de terra i poden arribar a assolir el metre i mig d’alçada.
El fonoll (Foeniculum vulgare) és una plant aromàtica perenne que pertany a la família de les umbel·líferes i que destaca per les seves tiges erectes, glauques i estriades i per les seves fulles de secció triangular amb nombrosos foliols. Es troba distribuïda arreu de les zones temperades del planeta, tot i que és originària de la zona meridional del continent europeu, més concretament de la zona mediterrània. Es tracta d’una planta herbàcia que se singularitza per la seva forma erecta i per comptar amb uns fulles de color verd intens, llargues i primes que solen finalitzar en segments en forma d’agulla.
El fonoll és una planta ben coneguda per l’home que ja n’ha sabut extreure profit des de la més remota antiguitat”
El fonoll és una planta ben coneguda per l’home que ja n’ha sabut extreure profit des de la més remota antiguitat, com demostren infinitat de dades: de fet, més de 700 fórmules màgiques on es parlava de la importància del fonoll en la dieta dels faraons foren trobades en antics papirs egipcis datats fa més de 3.500 anys.
Pel que fa a la civilització grega, el fonoll era considerat un regal dels deus i va simbolitzar l’èxit des de la famosa batalla de Marató que va tenir lloc en un camp de fonoll, planta a qui deu el seu nom ja que en grec “máratho” vol dir fonoll. També és bo recordar que l’emperador Carlemany reconegué la vàlua del fonoll i les seves propietats curatives i en recomanava el seu conreu; tant era així que durant l’Edat Mitja es solien penjar brots de fonoll a les portes de les cases durant el solstici d’estiu per espantar els mals esperits. Cal tenir present que la pols de fonoll té un efecte repel·lent vers les mosques i aquí devia residir el seu efecte curatiu i depurador de mal averanys.
Hi ha diversos tipus de fonoll, però a la nostra comunitat destaquen especialment el fonoll comú -present a voreres de carreteres i zones sense conrear, emprat des d’antic- i l’anomenat fonoll de Florència o fonoll dolç, especialment emprat en gastronomia i arribat a casa nostre més recentment.
El fonoll de Florència és la varietat de fonoll que més es conrea a la conca mediterrània, sobretot a Itàlia”
El fonoll de Florència és la varietat de fonoll que més es conrea a la conca mediterrània, sobretot a Itàlia. A diferència del fonoll comú, que es fa servir com a herba aromàtica, del fonoll de Florència se’n menja l’engrossiment del pecíol de les fulles em forma de cabdell o bulb, destacant pel seu sabor dolç i suau semblant a l’api, però amb un sabor lleugerament anisat. Els bulbs més arrodonits són els de major qualitat i sabor. A l’hora d’adquirir-los és millor assegurar-se que les tiges i les fulles estiguin ben fermes ja que això indicarà que la seva recol·lecció ha estat recent: per tant és convenient que en anar a comprar bulbs de fonoll vigilem que tenguin les tiges rígides i fermes i el bulb gros i arrodonit de color blanquinós.
El fonoll conserva les seves propietats òptimament quan es congela, de manera que es pot arribar a consumir tot l’any; ara bé, per conservar-lo directament a la nevera és millor fer-ho en una bossa de paper.
Per cuinar el bulb del fonoll, primer és millor retirar les fulles externes que estiguin seques i tallar la intersecció de l’arrel”
El fonoll de Florència es sol consumir cru -tallat en rodanxes fines en ensalades- o cuit en aigua i trempat amb suc de llimona o amb una salsa feta amb mantega. Per cuinar el bulb del fonoll, primer és millor retirar les fulles externes que estiguin seques i tallar la intersecció de l’arrel; seguidament cal tallar-lo a grills i cuinar-lo com qualsevol altra verdura: sofregit, al vapor o bullit. També se’l pot afegir a la cocció de llegums i cols per contrarestar l’efecte flatulent d’aquests aliments.
Fins i tot, se’l pot menjar lleugerament escaldat i formant part d’una àmplia diversitat d’ensalades, però quan se’l consumeix d’aquesta manera val més fer-ho només quan el clima acompanya (primavera i estiu). Cal tenir present que l’època òptima per consumir el bulb del fonoll de Florència s’allarga des de la tardor fins a mitjan primavera.
Però, com tot a la vida convé anar alerta a l’hora d’ingerir-lo en excés ja que pot provocar reaccions al·lèrgiques”
El consum de bulb del fonoll aporta poques calories i alhora conté molta fibra, motius que el fan altament idoni per a dietes d’aprimament i per combatre l’estrenyiment. Ara bé, on destaca especialment el fonoll és en les seves propietats medicinals: afavoreix la digestió, contribueix a eliminar flatulències i obre la gana; a més és un poderós antioxidant, un bon diürètic, un excel·lent antitussiu i un bon ajudant per afavorir la menstruació i alleugerir els dolors associats a ella, així com ideal per augmentar la producció de llet en les dones que donen de mamar. Però, com tot a la vida convé anar alerta a l’hora d’ingerir-lo en excés ja que pot provocar reaccions al·lèrgiques o pot arribar a interactuar amb alguna medicació, per la qual cosa no convé sobrepassar les dues tasses diàries d’infusió de llavors de fonoll on la dosi idònia sol ser de cinc grams de fruit -llavors seques- per tassa d’aigua.
El fonoll, ja sigui el comú o el de Florència, és la prova perfecta de la utilitat que poden arribar a assolir les plantes silvestres en les nostres vides, sempre vigilant el seu consum, una utilitat que els nostres avantpassats tenien molt present i que, després de dècades d’oblit, retornen amb força i vigència a les nostres vides.