La retallada d’un 22% de la PAC amenaça el futur del camp balear

La Comissió Europea ha obert aquesta setmana un debat polític de gran calat amb la presentació del nou Marc Financer Plurianual (MFP) per al període de 2028 a 2034. Malgrat un increment global del pressupost fins als 2 bilions d’euros —l’1,26 % de la Renda Nacional Bruta de la Unió—, la proposta preveu una retallada dràstica en la Política Agrària Comuna (PAC), que podria baixar per primera vegada dels 300.000 milions d’euros, molt lluny dels 386.000 del període actual. Aquesta reducció, del 22 %, suposaria una transformació profunda de la PAC, tant pel que fa a la seva estructura com al seu paper estratègic dins la política europea.

A les Illes Balears, l’anunci ha estat rebut com una poalada d’aigua freda, amb preocupació i rebuig frontal. El Govern autonòmic calcula que la retallada podria implicar una pèrdua anual de fins a 15 milions d’euros per al sector agrari i pesquer illenc, que actualment rep uns 47 milions d’euros cada any en ajudes europees.

“Un cop molt dur”

“El que està en joc és el futur de milers de famílies i del nostre sector primari. No podem permetre un retrocés d’aquesta magnitud”, va advertir ahir mateix el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. El responsable autonòmic considera que la proposta europea “és un cop molt dur” per a les Illes, ja que el sector primari balear ja parteix d’unes condicions adverses com la insularitat, el minifundisme o l’impacte creixent del canvi climàtic.

Simonet ha remarcat que, amb aquest plantejament, la PAC deixa de ser una política estructural per convertir-se en un mecanisme de suport condicionat, limitat a la renda i supeditat a criteris ambientals. “La PAC hauria de continuar sent una eina clau per garantir el relleu generacional, la sostenibilitat, la producció local i la sobirania alimentària”, ha afegit.

Per la seva banda, el director general d’Agricultura, Fernando Fernández Such, ha estat encara més contundent: “El més greu no és el retall del 23 %, que ja és molt greu. El més greu és el desmantellament de la PAC com a política pròpia de la Unió Europea.”

Un nou model: menys comú, més condicionat

La proposta de Brussel·les suposa una ruptura respecte als anteriors marcs pressupostaris. La PAC es dissol dins un “fons únic” que també inclou els fons de cohesió, la política pesquera i les inversions en defensa o digitalització. Desapareixen els pilars tradicionals (pagaments directes i desenvolupament rural), i s’introdueixen nous mecanismes com les ajudes degresives per hectàrea, amb topalls estrictes i sense suport per a jubilats agraris a partir del 2032.

Segons ha explicat Francisco Martínez Arroyo, assessor del Ministeri d’Agricultura espanyol, la proposta de la Comissió suposa un “canvi radical de model” que pot obrir la porta a una renacionalització encoberta de la PAC i generar “una política menys comuna i més desigual”.

Això podria tenir un impacte especialment negatiu per a les Illes Balears, que per la seva estructura agrària (petites explotacions, limitacions naturals, relleu generacional fràgil) es veuen clarament beneficiades pel model actual, basat en la redistribució i la solidaritat europea

Reacció del sector i crida a la mobilització

Les principals organitzacions agràries europees, agrupades al voltant del COPA-Cogeca, ja han qualificat el 16 de juliol, dia de la presentació de la proposta, com un “dimecres negre per a l’agricultura europea”. En un comunicat molt crític, denuncien que la Comissió ha impulsat la reforma “al marge del diàleg amb el sector” i que el nou enfocament és “radical, unilateral i cínic”.

El COPA-Cogeca considera que es vol “desmantellar la PAC” amb l’excusa de la simplificació i la integració pressupostària, i alerten que les explotacions familiars —eix del model agrícola europeu— seran les més afectades. També acusen la Comissió de contradir les declaracions públiques de suport al món rural i obvien les conclusions del Parlament Europeu i el Consell.

Des de les Illes, el Govern ha fet una crida a la unitat institucional i sectorial per “fer front comú” davant Brussel·les. Preveu enviar una carta al comissari europeu d’Agricultura, Christophe Hansen, i treballar de forma coordinada amb el Ministeri d’Agricultura i la resta de comunitats autònomes.

Un horitzó incert

La proposta encara ha de passar pel filtre del Parlament Europeu i del Consell Europeu, en un procés de negociació que es preveu llarg i complex. No obstant això, el missatge inicial llançat per la Comissió ha encès totes les alarmes: la PAC podria deixar de ser una política vertebradora de la Unió per convertir-se en una eina administrativa condicionada i residual.

Mentrestant, a les Illes Balears, agricultors, ramaders i pescadors comencen a mirar cap al futur amb preocupació, davant la possibilitat de veure reduïts uns fons que han estat essencials per mantenir viu el camp en un entorn econòmic i geogràfic especialment difícil.