SOS Can Vairet: “Mai no deixis de lluitar pel que creus just”

Aquest febrer el Govern ha anunciat l’inici de la tramitació el futur Parc Natural de Ponent que incorpora prop de 7 mil hectàrees,  1.083 terrestres i 5.840 marines, entre El Toro, Son Ferrer i Sol de Mallorca. Inclou terrenys com Ca’n Vairet, Sementer de Son Flor i Rafaubeig. Carme Francès i Miquel Àngel Mairata de la plataforma SOS Can Vairet viuen amb emoció aquest anunci però també són prudents. Senten també que, les seves mobilitzacions iniciades el 2004 per aturar dos macroprojectes en aquesta zona de Calvià han fet possible que ara poguem parlar del futur Parc Natural de Ponent. “Mai no deixis de lluitar pel que creus” llegim a les seves xarxes socials, “ darrera de grans projectes hi ha herois i heroïnes anònimes que varen creure que sí era possible i mai no varen deixar de lluitar perquè el seny i el sentit comú s’imposassin a l’avarícia d’uns pocs”. Fotos: Miquel Àngel Mairata.

Pregunta.-Com valorau des de SOS Can Vairet l’inici de la tramitació del futur Parc Natural de Ponent?

Carme Francès.- Des de SOS Can Vairet valoram positivament la proposta del Govern balear de convertir aquesta zona ubicada entre El Toro, Son Ferrer i Sol de Mallorca en el que serà el nou Parc Natural. Es una iniciativa que hem entès que té com a principal objectiu protegir la biodiversitat de la zona i millorar els hàbitats tant marins com terrestres. A diferència de la Xarxa Natura 2000, que és el que tenim ara, tendriem recursos humans i econòmics per gestionar-ho, perquè a un parc natural hi ha una direcció, tècnics i un equip d’educació ambiental. El que no hem d’oblidar és que s’han  de reclamar recursos humans i econòmics que siguin suficients per poder protegir tota aquesta zona, perquè la majoria de parcs naturals estan infradotats. Per exemple, tot el Paratge de la Serra de Tramuntana només té dues educadores per fer totes les activitats d’educació ambiental.

Miquel Àngel Mairata.- Pareix que es cumpleix un somni, però hem de tenir cautela.  Fins ara el que feia falta era un pla de gestió, i si es fa ha de tenir en compte la capacitat de càrrega, limitar que es puguin fer nous camins i que es puguin sancionar els delictes que s’han comes allà. En certa ocasió va aterrar un helicòpter als illots d’Es Freus d’El Toro, però com no hi havia pla de gestió va quedar impune. 

Miquel Àngel Mairata: “Pareix que es cumpleix un somni, però hem de tenir cautela”.  

P.-Quins valors naturals hi trobam a aquesta zona de Calvià que formarà part del Parc Natural de Ponent?

Miquel Àngel Mairata.- La presència dels militars ha ajudat a preservar aquesta zona. Hi tenim niu d’àguila peixatera, niu de falcó pelegrí, de xoriguer, també hi està bastant present el busqueret cuallarga, endèmic de les illes balears, llevat de Menorca on no s’hi troba. I la flora s’assembla més a les Pitiüses que a la resta de Mallorca. Es un lloc molt especial, és un dels llocs més àrids i secs de l’illa de Mallorca. Es una zona molt completa, també hem de destacar la importància del virot petit, tan amenaçat i que tan poc se sap d’ell.

P.-La plataforma SOS Ca’n Vairet neix l’any 2004 per l’oposició al projecte de parc temàtic a la finca de Ca’n Vairet. Com va ser la creació de la plataforma i com ha estat la vostra lluita aquesta anys? 

