La UIB indaga quin és el llindar de mobilitat clau per al control de les epidèmies
Un equip d’investigadors de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) ha identificat un vincle fonamental entre la mobilitat humana i la propagació d’epidèmies. Segons el seu estudi, publicat a Scientific Reports, existeix un llindar crític de mobilitat que pot determinar si es desencadena un gran brot epidèmic. Aquest descobriment podria influir en el disseny de polítiques de contenció més efectives.
L’equip de recerca, en col·laboració amb Kido Dynamics SA, l’Institut de Matemàtica Aplicada Mauro Picone (IAC) i el Centro Studi e Ricerche Enrico Fermi (CREF), ha desenvolupat un model basat en agents per analitzar la interacció entre la mobilitat i els contactes socials. Per fer-ho, han utilitzat dades anònimes de telèfons mòbils de 13 milions d’usuaris a Espanya durant 42 setmanes, des de gener de 2020 fins a octubre de 2024. Això els ha permès observar patrons reals de comportament durant les diferents fases de la pandèmia de COVID-19.
Les polítiques de contenció
L’estudi ha avaluat dues estratègies d’intervenció no farmacològica: les polítiques de semàfors i les restriccions basades en la mobilitat crítica. Els sistemes de semàfors, que alternen períodes de restriccions i relaxacions segons l’evolució dels contagis, han demostrat ser útils per aplanar la corba d’infeccions quan s’apliquen amb rapidesa. No obstant això, una implementació vacil·lant pot generar oscil·lacions que agreugen la situació.
D’altra banda, les restriccions basades en la mobilitat crítica s’han mostrat especialment eficaces. Aquestes mesures consisteixen a limitar el moviment quan se supera el llindar de mobilitat identificat a l’estudi, permetent reduir significativament la transmissió sense necessitat d’aplicar tancaments i obertures sobtades.
Implicacions per a la salut pública
Els resultats obtinguts suggereixen que integrar la mobilitat crítica en la presa de decisions pot ajudar a gestionar millor les epidèmies, equilibrant la protecció de la salut pública amb les consideracions socioeconòmiques. Segons Jesús Moreno, autor principal de l’estudi, entendre aquesta dinàmica podria permetre als responsables polítics establir estratègies més precises i eficients per mitigar la propagació de malalties infeccioses.
L’equip de recerca considera que aquest model aporta una nova perspectiva sobre la importància de la mobilitat en la dinàmica epidèmica i estableix les bases per a futurs estudis. La seva aplicació en polítiques de salut pública podria tenir un impacte significatiu en la prevenció de brots de gran escala.