Un estudi de la UIB demostra que les promeses no vinculants milloren el reciclatge de residus

$Un compromís personal, sense penalitzacions ni obligacions legals, pot ser una eina eficaç per fomentar el reciclatge. Així ho demostra una recerca impulsada per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Pública de Navarra, que acaba de ser publicada a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). L'estudi conclou que els compromisos no vinculants tenen un efecte positiu i sostingut en el temps sobre la separació dels residus orgànics a Palma. El treball s’ha desenvolupat en col·laboració amb EMAYA, empresa pública encarregada de la gestió de residus de la ciutat. Des del 2018, Palma disposa de contenidors digitals per a la fracció orgànica, que només s’obren amb una targeta personalitzada. Aquest sistema ha permès fer un seguiment anònim i detallat dels hàbits de reciclatge dels ciutadans. Entre el 2019 i el 2024, l’equip d’investigació —format pels doctors Eduard Alonso Paulí, Pau Balart i Lara Ezquerra (UIB), i Iñigo Hernández Arenaz (UPNA)— va impulsar una campanya informativa amb la participació de més de 1.500 persones. Els participants es varen dividir en dos grups: un de control, que només rebia informació sobre el sistema, i un grup de tractament, al qual se li oferia l'opció de signar una promesa personal de reciclar els residus orgànics a casa. La diferència principal entre els dos grups era l’existència d’aquest compromís voluntari. Malgrat no ser vinculant ni comportar cap conseqüència legal, la signatura va tenir un efecte mesurable: els qui s’hi adheriren varen augmentar la seva participació en el reciclatge entre 4 i 5 punts percentuals de mitjana. En termes relatius, això representa un increment del 30% respecte als qui no es varen comprometre. Els efectes d’aquesta intervenció varen perdurar al llarg del temps. L’augment inicial d’activitat es va estabilitzar ràpidament i es va mantenir durant els quatre anys d’anàlisi. Els investigadors destaquen aquest resultat com a prova del potencial de les petites intervencions conductuals per influir en els hàbits de la ciutadania. A més de posar en valor els compromisos personals com a eina de millora ambiental, l’estudi reforça la necessitat d’apostar per l’avaluació rigorosa de les polítiques públiques i per la col·laboració entre administració, empreses i universitats.$

F.V.

Un compromís personal, sense penalitzacions ni obligacions legals, pot ser una eina eficaç per fomentar el reciclatge. Així ho demostra una recerca impulsada per investigadors de la Universitat de les Illes Balears i de la Universitat Pública de Navarra, que acaba de ser publicada a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). L’estudi conclou que els compromisos no vinculants tenen un efecte positiu i sostingut en el temps sobre la separació dels residus orgànics a Palma.

El treball s’ha desenvolupat en col·laboració amb EMAYA, empresa pública encarregada de la gestió de residus de la ciutat. Des del 2018, Palma disposa de contenidors digitals per a la fracció orgànica, que només s’obren amb una targeta personalitzada. Aquest sistema ha permès fer un seguiment anònim i detallat dels hàbits de reciclatge dels ciutadans.

Entre el 2019 i el 2024, l’equip d’investigació —format pels doctors Eduard Alonso Paulí, Pau Balart i Lara Ezquerra (UIB), i Iñigo Hernández Arenaz (UPNA)— va impulsar una campanya informativa amb la participació de més de 1.500 persones. Els participants es varen dividir en dos grups: un de control, que només rebia informació sobre el sistema, i un grup de tractament, al qual se li oferia l’opció de signar una promesa personal de reciclar els residus orgànics a casa.

La diferència principal entre els dos grups era l’existència d’aquest compromís voluntari. Malgrat no ser vinculant ni comportar cap conseqüència legal, la signatura va tenir un efecte mesurable: els qui s’hi adheriren varen augmentar la seva participació en el reciclatge entre 4 i 5 punts percentuals de mitjana. En termes relatius, això representa un increment del 30% respecte als qui no es varen comprometre.

Els efectes d’aquesta intervenció varen perdurar al llarg del temps. L’augment inicial d’activitat es va estabilitzar ràpidament i es va mantenir durant els quatre anys d’anàlisi. Els investigadors destaquen aquest resultat com a prova del potencial de les petites intervencions conductuals per influir en els hàbits de la ciutadania.

A més de posar en valor els compromisos personals com a eina de millora ambiental, l’estudi reforça la necessitat d’apostar per l’avaluació rigorosa de les polítiques públiques i per la col·laboració entre administració, empreses i universitats.

Foto: A. Costa / UIB

F.V.