Ara llegint
Passejada a la Cova de S’Aigua pel Pas de Sa Creu

Passejada a la Cova de S’Aigua pel Pas de Sa Creu

De nou farem una proposta caminant per la finca pública de Son Moragues (Valldemossa). Seguirem parts del GR221 per descobrir les extraordinàries balconades de la Coma dels Cairats. Un conjunt de camins oberts enmig de boscos de serena bellesa i que, no fa tant de temps, bullien d’activitat industrial i ramadera.

Cal recordar que l’actual finca pública de Son Moragues fou adquirida el 1979 i transferida en 1984 a la comunitat autònoma de les Illes Balears, encarregada de la gestió. És una segregació de la gran finca de Son Moragues i part de l’herència de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. És un lloc que exemplifica i mostra els valors naturals i etnològics, oferint un vertader espectacle.

Bassa de la Coma dels Cairats. (Foto: Xisco Simón)

L’itinerari és circular, amb inici i final a la urbanització S’Arxiduc al carrer Xesc Forteza. Just davant el número 16. Allà neix el camí de la Coma dels Cairats. El recorregut fa servir en gran part pistes forestals i camins amples i amb indicadors, amb l’excepció de la connexió amb Sa Cova de S’Aigua. Allà esdevé un tirany marcat per fites fàcils de seguir enmig de l’alzinar. Sense grans dificultats tècniques exigeix bon estat físic i coneixement de l’entorn. El desnivell acumulat supera els mil metres. Sempre afrontant pendents assumibles. En el tram que desemboca a Sa Cova de S’Aigua, convé parar esment a la navegació, el bosc pot arribar a ser perdedor. La boira pot ser un factor que dificulti seguir el bon camí. Hi ha fites i tiranys i marques de GR en gran part del camí. Insistim a fer ús d’un mapa per evitar incidències. No us fieu de l’aigua de sa cova. Poca i de mala qualitat, just per animals.

Per arribar-hi, res millor que fer servir la línia 203 del TIB. Si feu servir transport particular, feu cotxades i estalvieu.

Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, sempre, consulteu la previsió meteorològica. Es pot fer tot l’any. No és mala opció per una matinal intensa o una vespertina a l’estiu, sempre vigilant la temperatura. El vent sempre és present en la zona del Pla de Ses Aritges. Teniu-ho en compte.

Forn de calç Coma dels Cairats. (Foto: Xisco Simón)

Valldemossa

Un ample portell marca l’inici d’una pista de terra amb indicacions de GR221. El camí arriba en cinc minuts a una barrera metàl·lica que hem de superar pel portell obert a la dreta. Cap al sud veurem les marjades puntejades d’arbres d’argent de S’Oliverar de Sa Coma. La llera del Torrent de Valldemossa es va atracant de mica en mica al camí. Al costat esquerre els cingles de Ses Basses flanquegen les nostres passes. La Canal d’en Gordo desaigua sota el camí per anar a lliurar-se al torrent. Una nova barrera ens obstrueix el pas uns metres més enllà del punt a on el torrent passa d’un costat del camí a l’altra. Hi ha pas còmode als dos costats. Un camí surt a la dreta -ens portaria fins a Sa Coma- que hem d’ignorar per continuar pel dret, al costat de la llera del torrent.

Localitzarem una petita construcció a la dreta que facilitava l’extracció de l’aigua de la Font de Na Rupit, avui en dia malmesa i abandonada. A l’esquerra els cingles del Puig dels Boixos es precipiten cap a la vall, deixant intuir alguns dels passos més populars, com el dels Cocons i el de Sa Cova.

El camí mostra clarament tendència ascendent amb dues voltes pronunciades mentre la vall s’estreny i deixa intuir al nord els contraforts d’Es Teix. Un portell amb barreres de fusta i un botador de pedra amb esglaons a la dreta en tanca el pas.

Mola de Pastoritx des de Camí del Pas de Sa Creu. (Foto: Xisco Simón)

Finca pública de Son Moragues

Un ampli conjunt de cartells, indicadors i fins i tot uns prestatges amb mapes en donaran la benvinguda a l’espai públic. Hem de continuar la pista en constant pujada. Tot l’entorn ens permetrà destriar les restes que carboners i calciners han deixat de la seva activitat, no tan llunyanes en el temps com suposaríem, en aquest entorn. Forns de calç, sitges, forns de pa, barraques, parets, marges… són el que queda de la intensa explotació del bosc de la primera part del segle XX. I qui no s’ho cregui que repassi els llibres d’història!

