Joan Salvador Moñino (Parlars Mallorquins): “El que mir molt quan he de crear contingut és què voldria jo com a consumidor”

Joan Salvador Moñino (Manacor 1997) és creador de continguts a les xarxes. El seu compte Parlars Mallorquins té més de 18 mil seguidors a Instagram. Aquest mes de març ha participat a la primera trobada de mitjans de proximitat i en català organitzada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) i l’ARRA, una entitat que agrupa mitjans d’Occitània i la regió dels Pirineus Mediterrània. Una reunió per compartir experiències, col·laborar i fer xarxa amb altres creadors de continguts i mitjans locals en català. 

Pregunta.- Ets creador de continguts. En que consisteix la teva feina?

Resposta.- Jo vaig començar a Instagram fent il·lustracions de mapes lingüístics, i a partir d’aquí la gent me va començar a demanar dubtes sobre lingüística. Realment jo tampoc en sabia massa perquè no som filòleg, però m’informava, llegia articles i després feia petits vídeos explicatius en forma d’stories, que s’esborren a les 24 hores. La gent em va començar a demanar que deixàs els vídeos permanentment, i a partir d’aquí ja es crea Parlars Mallorquins, que és aquesta creació periòdica de contingut de divulgació lingüística i cultural. El compte el vaig començar al 2020, durant la pandèmia, però no va ser fins a la primera quedada de l’Aferrada que es va fer a Palma que m’hi vaig dedicar professionalment. 

“El meu contingut no tracta només de lingüística, sinó també de dinàmiques socials, les lleis que es fan en contra del català…”

P.- Quins temes tractes a Parlars Mallorquins?

R.- Parlars mallorquins al principi parlava només de lingüística de Mallorca, però a mesura que el meu públic augmentava vaig començar a xerrar de lingüística d’illes, de Catalunya i País Valencià. També vaig entrar en el tema de sociolingüística, i xerrar de sociolingüística és també xerrar de sociologia, cultura i política. Per tant,  el meu contingut no tracta només de lingüística, sinó també de dinàmiques socials, les lleis que es fan en contra del català… per exemple els darrers vídeos que m’han donat moltes visualitzacions parlen de banderes de les Illes. Supòs que la paraula global seria sociolingüística. 

“L’objectiu tampoc és arribar a molta gent, sinó tenir un nínxol i que et segueixin.”

P.- El teu públic és jove. En el teu cas tenir visibilitat és el que més et preocupa? 

R.- Per una part el meu públic és jove, i per un altra, no és tan tan jove. La majoria de gent que em segueix té entre 25 i 35 anys, és jove però no són adolescents.  En general, el que mir molt quan he de crear contingut és que voldria jo com a consumidor, també com jo som públic jove que consumeixo altres creadors de continguts, bec molt de la meva pròpia experiència. Si que és vera que si un vídeo va molt bé, mir un poc de repetir la fórmula, però tampoc crec que hi hagi una estratègia com a tal.  Moltes vegades en les xerrades ens diuen que el contingut ràpid funciona molt bé, vídeos d’un minut… però per exemple els vídeos que més em funcionen són els més llarguets, amb l’edició més treballada i un tema més extens. L’objectiu tampoc és arribar a molta gent, sinó tenir un nínxol i que et segueixin. I entre el meu públic, el de l’altre i l’altre, cream un paisatge d’aquesta creació de contingut. 

P.- Has participat a la primera trobada entre mitjans locals de parla catalana i d’Occitània que ha tengut lloc a Narbona. Per què són importants aquestes reunions? 

R.- Primer és important per apropar aquests territoris, però per a mi, i això és una cosa nova, també ha servit per connectar aquests mitjans locals amb els creadors de continguts. S’ha parlat, per exemple, del paper de la intel·ligència artificial, i de com apropar-nos a aquest públic més jove.  A mi el  que m’aporten més aquestes trobades és fer xarxa perquè sobretot a les illes no tenim l’estructura definida de com funciona aquesta creació de continguts, i fer aquesta xarxa també funciona per conèixer gent per demanar-li consells.  

“Jo crec que fer contingut de nínxol i contingut local és el que més funciona.”

P.- Com veus la situació de la creació de continguts en català?

R.- Jo crec que fer contingut de nínxol i contingut local és el que més funciona. No cercam un públic enorme, sinó que el públic que tenguem sigui el que vulgui consumir el nostre producte. Al cap i a la fi les empreses que ens poden contactar a noltros no serà la gran empresa de roba internacional, sinó el comerç local, i que aquest públic sigui local és el que a noltros també ens interessa. I fer-ho en català és una peça clau que dona identitat, però que també dona proximitat i autenticitat. 

P.- És complicat viure de la creació de continguts? 

R.- Si, com a mínim ara mateix a Mallorca. Jo m’hi dedic, però no exclusivament, també faig il·lustracions, material didàctic, edició de vídeo… Si m’hagués dedicat només als vídeos no hi podria viure, i tot i així, ara visc amb els pares, per tant, no és una cosa a la que m’hi pogués dedicar exclusivament.