Carme Francès.- Al 2004 hi ha una promotora danesa que es fixa en Ca’n Vairet per construir un parc d’atraccions, aquí va ser quan els veïnats, junt a organitzacions ecologistes, ens vàrem oposar perquè veiem que en aquell moment per part de les institucions, amb Carlos Delgado com a batle, Jaume Mates com a president del Govern i Maria Antònia Munar com a presidenta del Consell de Mallorca, pareixia que el veien amb bons ulls. Aquí va ser quan el moviment ciutadà i veïnal se va posar en marxa fent una sèrie d’activitats. L’objectiu principal era conscienciar i informar de la manera més objectiva possible del que suposaria que aquest parc d’atraccions es fes en aquells terrenys. Per això vàrem fer taules informatives, plànols, bustiades,… he de dir que dins la organització tenim persones molt valuoses i amb molt bona voluntat i iniciativa. I tot era per donar informació, per anar creant consciència del que passaria i que la ciutadania no es trobes que un dia li estaven construint un parc. 

Aquesta va ser la primera batalla, perquè després les institucions varen crear un consorci Ajuntament-Govern-Consell per fer un centre de tecnificació esportiva al sementer de Son Flor. Estam parlant de dos terrenys que ara el Govern inclourà al parc natural, i que trobam que son uns terrens claus perquè l’ANEI de Rafaubeix quedi protegit. Per tant, si ara estam parlant d’aquest projecte del Parc natural de Ponent, que esperam que tengui un bon final, va ser perquè en aquell moment es va aturar aquell cop, perquè si allà s’hi hagués fet un parc d’atraccions  o el centre de tecnificació esportiva, no seria possible.

“Carme Francès: “Si ara estam parlant d’aquest projecte del Parc natural de Ponent, que esperam que tengui un bon final, va ser perquè en aquell moment es va aturar aquell cop, perquè si allà s’hi hagués fet un parc d’atraccions  o el centre de tecnificació esportiva, no seria possible”.

P.-Hi havia consciència en aquell moment entre els veïnats de que aquests projectes no convenien?

Carme Francès.- Era complicat, però si ho fas amb la millor voluntat i de manera objectiva, informes explicant les conseqüències reals dels projectes, és la societat que accepta o no el projecte. SOS Can Vairet té 20 anys, però aquells anys varen ser molt intensos. Els veïnats treien temps d’allà on podien. Amb això vull transmetre que de vegades sents: “Tanmateix ho faran”, jo ho he sentit moltes vegades “Carme, si tanmateix faran el que voldran”. Jo no hi crec, crec que si ens implicam com a societat, i no només ens dedicam a votar cada 4 anys, sinó que si veim alguna cosa que no estigui bé, ho hem de dir, i sobretot amb uns objectius tan nobles com protegir un espai natural. Gràcies a això estam parlant d’aquest parc natural.

Miquel Àngel Mairata.- Lo nostro se resumeix en que estimam la terra que trepitjam. Ens ho dona tot.

P.-L’estimau i la coneixeu. Miquel Angel Mairata ets fotògraf de natura.

Miquel Àngel Mairata.- Vaig demanar permís a la Conselleria per fer fotografia d’aus i de flora. Hi ha plantes que estan considerades males herbes a Eivissa i que només es troben a Rafaubeix. Me va cridar l’atenció, és un lloc especial. No es que m’agradi, es amor.

Carme Francès.- Jo he duit temes de xarxes socials, i amb les paraules intentes arribar a la gent i que sàpiga el que pot passar si perdem això, però amb una imatge d’en Miquel Angel ho dius tot.

Carme Francès: “Pareix que els calvianers no ens estimam la terra, i ens l’estimam moltíssim”.

P.-Per això també la importància de grups locals com el vostre per donar a conèixer els valors naturals de la zona.

Carme Francès.- Les organitzacions com el GOB, que sempre ens ha donat suport, tenen els recursos que tenen i no arriben a tot. Aquests moviments locals treballen i fan visible una zona que a lo millor passaria desapercebuda.

Miquel Àngel Mairata.- I una cosa terrible, que ja donen per perdut Calvià

Carme Francès.- Pensar que Calvià és terra cremada si que ho he percebut moltes vegades. Pareix que els calvianers no ens estimam la terra, i ens l’estimam moltíssim. La terra no te braços, no te cames, no té veu. Noltros hem de ser la seva veu, les seves cames, els seus braços, perquè Mallorca ens ho dona tot i tot té un límit.