Hem de parar atenció a un enorme forn de calç que s’ubica a l’esquerra del camí. És el senyal que ens indica que hem de sortir de la pista i tot iniciant el recorregut del Camí del Pas de Sa Creu.

Canal del Pas de Sa Creu. (Foto: Xisco Simón)

Camí i mirador Pas de Sa Creu

La ruta s’enfila inicialment en direcció nord per seguir a continuació cap a ponent. Al punt a on torna a girar disposem d’una mirada privilegiada sobre Es Coconar i el Pas de Sa Cova. El senderó segueix la línia de mínim desnivell enllaçant dues voltes més, abans de dirigir-se en sentit sud-est. Caminem per una balconada amb les parets d’Es Cairats i la Serra de Son Moragues a l’altre costat. Alguns trams del Camí des Caragol es distingeixen a l’altra banda de la petita vall.

Puntualment trobem alguns pals indicadors de GR. Al peu d’unes penyes trobem un que ens marca sentit cap a l’esquerra. Després d’una pujada contundent d’uns quinze metres ens deixa alenar a un petit replà que configura un bonic mirador. Bon lloc per asserenar l’ànima i confortar el cos amb alguna cosa que l’alimenti.

Represa la caminada, transitarem per un bosc d’alzines en el que anem guanyant metres fàcilment. L’alegria dura poc en la casa del caminant i ben aviat ens enfrontem a una canal en què el pendent és important. El camí va d’un costat a l’altra bojament per intentar alleugerir l’esforç. Alguns grans pins vigilen silenciosament les nostres feines. Curt i intens. Fins que a la nostra dreta viem l’obertura en la roca que conforma el Pas de Sa Creu. Convé guaitar al altre costat per gaudir de la visió de la Coma dels Cairats

Un indicador del GR221 ens informa que si seguim pel dret arribarem al refugi de Son Moragues. L’altre marca la direcció de què provenim. Nosaltres seguirem el que agafa a l’esquerra, en el sentit no marcat.

Conjunt d’imatges del Pas de Sa Creu. (Fotos: Xisco Simón)

Racó Perdut

L’ample camí de carro – miraculosament conservat- continua en direcció sud-est fins a arribar a una corba que ens desvia cap a ponent. Al cap de pocs metres podrem veure a la dreta i una mica amunt la baixada del Camí de L’Arxiduc (GR221) en direcció cap a la casa de neu i refugi de Son Moragues pràcticament a la mà. Una bona oportunitat per acurçar o fer una variant. Sense gairebé guanyar alçada, el carrerany ens ofereix una atalaia perfecta des del Puig des Boixos fins a la Moleta de Pastoritx i la seva cosina germana, la Serra de Son Moragues. Aviat arriben al Racó Perdut, una ampla sitja de carboner en la que el camí simplement desapareix. Quina quantitat de carbó es devia fer per aquestes partions per justificar un camí tan magnífic i elegant?

Arribant a Es Racó Perdut. (Foto: Xisco Simón)

Cova de S’Aigua

No desespereu. Just heu de girar per dirigir-vos cap a Ponent. Al cap de poques passes ja veureu la primera de les moltes fites que us guiaran a partir d’ara. Les petites columnes de pedres us internaran en una garriga amb predomini de l’alzina en constant i suau pujada. Els vostres peus faran camí damunt un terra moll i amable. Al cap d’uns quatre-cents metres veureu una muralla rocosa a la vostra dreta. Cap allà us menarà el fil d’Ariadna fet de monjoies. Superareu una primera acumulació de roques i, just davant, un altre. Si teniu ocasió de girar el cap a Llevant, i la meteorologia ho permet, veureu les parets del Teix i el seu cosí germà Es Teixot.

Sou ara en un comellar ample puntejat de grans arbres, majoritàriament pins. D’aquí el nom de Clot des Pinar amb el que és batiat en els mapes. Cap a la posta de sol heu de continuar. De nou els senyals deixats per altres caminats us orientaran. Tot d’una sereu en el terreny pla d’una generosa dimensió. Al costat oest una depressió natural alberga Sa Cova de S’Aigua.

Teix des de sortida Comellar Cova de S’Aigua. (Foto: Xisco Simón)

La portentosa eina de la web Fonts de Tramuntana ens informa que es tracta d’una “Cavitat natural que es troba en un desviament del Camí de l’Arxiduc, entre el Puig des Boixos (927 m.) i el Puig Gros (938 m).

Es tracta d’una cova que rep aigua d’unes infiltracions superficials que es dipositen en el sòl on sa intervenció humana ha construït un aljub per evitar la seva pèrdua i emmagatzemar-la perquè serveixi per a el ramat de sa zona. Per el consum humà s’ha col·locat un dipòsit de fibrociment separat de l’aljub i que rep aigua per una enginyosa canaleta de ciment adossada a sa paret. Hi ha una placa amb una data que suposam és sa de quan van fer els treballs d’adaptació pel consum: 29-11-55.

Grans degotissos calcaris dibuixats pel grau de calç i altres minerals que conté s’aigo són sa mostra dels pas dels temps i el grau de duresa de s’aigua en ser una captació tan superficial”.

El seu ús per a consum humà està fortament desaconsellat excepte que es disposi d’equips de filtració amb capacitats per eliminar contaminació micra bacteriana. Deixeu-e per les cabres i altres animalons.

Cova de s’Aigua. (Foto: Xisco Simón)

Pla de Ses Aritges

Per darrere la cova us heu de dirigir entre pins i argelagues en direcció nord-oest. En dos minuts us situareu en una de les branques principals del Camí de S’Arxiduc, part avui en dia del  GR221. Heu d’agafar cap a l’esquerra seguint un caminoi obert entre la vegetació assotada pels vents. Cap a l’oest, damunt una petita elevació, hi apareixeran un conjunt de pins agrupats. Som al Pla de Ses Aritges. No fa falta donar massa explicacions al topònim. Mirant cap al sud, la petita elevació del Puig dels Boixos, altre fitònim, alça mínimament el cap des dels seus poc més de nou-cents metres. Per la dreta tindreu ocasió de veure la mar darrera els penya-segats. La massissa forma d’Es Teix vigila a la nostra esquena l’entrada a la part central –la més alpina- de Tramuntana.

En deu minuts haureu arribat al bosquet en què trobareu una cruïlla de camins. El de la dreta us portaria fins al Puig Caragoli (944 metres) tot seguint el clàssic itinerari del Camí de S’Arxiduc. L’ignorarem i prendrem el de l’esquerra que al cap d’uns dos-cents metres es torna a bifurcar. El de la dreta us envia cap al Camí de Ses Fontanelles. Deixeu-lo de banda i agafeu el de l’esquerra, per continuant caminant.

Teix i part central Tramuntana des de Pla de Ses Aritges. (Foto: Xisco Simón)

Pel camí de Ses Basses baixant a Valldemossa

Aquesta baixada està dividida en dues seccions. La primera és coneguda com a Camí des Ranxo d’en Sutro –topònim interessant- i va descendint de forma progressiva enmig de les extenses planures de les altures properes al Teix. Inicialment, es dirigeix cap al sud i ens ofereix vistes més que interessants de les dues guardianes de Valldemossa, els Puigs de Fàtima i Sa Bombarda, i de la llunyana Badia de Palma.

La segona part ja forma part del Camí de Ses Basses i apareix quan la baixada agafa direcció oest fent una sèrie de voltes fins a arribar a l’inici de la Canal d’en Gordo. Aquesta surt per l’esquerra i –ho deixàrem per altra sortida- ens permetria connectar amb el Camí dels Cairats en una vertiginosa baixada no exempta de certa emoció. Un gir novament cap al sud ens situa en la part superior de Sa Colominada, amb unes vistes sobre Valldemossa que farien embadalir a un pintor de paisatges.

El camí torna rost i baixa de forma contundent, enllaçant una volta i altra, sense aparent final. Desembocareu al Camí de la Font de S’Abeurada, al costat del xibiu muntat pels latifundistes de Son Moragues.

Aneu per avall i, una vegada arribats a l’asfalt, feu cames per – ens uns deu minuts- arribar novament al punt de partida.

Part central de Tramuntana. (Foto: Xisco Simón)
Valldemossa des de Cami de S’Arxiduc. (Foto: Xisco Simón)

Temps aproximat entre tres hores i mitja i quatre sense comptar aturades

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Tramuntana editorial Alpina

Web fonts de Tramuntana (Andreu Morell et alter)

www.toponimiamallorca.net

El palau constitueix el nucli original del conjunt historicoartístic de la cartoixa de Valldemossa. Va ser edificat (1309) durant el regnat de Jaume II davant de l’església parroquial de Santa Maria. El rei Martí I va cedir el palau (1399) als cartoixans perquè fundessin el seu monestir a Mallorca. El segle XIX (1880), Bartomeu Ferrà es va encarregar de la reforma de l’edifici, de marcat caràcter historicista. De l’interior destaca, entre d’altres, la decoració del pintor Ricard Anckermann (1874).

Palau del rei Sanç i La Cartoixa de Valldemossa

Segurament l’edifici més destacat de tot el conjunt arquitectònic de Valldemossa és la Cartoixa.

Aquesta es va construir sobre els fonaments d’un antic palau reial. El rei Jaume II (1243 – 1311) va ordenar el 1309 bastir una mansió per acollir al seu fill Sanç. El futur rei de Mallorca patia esporàdics atacs d’asma. El microclima de la zona li era favorable per millorar les afeccions de la malaltia. L’interès de la reialesa mallorquina per la caça va influir també en la decisió. La seva ubicació permetia practicar la falconeria i altres modalitats cinegètiques reservades als alts estaments de l’estratificada societat medieval. Les seves incursions els feien moure des de Pastoritx fins a Es Teix.

A la torre se situava la cambra privada del rei. La reina s’allotjava a unes cambres a ponent, en tant que cuines, magatzems, capella i altres estances es distribuïen harmònicament als voltants.

La darrera vegada que va allotjar a una família reial va ser el 1394 quan el rei Joan I d’Aragó va decidir traslladar el seu casal i cort a Valldemossa. L’amenaça de la pesta que s’estenia per Europa continental va fer-los fugir i protegir-se en l’amagada Valldemossa. Tal volta les excel·lències cinegètiques van tenir un cert paper, donat que al rei Joan el mal nomenaven el caçador. L’any 1399, el seu germà i successor, el rei Martí I l’humà, cedí el palau a l’orde monàstic dels Cartoixos, per fundar el seu primer monestir a Mallorca. El palau va perdre el seu us religiós en virtut de l’anomenada desamortització de Mendizábal en 1835.

La Cartoixa pren forma a partir del claustre de Santa Maria. És la part més antiga de l’edifici i s’estima que la seva construcció en estil renaixentista es va estendre entre els segles XVI i XVII. S’accedeix al claustre des de la plaça per un petit pati de finals del segle xix. Dissortadament, just es conserva part de l’estructura original, fonamentalment tres de les ales i dues altures.

El mestre d’obres Bartomeu Ferrà va dirigir (1880) la rehabilitació de la façana oriental de l’edifici que dona a la plaça Rubén Darío, en clau neogòtica. S’articula al voltant d’una torre central de tres cossos amb una finestra geminada d’arcs apuntats al principal i d’arcs a nivell al pòrtic. Al pis noble s’obren quatre finestres rematades amb motllures, i tot el conjunt es protegeix amb una cornisa embigada i una teulada tradicional a dues aigües. A l’interior hi ha el menjador actual, amb detalls historicistes, fet per Bartomeu Ferrà, i la sala de festes, decorada per R. Anckermann (1874) amb grans pintures mitològiques i històriques.

Cap al sud la façana inclou el pas porticat que constituïa l’antiga entrada a la cartoixa i que enllaçava amb la torre dels Hostes (1555), que tenia una planta quadrada, base atalussada de quatre altures, parament parcialment referenciat amb esgrafiats i maçoneria ordinària, coberta embigada i teulada a quatre aigües. L’edifici acaba amb un cos adossat a la torre, d’una sola planta i coberta plana, amb dos arcs de mig punt i un altre a nivell. En aquesta torre va estar empresonat entre el 1801 i el 1802 Gaspar Melchor de Jovellanos (insigne ministre de Carles IV) fins que va ser traslladat al castell de Bellver.

Un altre element arquitectònic que cal destacar és l’escala de l’Ave María, amb el pont llevadís i el medalló de Sant Bru (Jaume Blanquer, 1623).

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt